Les veus crítiques consideren que la Prova d'Accés a la Universitat és un filtre competitiu i excloent en un sistema educatiu que encara no és capaç de superar alguns desequilibris. Enguany s'ha fet el primer pas per a canviar el model d'examen i per a parlar d'aquests canvis hem entrevistat dos professors de l'últim curs de Batxillerat de l'institut Ekialdea: Peio Salazar (Matemàtiques) i Itsaso Zamaio (Història).

Van començar el curs al revés. Els models del nou examen van arribar tard i la comunitat educativa estava nerviosa.

Peio Salazar: Sí, perquè es preveia que podrien venir canvis profunds, i en un principi ens vam posar a cegues.

Mar Zamaio: Ens van dir que per Nadal traurien els models d'exàmens, i el nerviosisme dels alumnes de segon de Batxillerat comença al setembre, perquè molts necessiten una bona nota, i si a això afegim no sabíem com anava a ser el model dels nous tipus d'etsamina, se'ns va anar una mica de curs amb aquest malestar.

Vostè diu que es va posar nerviós des de setembre. Sembla que tot el segon curs de Batxillerat està encaminat a presenciar aquesta prova.

Salazar: Alguns no aniran a la universitat, alguns optaran per la Formació Professional, però desgraciadament, encara és un curs molt dirigit a la universitat, sí. No obstant això, cal reconèixer que el que entra en la prova i el que apareix en el currículum de segon grau és pràcticament el mateix i, per tant, compatible.

Quins són els principals canvis en el nou model d'examen?

Salazar: En matemàtiques, el canvi més important és que l'any passat van estar quatre o cinc en cadascun dels tres testimoniatges i en cadascun d'ells es triaven els dos triclinis, i ara, en un d'ells, no es podrà triar, serà un problema tancat. D'alguna manera, hi ha menys possibilitats de treure una nota molt bona, perquè s'ha eliminat una oportunitat per a això. Però el format, el tipus de traçat i tota la resta, en l'esborrany que se'ns ha enviat, s'ha mantingut igual.

Brut: Quant a l'anàlisi de la història, els canvis els repartiria en dues àrees. D'una banda, en l'examen de selectivitat que s'ha realitzat fins ara, hi havia dos models, que els alumnes podien triar entre fer l'un o l'altre bloc, ja que podien cursar la meitat del temari. Ara s'inclou tot el temari. Nosaltres sempre hem treballat tot el temari, per la qual cosa per a nosaltres ha estat fàcil adaptar-nos al nou model, ja que des de setembre teníem previst el pla de curs, però sé que en altres instituts es treballava al llarg del curs la meitat del temari a través dels treballs, i l'altra meitat estudiaven de cara a l'examen, per a ells el canvi ha estat major.

D'altra banda, han volgut fer del model d'examen una mica competitiu. Abans s'estudiaven 12 temes i 24 comentaris de text i en l'anàlisi s'incloïa un tema i un comentari, ara el tema no es desenvolupa i es pregunten les causes i les conseqüències. La idea no és dolenta, però com ens han dit les preguntes, continua sent la base de la memòria, ja que els alumnes saben a quins epigraferes de cada tema es referirà la pregunta, i per tant, saben quin és l'epígraf que han d'aprendre. Entorn de la guerra de 1936, per exemple, han après “les causes de la guerra de 1936” i “les conseqüències de la guerra de 1936”.

El comentari de text es manté en l'anàlisi com en els anteriors, i aquest també és memorístic, no ha canviat.

Hi ha una nova pregunta que intenta ser competitiva, però no l'aconsegueix del tot: des de la col·lecció dels 24 comentaris de text a estudiar, col·locaran un comentari de text amb cinc errors, i han de trobar els cinc errors.

En la resta d'assignatures, com en Matemàtiques, el canvi principal és que es redueix la possibilitat de triar, no?

Salazar: En economia, en física, en química… almenys, així ha succeït. Les possibilitats han disminuït lleugerament.

A poc a poc, l'examen vol fer un gir per a les competències, com el veieu?

Salazar: L'avaluació de les competències requereix continuïtat, seguiment de l'alumnat. En un examen d'un dia no es poden avaluar les competències, és absolutament il·lògic. Avui dia, i en teoria, des d'Educació Infantil fins a Batxillerat, també en la universitat, s'avalua per competències, per a això estan els treballs, les presentacions, etc., però de sobte es pretén avaluar, per competències, el coneixement adquirit per l'alumnat durant tot l'any en un examen d'una hora i mitja. No té sentit i és impossible, no ho aconseguiran.

Brut: Si abastem totes les competències existents, no és possible avaluar-les mitjançant una única anàlisi. Les competències tal vegada parcialment, no íntegrament.

Salazar: És a dir, és un procés molt llarg.

Però aquest és el camí que vol seguir el nou model d'anàlisi, no és així?

Salazar: Pot ser un objectiu, però per a això has de canviar tot el sistema. En el cas de les ciències, es poden desenvolupar competències científiques a través dels burukets, però també s'avaluen altres competències en Matemàtiques com la competència social, la competència digital, l'escriptura… Tal com s'ha esmentat anteriorment, algunes competències poden ser avaluades a través d'aquesta anàlisi, però altres no.

Brut: A més, no podem oblidar que una nota numèrica és el resultat d'aquest examen, i en cap cas està establert el valor de cada competència. Bé, també en Batxillerat, malgrat haver realitzat una avaluació per competències al llarg del curs, al final has de convertir-te en número, perquè aquestes mitjanes es tindran en compte tant en la Formació Professional com en l'accés a la universitat.

S'esperen més canvis en el model de cara al futur?

Brut: En el cas de l'assignatura d'Història, en l'anterior ocasió ens van dir que els models aniran fent-se cada vegada més competitius. Aquesta és la intenció, però no sabem com. De fet, hi ha grups de treball treballant en això, però jo ho veig difícil.

I el que s'ha dit, en cap lloc està establert el valor de cada competència, i en la mesura en què la prova d'accés a la universitat necessita una nota, has de determinar el pes de cadascuna, perquè aquesta nota et donarà accés a algunes carreres o no.

Fins a quin punt el nou model d'examen deixa suficient autonomia a les comunitats per a desenvolupar els seus propis continguts?

Salazar: L'examen es realitza per la universitat pública de cada comunitat autònoma i té llibertat, excepte en les parts curriculars que es detallen. En matemàtiques, per exemple, el 60% del currículum el determina l'Estat i el 40% la comunitat, però quan he vist exàmens d'altres comunitats, gairebé tots són iguals, almenys en Matemàtiques no hi ha a penes diferència.

Brut: Al llarg de la història sí que tenim temes relacionats amb Euskal Herria, però es treballa el “Franquisme a Euskal Herria”, la “guerra civil espanyola a Euskal Herria”… Aquesta frontera no ha canviat de moment.