Durant els mesos de maig i juny s'han interposat en l'Estat espanyol onze denúncies i querelles per part d'associacions de víctimes i ajuntaments per a investigar i resoldre els crims de la dictadura. Però segons la Plataforma Basca contra els Crims del Franquisme, els tribunals i instructors han estat rebutjats en gairebé tots els casos.

Tal és el cas de l'Audiència Provincial de Navarra o dels Jutjats d'Instrucció de Pamplona, Guernica i València. La Plataforma ha explicat que els arguments exposats pel Tribunal Suprem en 2012 i 2021 s'estan repetint "literalment": que els delictes estan prescrits i que la Llei d'Amnistia de 1977 impedeix la seva recerca i enjudiciament.

"Tot això, encara que la nova Llei de Memòria Democràtica ha entrat en vigor fa només vuit mesos", diuen. La Plataforma Basca de Víctimes del Franquisme ha recordat que amb aquesta llei es va anunciar "de manera pomposa" la protecció judicial de les víctimes del franquisme.

En aquest sentit, considera imprescindible derogar la Llei d'Amnistia i modificar el Codi Penal de l'Estat espanyol per a introduir els principis de drets humans en el Dret Internacional.

Eleccions espanyoles i interpel·lació a grups polítics

A iniciativa de la coordinadora de la querella argentina, CEAQUA, l'any passat diversos partits van presentar en el Congrés espanyol una proposició de llei per a modificar el Codi Penal, però el PSOE, PP, Vox i Ciutadans es van mostrar en contra. "Per això volem interpel·lar a tots els grups polítics que tenen representació en el Parlament [a Espanya] en les pròximes eleccions, perquè prenguin una posició ferma d'una vegada per sempre".

La plataforma també ha interpel·lat al poder judicial perquè s'adapti al dret internacional dels drets humans i ha demanat a la Fiscalia de l'Estat que doni "instrucció" als fiscals perquè investiguin els crims del franquisme amb ordre jurisprudencial penal.

En qualsevol cas, "continuarem denunciant el model espanyol d'impunitat a tots els nivells", ha advertit una vegada més.