El Govern espanyol prioritzarà el procés d'oficialització del català a la Unió Europea (UE) enfront del basc i al gallec. El dimarts es va celebrar en el Congrés de la UE una reunió sobre l'oficialització de les tres llengües, però va concloure sense votació, ja que els ministres estrangers necessitaven "més temps" per a prendre la decisió.

Segons el Ministre Español d'Afers exteriors, Manuel Albares, entre els dubtes dels Estats membres es troben els costos econòmics i administratius derivats de l'oficialització simultània de tres llengües. Per això, creu que en primer lloc l'oficialització del català agilitzarà el procés. Afegeix que els partits catalans han estat els que han demanat "una vegada i una altra" l'oficialització de la seva llengua a la UE, i que la seva llengua té més parlants que el basc i el gallec.

El Govern d'Espanya va ser requerit per la Junts per Catalunya per a oficialitzar les tres llengües a la UE, a canvi que el partit fes costat al candidat que van presentar a la presidència del Congrés espanyol del PSOE. Després de la reunió europea, Albares va indicar que després de la sol·licitud, el Govern ha complert amb el compromís adquirit sobre aquest tema.

Reaccions dels partits bascos

El PNB i EH Bildu no han vist amb bons ulls la decisió del govern. El Conseller de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc i Portaveu, Bingen Zupiria, ha assenyalat que no és la primera vegada que s'exigeix l'oficialitat de les llengües, sinó que també ho han impulsat les institucions del País Basc.

L'europarlamentari d'EH Bildu, Pernando Barrena, ha acusat el Govern de "tacticismo" i ha subratllat que el nombre de parlants és "una excusa". "Avui dia hi ha tres llengües oficials amb menys parlants que el basc: el maltès, el gaèlic i el luxemburguès"