En el llibre venen les festes d'Alajaineta, però enguany ningú pot ballar gegants al carrer, gràcies a Hissar, Ainubi i Etxahun per a aconseguir coses meravelloses que són capaces d'aconseguir, amb l'ajuda de Kukutturlio.

Sobretot entre els més petits, els gegants són un fenomen immens en moltes cases. Per què aquestes gegantesques il·lusions produeixen?

Gorka Bereziartua: El gegant és una figura que ve des de lluny, està en el folklore tradicional, però també es pot trobar en textos clàssics de Grècia, com Heródoto esmenta que han de buscar els ossos del gegant Orestes, etc. Hi ha una figura que sempre ha fascinat a l'ésser humà, amb diferents variants en cada època. Són un fenomen entre els nens, però també entre els adults: aquells que són més grans que nosaltres, que van més enllà de la humanitat, que fan por en diferents cultures, i altres més amigables (en la mitologia basca, per exemple, tenim Basajaun). Des del punt de vista dels nens, a més, hi ha una qüestió d'escala: els pares són més grans que tu, però els gegants són encara més grans.

Adur Larrea: I ballen millor que els seus pares. En els gegants tens de tot: personatges coneguts, mitològics i altres, bons i dolents, així com personatges “comuns”: agricultor, pescador… Cal no oblidar que al costat dels gegants sol haver-hi capgrossos, i també són un element interessant, sempre has d'anar mirant al fetge, per si de cas et van darrere i et tocaran.

En el conte també apareixen els capgrossos, amb els quals els nens tenen una relació amor-odio.

Prat: Diria que el nivell d'odi ha disminuït molt. Els capgrossos solien colpejar amb més força, tocaven bé, estaven a això. Ara, per contra, si no estan massa tancats en el món de la justícia política. A vegades també els donen caramels als nens, és una mica decebedor…

Diferenciat: El que passa amb els capgrossos és que no sap molt bé amb quines intencions s'acosta; la intenció sol ser diferent en funció de l'edat, però també s'aprèn alguna cosa d'aquesta relació ambivalent, d'aquest punt de por que tenen els capgrossos. El valor, la por, les limitacions… es barregen en la festa.

Alguns dels gegants del conte se li coneixeran, uns altres no. Tenen gegants molt especials en Alajaineta…

Prado: En el conte tenim una bona salsa, sí, i podem trobar molts gegants: Zumalakarregi, l'agricultor, el rei dels gegants de Vitòria-Gasteiz… i entre ells estan els gegants que han sortit amb una mica de psicodelia a partir de les paraules de Gorka.

Diferenciat: El que pensava en escriure la història era, per què no compaginar als gegants que formen part de la tradició basca amb figures que formen part d'altres mitologies més contemporànies com els superherois de Marvel? I d'aquí han sorgit Gonagorri Biònic, en Marmitakoma…

Perquè hi ha tradició per a tocar, canviar, actualitzar…

Diferenciat: La tradició exigeix ser creadora i adaptar-la a cada moment, encara que com en tots els àmbits, aquí també hi ha més puristes i les coses més variades. Nosaltres hem intentat obrir una mica la porta per a provar coses noves.

Gorka, estàs acostumat a fer periodisme i literatura per a adults, s'escriu de manera diferent per als nens?

Diferenciat: Sí, perquè els nens tenen una altra mirada, que en moltes coses no està tan contagiada com l'adulta; els adults exigim un realisme bàsic a qualsevol història, mentre que als nens no els importa tant, la màgia i la sorpresa són més fàcils d'assimilar i estan més còmodes en això. Al mateix temps, escriure té una dificultat per als nens: els nens són lectors molt exigents, expressen clarament el que els agrada i el que no, i això em dona respecte. Aquest ha estat el repte, fer alguna cosa que satisfaci a aquest públic exigent.

Adeu, li preguntaré el mateix. Es dibuixa diferent per als nens? Ha fet molt de mal Disney?

Prat: Amb la realització de còmics o il·lustracions per a adults, ja hem interioritzat alguns codis i pot ser més fàcil treballar amb ells perquè s'entengui el que vols expressar. L'avantatge dels nens és que tenen una imaginació molt flexible, que els deixa més espai que nosaltres a la imaginació i que poden entendre i interioritzar alguna cosa que és impossible per a nosaltres, encara que, per exemple, no mantinguin el racorda o fins i tot canviïn físicament el personatge. Per tant, és un avantatge, perquè podem intentar dibuixar fora de les margenas o perquè no tens per què respectar les convencions.

Disney també segueix algunes convencions, no entraré si són bones o dolentes, és veritat que fan un treball espectacular, visualment molt atractiu, però a vegades el missatge o l'essència, que es vol comptar, no és molt original, encara que després funcioni.

Heu dit que els nens són un públic exigent i, no obstant això, no els considerem tan estúpids.

Diferenciat: “Com és per a nens, tot val” hi ha idees en diverses ocasions, i no és així, t'adones de seguida.

Prat: No sé si se'ls considera ximples, però els autors, els pares, els professors… en general els adults a vegades no reflexionem molt, quin menjar donem als nostres petits. I, no obstant això, ells trien ràpidament, tenen un nivell d'exigència concorde als seus criteris. No dic que tots hagin de llegir Roald Dahl o estimar els dibuixos de Quentin Blake, però si Dahl i Blake han arribat fins als nens d'avui és per alguna cosa, són capaços de transmetre una mirada especial que ha arribat fins avui.

La història té molts subtextos i missatges darrere, diverses capes, però no és un d'aquests “llibres pedagògics”, un d'aquests llibres que té com a objectiu tractar alguna cosa. Què li demaneu (nens) a la literatura?

Diferenciat: Teníem molt clar que no volíem fer un llibre per a transmetre un valor o un missatge concret als nens. Després estan en la història, però com estan en tot el que fem. L'escriptor Rafael Chirbes va pronunciar una conferència a Sant Sebastià en la qual va dir que en escriure una novel·la no li importaven dues coses, estil i ideologia, perquè l'estil li ho demanarà la pròpia història i la ideologia es mostrarà involuntàriament. En això també és així, el nostre pensament, els nostres valors… són aquí, però hem intentat fer una història divertida, entretinguda i que els nens gaudiran, que els portarà a llegir. Perquè la lectura i la literatura han de ser això, sobretot amb tots els gustos, variants i colors.

Prat: I no sols per als nens, també jo ho he fet amb molt de plaer, i mentre dibuixava no m'importava el que els nens pensaven. Ho he passat molt bé fent això.

Diferenciat: El procés en si mateix ha estat bell. M'ha agradat molt la relació entre el text i les imatges; imagina't, el text ha canviat gairebé per complet de principi a fi, i ha estat per a bé. Per exemple, he vist molt més clar el caràcter dels personatges quan Adur els ha convertit en imatges, i és interessant com això influeix en el text i en la història.

Precisament, un dels personatges que més ha agradat al nostre fill no estava en la creació de la història, va anar guanyant protagonisme en el procés: Mascota Kukutturlio. També he fet el treball de contrast amb els adults i heus aquí que un pare m'ha dit com has posat a un nen jugant amb un ganivet, Adur.

Prat: Si ho hagués dibuixat amb el meu mòbil, li hauria parat esment? La justícia política que hi ha a vegades, deguda a les pors que a vegades tenim, em sembla excessiva. Afortunadament, els nens no són el que volem, i triaran fer un arc amb un ganivet, ficar-se en el riu… sense que els pares vagin darrere. Deixeu en pau als nens!

Diferenciat: Bé, almenys el ganivet li ha cridat l'atenció i no la revolta que organitzen els nens contra l'Ajuntament, ja, ja, ja. Malgrat tot, més enllà de les lectures que faran els adults, m'interessa que els nens se sentin identificats.

Parlant d'adults, els adults d'Alajaineta són una mica pesats? Avorrits? Què poden aprendre dels nens d'Alajaineta?

Diferenciat: En aquesta història, els adults són personatges bastant valents, i la iniciativa i el protagonisme recauen en els nens, que tracten de resoldre per si mateixos el problema que es planteja en la història. Què poden fer els nens i nenes, organitzats entre ells, per a aconseguir el que volen, en aquest cas per a salvar la kalejira? Això és el més interessant, els adults són personatges secundaris.

Prat: En els dibuixos animats d'Hanna-Barbera, el gat i el ratolí, com els protagonistes són petits, quan apareix l'home sovint sol apareixen les cames de l'home perquè el gat i el ratolí es vegin bé. En el nostre conte tenim nens i gegants, cal fer una panoràmica major perquè tot quedi bé en el dibuix, perquè en aquesta història són importants tant els petits com els grans i no tant els mitjans (adults).

Diferenciat: Es tracta d'una història que transcendeix el món dels adults des de dalt i des de baix.

És aquest el començament d'una saga?

Diferenciat: M'agradaria fer-ho. El treball en comú ha estat molt bonic i tant els nens i nenes protagonistes com els gegants i Alajaineta encara tenen moltes aventures amagades.

Prat: Això ha estat un aperitiu, encara queda alguna cosa a comptar.

Estem organitzant un acte especial de presentació del llibre, estareu també en la Fira de Durango…

Diferenciat: En un entorn replet d'una altra mena de referents culturals que entren de forma molt violenta, hem d'intentar donar cabuda a les nostres històries, i per això vull animar a nens i adults a donar una oportunitat a aquest llibre.

Prat: A més de la presentació i de Durango, el 16 de novembre estarem en el Saló del Còmic d'Hernani presentant el llibre. Recorda que el Nadal són aquí i que aquest és un regal perfecte.

* Per a adquirir el llibre, entra en la Fira d'ARGIA.