Pirinenca és una raça totalment lligada al model extensiu. “No es pot adherir dins, viu sempre fos i la majoria va a la muntanya en grups”, explica Parot. Altres races requeriran un menor esforç de maneig, ja que permeten créixer durant un temps en l'estable, i potser per això es comença a perdre progressivament la raça: “Afortunadament, alguns criadors van començar a barallar per donar a conèixer i reinserir a Pirinenca, i ara han tornat a treballar amb aquesta raça en cada vegada més projectes d'instal·lació”.

Les cabres pirinenques són conreades pels ramaders amb un doble objectiu: d'una banda, les que utilitzen per a fer gasna i, per un altre, les que creixen per a carn. “També es tracta de donar a conèixer la carn de llamàntol o d'aladroc, per al que treballem amb els cuiners. Fins ara tots pensaven que era una carn dolenta, amb molt de pes… i no és així”, assegura Parot. Des de fa uns anys treballen amb cuiners de restaurants per a intentar donar la volta a aquesta falsa creença.

Festa de la cabra pirinenca

L'any passat, per primera vegada, l'associació va organitzar una festa especial de la raça Pirenaika en Sant Joan de Llum. En ella, dotze cuiners van cuinar una mica, cadascun d'ells una mica, proposant diferents receptes. “Volíem fer entendre a la gent que no sols es mengen parts nobles, sinó que tot es pot aprofitar, utilitzant diferents maneres de cuinar”.

El treball realitzat per l'associació durant aquests anys està donant els seus fruits, si bé encara tenen clar que el camí serà llarg, “perquè encara no hi ha tant d'interès per la cabra. Per a Gasnara sí, però d'on ve, de quina raça i tot això… és difícil”, afegeix. L'objectiu principal de l'associació és aprofundir en l'àmbit de la comunicació. També estan treballant en això amb l'ajuda de la Cambra d'Agricultura del País Basc.