La investigadora de la UPV/EHU Ainara Santamaria Barinagarrementeria va exposar els resultats de la recerca en aquest camp. L'estudi s'ha realitzat analitzant els moviments socials i les iniciatives que s'estan duent a terme a Guipúscoa. Fent una observació directa de les iniciatives i entrevistant els membres dels moviments, sobretot. En l'estudi, els agents de l'activitat cultural basca han subratllat la variabilitat del context. El mapa lingüístic ha canviat en els últims anys: hem passat de paletes de dos colors (basc-castellà/francès) a paleta multicolor. En Donostia-Sant Sebastià o Orereta, per exemple, va destacar la ruptura generacional que existeix entre les diferents generacions en el coneixement del basc. La polarització sobre el basc, que es va prolongar molt després del franquisme, també ha estat desactivada, segons els euskaltzales, en relació amb l'evolució del conflicte nacional. No obstant això, el treball a favor del basc es continua relacionant amb el conflicte, ja que sovint viu com un factor limitant, i les contradiccions a vegades resulten asfixiants. Pel que fa a les institucions, el nou context lingüístic no ha suposat canvis significatius en les polítiques lingüístiques: la falta de compromís continua sent la principal característica. L'estratègia que posa el basc en el centre i la necessitat d'un nou cicle que abordi la pluralitat, la necessitat de viure amb angoixa, és generalitzada.

En relació als canvis sociodemogràfics, Santamaría ha assenyalat que el basc viu com un gran repte per a moltes persones migrants que el lingua franca sigui el castellà. Aprendre basc no és una necessitat per a viure entre nosaltres, per la qual cosa prioritzen la satisfacció d'altres necessitats més apressants. A vegades es critica la falta de sensibilitat, però també hi ha moltes que reconeixen “respecte i importància” al basc. A més, moltes de les persones migrades són parlants de llengües minoritzades, la qual cosa permet construir empaties i complicitats. No obstant això, situar la mirada en els nous migrants és mirar a la minoria social. Perquè no es té en compte que entre els quals saben basc l'ús no ha augmentat, o que encara hi ha molta gent que no l'ha euskaldunizado.

En què està en la pràctica el basc? Santamaría va llançar la pregunta. Intentant situar el basc com un mitjà d'inclusió. Desenvolupar tècniques per a garantir la prioritat simbòlica del basc en espais i relacions plurilingües. Per exemple, que les salutacions es facin en basca. A més, es treballen tècniques i maneres de fer que el basc no continuï perdent constantment en l'espai públic, com el murmuri, els resums o el servei de traducció.

Al final, Santamaría va destacar el tema que genera molts debats i opinions molt diferents en els moviments populars de l'activitat cultural basca: El basc ha de ser una condició o no?

Vista des d'Arrasate

La tècnica de l'associació Arrasate Euskaldundu Dezagun (AED) Itxaro Artola va estar en Lizarralde per a parlar sobre els reptes que se li plantegen al basc. Artola va parlar des de la talaia d'Arrasate, i va començar la seva intervenció explicant el mapa lingüístic de la localitat. Es va centrar en l'evolució de la població en el període 2015-2019. En aquest sentit, va recordar que, mentre la població general creix i decreix per any, el nombre de migrants ha experimentat un creixement sostingut. Actualment, el 7% de la població és migrant.

Artola va dir que el mapa representat comporta riscos i oportunitats. Entre els riscos, el descens de coneixements sembla ser insuficient en Arrasate, ja que el model D és l'únic en el sistema educatiu. Es va mostrar més preocupat per augmentar el nombre de ciutadans que consideren al castellà com a llengua lingua franca. Entre les febleses més significatives, va destacar algunes resistències al basc, la situació diglòssia i el manteniment de la relació castellà-basca en claus dicotòmiques. Entre les opcions, la de trobar nous aliats, especialment entre els parlants amb menys llengües, i la que el basc continuï estant en l'agenda dels moviments populars.

Artola va recordar el que una vegada va dir un conegut lingüista estranger que estimava al basc i als bascos: L'euskalgintza li semblava un “elefant amb cap d'ocell”. Amb gran capacitat mobilitzadora, però amb poca capacitat de pensament. Davant això, el membre d'AED va defensar que estem en una oportunitat per a renovar les estratègies i, per a això, va llançar diversos nusos en format de pregunta que desvincular. Baga: què és això del basc? Biga: agent, facilitador... què han de ser les institucions públiques? (“Quan vaig sentir per primera vegada la ‘Euskalgintza institucional’, em va esglaiar un calfred”). Higa: on han de posar el focus els grups de destí? Objectius, un o diversos? Cessió: És hora de fer un nou pas com herrigintza?