La memòria recull més de 50.800 referències bibliogràfiques, 356 entrevistes i milers de fotografies. La Memòria és l'arxiu digital de la Memòria Democràtica de Navarra, i l'arxiu digital del Govern de Navarra s'ha convertit en un referent a nivell estatal. El projecte va més enllà de la memòria històrica dels llocs físics i ha donat una importància específica a l'àmbit d'Internet.
Han tingut en compte a les persones que van sofrir la captivitat de qualsevol manera i des de la seva creació en 2020 han quadruplicat el nombre d'entrades i referències personals. En l'actualitat, l'arxiu recull les dades de 23.053 represaliats, per al que han rebut i digitalitzat fons documentals públics i privats.
"Gran part del futur es juga en l'espai d'Internet. Aquest espai, a més, és fonamental per a recuperar el passat i construir un futur basat en la veritat i la reparació", explica Ana Ollo, consellera de Convivència, Acció Exterior i Basca. També ha subratllat que l'aposta per la Memòria Històrica que realitza l'Executiu Foral és fonamental, sobretot davant les "ones de negacionismo i reculades democràtiques" que s'estan produint en diferents punts de l'Estat. De fet, el conseller ha denunciat la suspensió de la Llei de Memòria Històrica en diversos llocs.
La memòria recull contextos de testimoniatges diversos. Víctimes del règim franquista, membres del col·lectiu LGTB, casos de violència contra les dones o persones exiliades. La Memòria recull textos escrits, àudios, entrevistes, vídeos, documents jurídics, mapes de fosses i altres materials.
D'altra banda, per a facilitar la cerca, s'han habilitat diversos filtres per a classificar el contingut en funció de les paraules clau. D'aquesta manera es vol fer accessible la memòria històrica a tota la ciutadania. I en particular, a les generacions més joves, a través del programa ‘Escoles amb memòria’, “com a instrument per a promoure la memòria crítica, construir present i futur en la convivència”, ha afegit el conseller.
El Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona volen afrontar en aquesta legislatura un nou repte de convivència: el Monument a les Caigudes. Dinou agents pro-memòria històrica han sol·licitat l'enderrocament de l'edifici de la Plaça de la Llibertat i l'equip de comandament de Joseba Asiron vol resoldre definitivament l'assumpte.
Els partidaris de l'enderrocament argumenten que seria impossible donar un nou sentit al monument per a recordar als franquistes. Avui, encara que Ollo no ha aclarit quines són les propostes que estan damunt de la taula, ha reconegut fermament que en aquesta legislatura arribaran a un acord i a una solució.
“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]
No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]