Es tracta d'un estudi realitzat en 2017 però que s'ha publicat al març de 2020 i que analitza l'ambient euskaldun dels nens dels centres d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa. Els estudis es realitzen cada dos anys, l'últim va ser en 2015 i comparat amb això, en 2017 s'ha reduït l'ús del basc en tots els àmbits de l'escola. Berria ha analitzat les dades detalladament .
Pràcticament tots els usos mesurats en 2017 són menors que en 2015. Entre els nens i nenes de 4t de Primària, és a dir, d'uns deu anys, el 62% dels nens i nenes que parlaven sempre en basca amb la resta de companys i companyes en classe, però quan sortien al pati eren el 34%. En el cas dels alumnes de 2n de l'ESO, no obstant això, el 26% es va dedicar al basc a l'aula durant tot el temps i el 15% al pati.
L'estudi constata que la presència del basc a l'escola és major que a casa, segons l'estudi. En el cas dels alumnes de primària a casa el 30% ho fa en basc, però com ja s'ha explicat anteriorment, en el moment en què el professor no està davant, per exemple al pati, aquestes dades són molt semblants.
Si es comparen únicament les dades dels alumnes que estudien en el model D, les dades de 2017 són inferiors als de 2011.Entre els alumnes del model D, en aquest període l'ús global de LH4 ha descendit 2,2 punts, mentre que en DBH2 ha descendit 4,1 punts. En aquest sentit, han subratllat que els descensos no han estat de caràcter gradual, sinó principalment de 2015 a 2017.
Concloent els resultats d'aquest estudi, han posat sobre la taula reflexionis sobre el model D: Afirmen que estudiar i parlar en basc en el model D no va de bracet. Dins del model D també han volgut subratllar la necessitat d'oferir als alumnes un entorn eficient en basc: "Una reflexió que convé ampliar és quin tipus de complements, reforços o nous recursos es necessiten per a compensar aquestes dificultats".
Euskara ikastea zaila denaren mitoa aski zabaldua dago, batik bat, euskalduntzeko ahaleginik batere egin nahi ez dutenen artean. Arrazoi dute puntu batean. Zailtasun nagusiak, ordea, ez dira hertsiki linguistikoak, gizarte antolamendukoak baizik. Batetik, Onintza Iruretak... [+]