Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La passarel·la del Labrit de Pamplona ha tingut un sobrecost del 500%, de 390.000 euros a gairebé 2 milions

  • La passarel·la de Labrit va ser construïda en 2010 amb un pressupost de 390.000 euros. El preu final va ser de 670.000 milions d'euros. Però després de set anys de tancament per errors, es va tornar a arreglar amb un cost de 1,6 milions.
Iruñeko Labrit kalea gainetik zeharkatzen duen zaldainaren konpontze lanak. (Argazkia X. Letona / ARGIA CC BY-SA)

19 de octubre de 2023 - 12:10

L'Ajuntament de Pamplona comunica aquesta setmana que té preparat tot el dossier de reparacions i reclama el sobrecost a les persones i empreses que van realitzar malament els treballs inicials. El projecte i les obres que van dirigir Boreas Noves Tecnologies, S.L., Oscar Pérez, José Carlos Pereda, i Ignacio Olite. Les obres de construcció van ser executades per la Unió Temporal d'Empreses UTE formada per Arian Construcció i Gestió d'Infraestructures, S.A. i TEUSA Tècniques de Restauració, S. a.

La veritat és que Arian està en el concurs d'empreses creditores i l'oposició veu difícil que l'ajuntament pugui recuperar aquests diners. Per això, si no es pot recuperar els diners en aquesta reclamació, l'oposició creu que els regidors de Navarresa Suma que van tramitar l'operació en l'anterior govern municipal haurien de garantir el reemborsament dels diners. Aquesta és la petició que va fer ahir l'oposició en la Comissió d'Urbanisme de l'ajuntament.

Una passarel·la símbol polític

La passarel·la es va construir en l'època de Yolanda Barcina, però entre 2016 i febrer de 2023 va estar tancada. Joseba Asirón dirigia durant l'època del govern municipal, i sobre la base dels informes tècnics emesos, l'Ajuntament va proposar l'enderrocament i reposició de la passarel·la. Però va haver-hi un canvi municipal i Navarresa Suma va assumir el govern. El nou alcalde, Enrique Maya, va decidir que la passarel·la havia de ser reparada i va començar a això. El resultat és que la infraestructura, amb un pressupost inicial de 390.000 euros, ha costat al final gairebé dos milions d'euros, gairebé cinc vegades més, o cosa que és el mateix, un 500% més.

Sobrecostos de grans infraestructures

Els sobrecostos són molt freqüents en la construcció de grans infraestructures, a vegades per imprevistos en les obres i en altres per la forma de pagament, per exemple quan es realitzen a través de peatges en ombra. A Navarra són aquests últims casos l'Autopista del Camí, l'Autopista del Pirineu i el Canal de Navarra.

Segons dades de la Cambra de Comptes de Navarra, el cost de la construcció de l'Autopista del Camí va ser de 389,9 milions d'euros. El Govern de Navarra acabarà pagant en 2032, a les empreses que el construïen, amb un cost de 597 milions. De manera similar amb l'Autovia del Pirineu: Va costar 271,4 milions i per a 2039 el govern foral pagarà 553,8 milions.

En el cas del Canal de Navarra, la construcció del Primer Tram va costar 169,9 milions, i quan es paga per a 2036 seran 314 milions, i l'Ampliació de la Primera Fase va costar 157,9 milions i per a 2044 es pagaran 269,8 milions. En els quatre casos citats es preveuen sobrecostos a la volta del 40%. Es veu clarament que el sistema és còmode per als governs perquè en el moment inicial de la construcció de la infraestructura el govern no ha de posar diners i això ho fan les empreses, però al final del procés les empreses guanyen molt i les despeses dels governs gairebé es multipliquen.


T'interessa pel canal: Hirigintza
Olaia Beroiz: "Emakume errepresaliatuen kemena gogoratzea ezinbestekoa da"

Iruñeko Txantrea auzoko kale-izendegian frankismoan errepresaliatuak izan ziren hamar emakume gogoratuko dituzte. Ekitaldia egin zuten atzo eta auzoaren hegoaldean dagoen plaza bat oroimen gune ere izendatu zuten. "Garrantzitsua da historian gertatutakoa gogoratzea;... [+]


2024-02-29 | Estitxu Eizagirre
Com alimentar les ciutats?
Per què als parcs urbans no conrear arbres fruiters i hortalisses directament per a la població?
Com alimentar les ciutats? Aquesta és la pregunta d'Eli Pagola al pagès Audrey Hoc en Egonarria. Hoc, al costat del seu amic Aimar Rodríguez, produeix arbres fruiters, té un bosc comestible d'Etxalar i està posant en marxa una estratègia de sobirania alimentària amb... [+]

Els carrers de la Chantrea es vesteixen de nom de dones represizadas pel franquisme
El decret signat per l'Ajuntament de Pamplona recull el resultat de tres anys de treball. La iniciativa sorgida del barri permetrà la designació de set carrers i tres places.

Chinatown: zocorados i espremuts

Xina, cap a 1417 anys. L'almirall Zheng He, explorador assalariat d'emperadors de la dinastia Ming, va afirmar que era possible “que tothom surti de la Xina”. Per a llavors la xarxa de colònies xineses començava a expandir-se en l'Oceà Índic, al Mar Roig i en el sud-est... [+]


2024-01-04 | ARGIA
6.486 donostiarres voten negativament la seva implantació als parcs del Basque Culinary Center Gros i Ulia
L'associació de veïns d'Ulia i la plataforma SOS Mantejo han realitzat una consulta popular aquest cap de setmana. Han participat 6.948 persones i 6.486 han donat suport a la protecció dels parcs.

Eguneraketa berriak daude