BETA: Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El cost real de la moda ràpida

Et proposem el següent repte: obrir el teu armari de front i mirar de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No oblidis el que hi ha dins. Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?

Segons la Fundació Ellen McArthur, el consum dels ciutadans ha crescut un 60% en els últims quinze anys i el 30% del que està en els armaris europeus no s'ha utilitzat en els últims dotze mesos. Independentment que formis part o no d'aquest percentatge, aquesta dada demostra que consumim més enllà de les nostres necessitats, excepte excepcions, per descomptat. Prova d'això és que algunes marques de roba, generalment barates i de baixa qualitat, presenten anualment 52 temporades o col·leccions de roba (aproximadament una setmanal).

La indústria de la moda ràpida es basa en la producció massiva de peces de vestir, està inspirada en les últimes tendències i té una durada limitada, per la qual cosa és absolutament insostenible. D'una banda, perquè és la segona indústria més contaminant, per darrere de les energies fòssils: Segons la campanya de Roba Neta, la indústria de la moda genera anualment 92 milions de tones de residus i 1,5 bilions de litres d'aigua inservible, la qual cosa suposa el 20% de les aigües residuals mundials. D'altra banda, necessita mitjans enormes per a produir roba, però aquests recursos del planeta són limitats. Com si fos poc, és insostenible perquè oculta les jornades de 70 hores (el 80% dels treballadors del sector són dones), els sous ofensius, l'ús de tècniques i productes químics perjudicials per a la salut i els tallers allunyats del compliment de les condicions de seguretat i salut.

Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?

La Plataforma de Pobresa Zero de Sant Sebastià està composta per setze organitzacions i moviments socials de la ciutat, i creiem que aquesta realitat ens ha de portar a reflexionar sobre com consumim. Menys, i si consumim de forma més responsable, sostenible i conscient, produirem efectes positius en el nostre entorn i en altres llocs llunyans. El consum és un poderós arma per a transformar el món.

No obstant això, pensem que les institucions públiques han de donar respostes valentes, urgents, solidàries i justes per a formar part de la solució. Els proposem treballar per lleis vinculants per a protegir les persones i el medi ambient i fer que les empreses responguin de l'impacte negatiu de la seva activitat. Els exigim que promoguin un comerç local de qualitat, i no grans superfícies que creixen exponencialment a les nostres ciutats, perquè fomenten aquest tipus de consum desmesurat. Els demanem que reforcin les polítiques de cooperació al desenvolupament, que formen part de la solució de la crisi global que vivim.

Som conscients que les causes d'aquest problema són múltiples i diferents, i són conseqüència de decisions polítiques i econòmiques. Per tant, estem convençuts que les solucions han de ser globals i treballar en molts sectors. Davant els reptes i amenaces que té el nostre món, no podem estar estancats. Per tant, convidem a la ciutadania a participar i mobilitzar-se en les iniciatives que hem organitzat amb motiu del 17 d'octubre, Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió. En concret, la intensa reivindicació que hem preparat aquest diumenge 22. Partirà a les 12.00 des de la Pinta del Vent fins al Bell Aspecte de Sant Sebastià, sota el lema El cost real de la moda ràpida.

Plataforma Pobresa Zero de Donostia

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-05-11 | Patxi Aznar
El món és presó?

Segons ha sentit recentment un expert en geopolítica, l'Aràbia Saudita no s'alinea a favor de Palestina pel gran interès que Israel té en el canal Ben Gurion que vol construir i que passarà prop de Gaza o Gaza. Cal recordar que a més del canal de Suez, en finalitzar l'obra... [+]


2024-05-10 | Noa Zabaleta
Per què negar el benestar a aquests joves?

Moltes vegades es diu que el treball dona resultats. El sistema educatiu crida “aprendràs, treballaràs i aconseguiràs”. Però en quantes llars es demostra que això no és cert? Un munt d'estudiants ha perdut ganes d'aprendre, perquè, encara que treballin i treballin, no... [+]


2024-05-10 | Aitor Salaberria
La superpalabra que està on està i no sabies que existeix

Sabem perfectament que el basc és ric, però realment aquesta riquesa es reflecteix quan escrivim o parlem? A vegades no tenim temps per a afegir noves paraules al nostre diccionari personal, i moltes vegades solem sempre amb les mateixes paraules. La “adopció” de noves... [+]


El xai paga les culpes de l'ovella

Culpabilitzar a una altra persona. Així podríem resumir el significat principal del proverbi basc que apareix en el títol. I això és el que ha fet l'Ajuntament de Vitòria amb l'associació Lazarraga. Tal com ha assenyalat en més d'una ocasió la Plataforma pel Teatre Gasteiz... [+]


EH Bildu, primera força a Àlaba

40 anys després, Àlaba era un feu espanyol. Què ha succeït des de llavors per a un canvi d'aquesta grandària, la innegable victòria d'EH Bidu en les últimes eleccions?

Aquest fet singular no pot entendre's a partir d'un procés evolutiu mitjançant el qual la consciència... [+]


Eguneraketa berriak daude