Almenys 117 persones han estat demandades a Europa per ajudar als migrants en 2023
- A la Unió Europea predominen les polítiques que criminalitzen l'ajuda a les persones migrants, i el nombre de persones demandades per això ha rècord en 2023: almenys 117.
La dada ha estat proporcionat per PICUM (Platform for International Cooperation on Undocumented Migrants) i s'ha basat en casos que han aparegut en els mitjans de comunicació. Per això, l'organització ha destacat que aquests casos són només la punta de l'iceberg i que cal afegir molts més desconeguts. L'any 2022, per exemple, 102 persones van ser portades als tribunals.
Segons PICUM, a més, la tendència a la criminalització dels activistes pot empitjorar, ja que entre les mesures que proposa la UE per a lluitar contra el tràfic de persones no estan exemptes les ajudes humanitàries a les persones migrants. Així ho han rebut en Eldiario.es.
Aquests activistes criminalitzats han ajudat o rescatat a persones migrants en perill en la mar, els han donat refugi, han tractat de parar alguna deportació, han impulsat polítiques d'integració al poble o els han donat menjar, aigua i roba. Per això han estat processats amb arguments com facilitar l'entrada il·legal d'algú al país, facilitar la permanència en el mateix o facilitar el tràfic de persones.
La majoria dels casos s'han detectat en el sud d'Europa, on es van criminalitzar 74 activistes a Itàlia i 31 a Grècia.
“La criminalització dels quals ajuden i la criminalització dels propis migrants que travessen les fronteres són el resultat de les migracions polítiques que tenim, que fan perillar l'encreuament de fronteres i creen un clima contrari als que aconsegueixen”, subratllen des de PICUM.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]