Nova geografia del basc en diversos mapes significatius
- El 14 de desembre va tenir lloc la presentació dels treballs dels Premis Txillardegi-Pentsartu de Sociolingüística que organitza els Clústers Sociolingüístics. El guanyador del segon premi de 2023, Garikoitz Goikoetxea, tècnic de basc, ha realitzat una presentació addicional del seu treball presentant en Twitter "Euskararen geografia berria", que considerem d'especial interès. Necessitem una renovació del mapa de la distribució del basc o dels euskaldunes, i en els últims anys han existit assajos, com el mapa interactiu amb dades de l'hora de Beñat Agirre en 2016, que també vam recollir en Sustatun.
Al fil de Goikoetxea, per tant, les següents explicacions i dades.
1.Euskaldunes per municipis. Importància creixent dels nuclis urbans. La dada és que més de la meitat dels bascos viuen en 23 municipis.
2.Però en molts d'aquests municipis, malgrat el gran nombre d'euskaldunes, la densitat és baixa: el 62% dels euskaldunes viuen en països minoritaris.
3.Evolució del coneixement: augment de les densitats més baixes, sobretot a través de l'escola (excepte Lapurdi, que es restringeix més al sud de Navarra); descens de les altes densitats degut principalment a les migracions.
4t.Cap a on va la geografia del coneixement? Tenint en compte la població de 2 a 55 anys, les tendències són: Augmentant la bretxa de la CAPV i guanyant pes Bizkai-Llaurava (sense dades en Iparralde)
5.la comprensió avança més que el coneixement: els qui comprenen el basc són majoria en molts àmbits. Com es beneficia?
Més enllà del coneixement, la capacitat, reprenent l'aportació d'Iñaki Iurrebaso [d'això també hem parlat recentment en Sustatun]. El continuum de la capacitat també té una lectura geogràfica: l'embut d'unes zones i els solars d'altres
6.Ús intensiu (igual o superior al castellà) 10% per sota de l'ample territori. La importància dels espais euskaldunes: Les zones 3-4 representen el 18% de la població, el 38% de la població euskaldun, el 58% de l'ús.
7.En nombre d'usos: pes significatiu també en zones de menor percentatge (40%). Pes significatiu de Sant Sebastià. L'ús està canviant, cada vegada més en contextos confusos.
[Després del setè mapa, ens fixem en la fotografia de 2016, que va recollir el mapa que va realitzar Beñat Agirre sumant densitats i usos. És una espècie de versió d'aquest mapa de Goikoetxea amb les dades de 2016, veure en l'enllaç i en la imatge a baix]
[Tornant al fil de Goikoetxea...]
8.Per on actuar? Amb un enfocament nacional, necessitem una planificació lingüística adaptada a cada lloc. Zonificació: no en drets, clar, però sí en planificació. Més enllà dels nuclis urbans, les comarques són un interessant pom.
El treball complet estarà disponible en la revista sociolingüística BAT de febrer a març. Si vols, pots veure el vídeo de la presentació aquí:
