A aquesta idea de treballar amb molins d'aigua se'ls van ocórrer al principi pa, talos, etc. Però un amic que acabava d'estar a Itàlia els va plantejar “I per què no feu pasta?”. Urbaneta confessa que mai van pensar en aquesta possibilitat, però van decidir anar aprofundint a poc a poc la idea llançada pel seu amic i avançar. “Quan vam dir que volíem fer l'horta i fabricar pasta, la reacció inicial no va ser la millor: amb treball fix, com ho deixem?”. No obstant això, després reconeix que han tingut una protecció total per part dels altres. “És bonic, a més, que en un dels meus aitites i amamas del caseriu comencem a moldre en el mateix molí que molien blat de moro i blat”, afegeix.
A més de la producció de pasta, els membres de Txaramela realitzen una horta en Muskiz. Els primers anys es dedicaven a la fabricació de cistelles i, encara que va haver-hi una parada intermèdia, ara s'està repetint aquesta activitat. “Usem les verdures i espècies de l'horta per a fer pasta i ficar-nos en les cistelles”, diu. De fet, en Txaramela s'elaboren pastes amb una gran varietat d'ingredients: remolatxa, all, espinac, carabassa, alfàbrega, orenga, curcum, pebrot d'Ezpeleta… treballen amb el segell ecològic, però més enllà d'aquí la seva manera d'entendre l'agricultura: “Dins de l'agroecologia situem la nostra producció”. El blat i els cereals es prenen a petits productors navarresos i huesescos.
Es venen principalment en mercats pròxims, botigues i grups de consum, però també en col·legis i restaurants. De cara al futur tenen un altre projecte: un obrador per a elaborar salses de pasta i manipuladors.
I, juntament amb la producció, l'educació ambiental ha estat des del principi el segon eix del projecte. Tenen en marxa l'Escola " d'Alimentació i Educació Ambiental" i realitzen tallers mensuals d'alimentació i medi ambient amb nens i adults. “Percebem que cada vegada hi ha més consciència d'aquests temes, però potser no del tot des del punt de vista que ens agradaria. Avui dia la salut de cadascun està molt més orientada que al medi ambient. És clar que consumir agroecològic és millor per a la salut, però ens agradaria no quedar-nos només en això”, conclou.