Zuia ha posat en marxa un nou projecte que té com a objectiu principal el canvi d'hàbits lingüístics. Sí 42! L'objectiu de la iniciativa, que se celebrarà del 21 al 23 de juny, és tirar endavant un repte de 42 hores, temps durant el qual els habitants de Zuia podran triar viure en basc.
Un grup d'euskaldunes del municipi organitzador de la iniciativa ha subratllat que el 30,5% de la població de Zuia sap basca i el 51,5% no ho parla, però ho entén. Però, a més, ha recordat que, segons el mesurament del carrer de l'ús de la llengua, en el municipi només el 5,8% de les converses són en basca.
Oier Azkarraga, membre del grup, s'ha mostrat "convençut" que les condicions per a revertir la situació i donar un impuls a l'ús del basc són les adequades; per a això, Azkarraga creu imprescindible "aparcar" algunes actituds arrelades en la societat basca i en el món del castellà.
Tres tipus de participants
Ja han començat a aconseguir participants. Tenen tres tipus. D'una banda, els que saben parlar en basc; els que mantenen el màxim de 42 hores d'ús del basc, sense perdre, en cap cas, la comunicabilidad. En segon lloc, hi ha persones que no parlen però entenen la llengua. En tercer lloc, els euskaltzales que no entenen, però que facilitaran als euskaldunes l'ús del basc.
Els organitzadors han convidat a tots els zuarras a participar en la nova experiència, tant als vascoparlantes com als castellanoparlants, comerciants i compradors, immigrants i natius. L'única cosa que es demana és que, mentre duri el repte, es mantingui el compromís adquirit.
"Reflexionar sobre els costums"
En la presentació realitzada divendres passat van explicar que plantegen "de manera lúdica" el repte i que, en lloc d'organitzar una "festa gegant" a favor del basc, volen posar a prova les seves estratègies per a viure en basca. En aquest sentit, Azkarraga ha subratllat el següent: "El nostre objectiu és realitzar les activitats diàries d'una manera senzilla i normal, ja que l'objectiu és reflexionar sobre els costums. Així, ens adonarem de com funcionem i de com podríem funcionar".
Perquè la iniciativa tingui èxit, han anunciat que fins el mes vinent de juny es duran a terme diverses actuacions. Entre altres coses, aniran de poble en poble per a atreure als participants i es posaran en contacte amb associacions i moviments socials. Els zuarras també es prepararan per al repte identificant necessitats i oferint recursos.
Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA amb la llicència CC-by-sa.
Euskaraldia, EAEko instituzio nagusi guztietan PSErekin gobernatzen duen PNVk Topagunearekin izenpeturiko akordio estrategikoa da, ez nik hala esaten dudako, beraiek publikoki 2017ko Udaltopean horrela aurkeztu eta definitu zutelako baizik. Eta Euskaraldia da PNVk, bere... [+]
Guk dakigula ez dute halakorik egin, baina Alberto Irazu kazetariak euskaraz egin du elkarrizketa zuzenean Radio Euskadin, ia 20 minutuko esperimentua.
Hernaniarrek errodajea dute, eta 2018ari begira pentsatu dute ez direla udazkeneko hotzen zain egongo. Urte osoan saiatuko dira 24 orduz euskaraz egiten. Euskara Ari Du elkartea sortu berri dute horretarako.
Aurten gehiegi pentsatu beharrik ez dago, zer egingo dugu bertso saioa, ginkana, txokolate jana, mosaikoa, lipduba? Horiek ere egingo dira, baina herri dezentetako herritarrek eta euskalgintzak motorrak berotuta dituzte. Kalera aterako dira egun osoz euskaraz egiteko asmoz.
Sustatzaile nagusi Euskaltzaleen Topagunea eta Eusko Jaurlaritza ditu. Xedea 2018ko udazkenean Euskal Herriko txoko guztietan herritarren hizkuntza ohiturak aldatzeko praktikak egitea da.
Establezimenduen zerrenda egin dute euskaraz aritzeko duten gaitasunaren arabera. Udazkenean, beste herri askotan bezala, derioztarrak “ahobizi” eta “belarriprest” bilakatuko dira.
Errenteria, Oiartzun, Pasaia eta Lezon 110 lagunek konpromisoak hartu dituzte euskara erabiltzeko.
Baiona, Angelu eta Miarritze artean egingo dute ekimena, azaroaren 27tik abenduaren 3ra bitartean. 450 hiztun mobilizatu nahi ditu BAM ekimenak. Antolatzaileek euskaraz “naturaltasunez eta alaitasunez” aritzeko deia egin dute.
Ekimen berria du Aiaraldeko Euskalgintza Kontseiluak esku artean: 1.000 ahobizi eta 5.000 belarriprest “armairutik" ateratzea. Euskaraz hitz egiten dakitenen eta hizkuntza ulertzen dutenen arteko zubiak eraikitzea da egitasmoaren xedea. Astebeteko lau txanda egingo... [+]