El 9 de novembre, Dia Internacional contra les Muralles, el setge indiscriminat contra Gaza va complir 33 dies. És impossible denunciar les muralles del món sense parlar de Palestina. Des de 2007, Gaza ha sofert un bloqueig de terra, mar i aire de la mà de l'Estat sionista d'Israel, retallant l'electricitat i sense possibilitat de rebre assistència mèdica i aigua potable. Els palestins no poden sortir ni entrar lliurement del seu territori. És més, des del 7 d'octubre no tenen cap accés als subministraments bàsics.

Encara que la Franja de Gaza ocupa portades pel lloc i el genocidi, la política de neteja ètnica que està sofrint la població palestina s'ha vingut desenvolupant durant més de 75 anys. A més dels centenars de checkpoint que separen les ciutats de Palestina, les barreres físiques mòbils de les carreteres i un llarg etcètera, hem de recordar que a Cisjordània només hi ha més de 70 quilòmetres de carreteres que els palestins no poden circular. Des de 2002, l'Estat d'Israel ha construït més de 700 quilòmetres de muralles i tanques en el territori palestí ocupat. La neteja ètnica i l'apartheid és un procés organitzat per l'Estat sionista a través de mecanismes militars, polítics, administratius i culturals que afecten no sols la mobilitat dels palestins, sinó també als seus drets civils fonamentals. Els acomiadaments i trasllats forçosos permanents, les detencions arbitràries i administratives, les retallades en l'accés als llocs de treball, la tortura i el maltractament, la criminalització i la persecució política de les organitzacions humanitàries i de solidaritat amb Palestina, i altres agressions permanents que han imposat el règim de segregació, són una llista infinita.

L'Estat sionista d'Israel i la normalització del genocidi i de l'apartheid són una materialització sense cap filtre de les polítiques racistes que ataquen a tothom. En aquest any 2023, 2.357 persones han estat assassinades en la mar Mediterrània per a arribar a Europa i s'han comptabilitzat més de 28.000 persones des de la creació del registre. Un altre genocidi causat per les polítiques migratòries racistes i colonials de la Unió Europea, va ser citat per Josep Borrell en la muralla d'aigua que protegiria el Jardí Europeu. A aquest "mur d'aigua" cal afegir les barreres de Ceuta i Melilla, un altre exemple de muralles sagnants que protegeixen el "fort Europa". Encara no s'ha fet res per l'assassinat de 37 persones subsaharianes assassinades a la frontera entre Melilla i el Marroc, ni per catorze mortes en Tarajal (Ceuta).

Avui podem comptar més de 60 muralles que separen davanteres o limiten territoris ocupats. Darrere d'aquestes muralles hi ha polítiques racistes que defensen determinats privilegis a costa de la persistència de les desigualtats i la pobresa. En l'últim cim de l'OTAN a Madrid en 2022, els països membres que componen aquesta aliança van considerar la migració com una amenaça híbrida. Això justificaria la militarització de les fronteres mitjançant tropes, vaixells, avions, drons i custòdies digitals que patrullen la terra, la mar i l'aire. En aquesta missió, FRONTEX, l'Agència Europea de Guàrdia Fronterera i Costanera, que en els últims deu anys ha quadruplicat el seu pressupost i ha incrementat la despesa en operacions de retorn en 47 milions d'euros, s'ha convertit en l'estructura parapolicial responsable de la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals de les persones migrades.

Però no volem parlar només de les fronteres entre països. Alguns territoris i perifèries de les grans ciutats també han estat sotmesos a mesures de control social que exclouen a persones racionalitzades, migrades i sense recursos. A les nostres ciutats podem trobar barreres que actuen sota la mateixa lògica colonial i racista. A Bilbao podem recordar les "barreres racistes de la vergonya" col·locades en les pistes del barri d'Atxuri, que impedeixen als joves migrants que vivien al carrer passar la nit tapada. Aquestes barreres traslladen a les persones a llocs invisibles, encara més vulnerables, amb l'objectiu d'excloure i negar el privilegi de les zones visibles. A tall d'exemple, volem recordar el cas d'Atxuri Harrera, un membre que va sofrir l'assassinat. La policia municipal va haver de sortir de les pistes d'Atxuri i dirigir-se als vessants de la muntanya Artxanda, on va sofrir un atac. Són moltes les persones migrades i racistes que viuen en una situació de carrer identificat i desallotjat per la Policia.

El manteniment d'aquests límits físics i simbòlics no seria possible sense la intervenció del capital privat. A Euskal Herria, gairebé dos milions d'euros de les institucions basques han anat a l'empresa d'Ilan Arzoolan, ex agent de Mossad israeliana. Amb aquesta empresa, les institucions han signat contractes de compra d'armes i han terciarizado les tasques de seguretat. Un altre exemple de convivència d'apartheid i genocidi és el de la companyia ferroviària basca CAF, encarregada de construir una línia de tramvia en el territori ocupat de Palestina.

Per això, en el marc del Dia Contra les Muralles, SOS Racisme de Bizkaia, BDS Bizkaia i Atxuri Harrera hem unit les nostres lluites per a demanar la destrucció de totes les parets i barreres físiques i mentals que existeixen en el nostre planeta i exigir el respecte a la llibertat dels pobles i les persones per a decidir el seu futur i garantir una vida digna. Així mateix, en una reivindicació com l'actual, no podem deixar de demanar el final de l'ocupació i colonització de Palestina. A més, cridem a boicotejar a Israel i exigim que l'Estat sionista trenqui ràpidament el foc, que acabi amb el sistema d'apartheid i que a aquest se li embarguin les armes.

Shaila Fernández Santos, BDS Bizkaia

Karen Brunel Saldias, SOS Racisme de Bizkaia

Luis Rodríguez Menarguen, Recepció d'Atxuri