L'única cosa que han planificat els governs són els objectius quantitatius per a la difusió de les energies renovables basades en l'electricitat. S'han limitat a establir uns objectius generals, deixant que el compliment dels mateixos correspongui a empreses privades, així com el control de les xarxes de producció, transport i distribució, etc. Gairebé tot.

Navarra no és una excepció. El seu pla energètic se circumscriu a la consecució dels objectius d'electrificació de l'Estat en el nostre territori i a la implantació d'una sèrie de mesures que assegurin el compliment d'aquests objectius. I tot això sense fer front de manera contundent a la dependència fòssil, que a més de la propaganda són les més importants. Segons les últimes dades del propi Govern de Navarra, en 2023 les energies fòssils representen el 76% de l'energia que consumim. O cosa que és el mateix, només el 24% prové de les renovables, i la majoria són en forma d'electricitat.

Una altra manera de veure el mateix problema és saber quina part de l'energia consumida és l'electricitat: un 21% segons les mateixes fonts. Aquest consum, en contra del que podríem pensar, va a la baixa. El Balanç Energètic del Govern de Navarra de 2023 diu textualment el següent: “El consum d'electricitat es va reduir un 4,13% en 2023 respecte a 2022”. I no va ser una excepció. Aquesta tendència a la baixa es manté des de 2008, any en què el consum elèctric es va superar. Com busquem la transició cap a les energies renovables elèctriques si no s'incrementa el consum d'electricitat?

En aquesta situació, la transició energètica que se'ns planteja té molts problemes. La primera i més evident és la dimensió que suposa. Sense plantejar mesures radicals per a reduir el consum, pretenen convertir gairebé el 80% de l'actual consum d'energia fòssil en renovables basada en l'electricitat. Això significa que per a la producció i el transport d'electricitat s'hauria de produir un gran consum de materials i energia: multiplicar infraestructures com a instal·lacions de producció eòlica i fotovoltaica, línies d'alta tensió, infraestructures d'emmagatzematge com a bateries gegants o embassaments reversibles de diferents altures… A això caldria afegir els sistemes d'estabilització, seguretat i control derivats del caràcter canviant de les energies procedents del sol i del vent, que fins ara s'han deixat a un costat pels elevats costos. Ens preguntem si hi ha recursos per a construir tot això i si el nostre medi ambient i el nostre territori seran capaços de suportar-lo.

I, per descomptat, no tots aquests aspectes estan planificats: quines són les nostres capacitats, les nostres necessitats raonables, el nostre model energètic? A Navarra no hi ha hagut debat seriós sobre aquest tema. S'han establert els objectius a aconseguir, però no com es duran a terme. Tot això ho decidiran empreses privades, que només miren als seus propis beneficis…

Encara que el 55% de l'electricitat produïda a Navarra en 2023 té un origen renovable, no ens hem deslliurat de l'extinció i no ens ha portat sobirania energètica. L'apagada ha posat de manifest la nostra dependència d'una xarxa centralitzada que està canviant per la contribució de l'electricitat renovable eòlica i fotovoltaica. Aquestes fonts tenen dificultats per a mantenir un paràmetre com la sincronia, que manté l'estabilitat de la xarxa. Un model energètic que ha prevalgut l'obtenció de beneficis i la reducció de costos per part de les empreses ha deixat de costat aquests elements d'estabilització, malgrat el seu elevat preu.

Tot això ens porta al principi d'aquest text. Hi haurà qui vulgui resoldre l'apagada exclusivament amb solucions tècniques. O qui vulgui aprofitar l'oportunitat per a lluitar contra les renovables per les nuclears. Però no. La veritable Gran Apagada que estem sofrint, en realitat, consisteix a caminar a la deriva, per a no caure en l'emergència climàtica, ecològica i energètica, amb els efectes devastadors que té als pobles i en les classes populars i treballadores.

La transició que ens imposen els poders econòmics té com a objectiu el domini i l'explotació de les persones i dels ecosistemes. Aquests dies tornem a escoltar el discurs a favor d'exigir responsabilitats als operadors privats, a la nacionalització, a la propietat públic-comunitària, etc. Però la realitat d'aquests anys no ens mostra més que el silenci, la desmobilització, l'incompliment de les lleis, la implantació de macroprojectes incontrolats, algunes mesures asistencialistas i altres compensatòries perquè els pobles acceptin projectes d'empreses energètiques. Seguir en aquesta línia ja no serveix.

Necessitem un nou “mix energètic”: reduir radicalment el consum de materials i energia innecessària, l'accés universal i igualitari a l'energia, la planificació democràtica, el respecte dels límits biofísics del planeta, les múltiples estratègies energètiques més enllà de l'electrificació, la relocalització productiva en equilibri amb els recursos locals, els models de baixa tensió que permeten gestionar l'energia de manera universal… Des de fa anys venim reclamant aquest debat a Navarra.