La Reserva Federal (Fed), dirigida per Jerome Powell, ha anunciat mitjançant una nota pública el dimecres que mantindrà els tipus d'interès, entre un 5% i un 5,25%, sense increment. Des que l'any passat comencés a pujar el preu del diner, Fed no pujarà per primera vegada.

Al març de 2022 els tipus d'interès estaven al 0%, però des de llavors el banc nacional americà ha pujat deu vegades fins a arribar al 5% amb pujades a vegades a mig punt.

L'objectiu d'aquesta evolució ha estat "refredar" l'economia, reduint el poder adquisitiu de la ciutadania i reduint el consum. Sense menysprear a les autoritats, s'ha dit que un altre dels objectius de la pujada dels tipus d'interès és augmentar el nombre d'aturats, perquè les empreses tenen més car demanar diners en préstec per a invertir en l'ocupació, perquè sense treball, estrenyerien i gastarien menys a la ciutadania, i això suposaria una reducció de preus.

Els economistes ordoliberales han explicat que l'augment dels tipus d'interès és l'única mesura eficaç contra la inflació, a pesar que nombrosos economistes de l'esquerra ho han negat sovint.

La inflació interanual se situa actualment en el 4% als Estats Units, dada de maig, i ha tendit a descendir en els últims mesos. No obstant això, des de Fed no s'ha descartat que en la reunió de juliol es reelevin les taxes.

Què farà el Banc Central Europeu?

Per part seva, el Banc Central Europeu informarà el dijous sobre la continuïtat dels tipus d'interès. Tot apunta al fet que ho farà, perquè la inflació encara està en el 6% de la Unió Europea , que va començar més tard que Fed, lluny de l'objectiu del 2% marcat per les autoritats.

Així, probablement, l'organització presidencial de Chirstine Lagard decidirà un augment del 0,25% i els tipus d'interès es fixarien en el 4%. Això suposaria una nova pujada de l'euribor, i els hipotecats haurien de pagar més per l'habitatge. Els interessos que es paguen per la hipoteca des de 2008 es troben en el nivell més alt.

Por al terratrèmol en el sector financer nord-americà

La baixada de la inflació és el principal argument que ha donat Fed per a no elevar els tipus d'interès. Però la situació del sector financer nord-americà també té a veure amb aquesta decisió, per a molts analistes.

El mes de març passat va esclatar la crisi bancària en aquell país, després de la derrota de Silicon Valley Bank. La Reserva Federal va haver de rescatar amb diners públics a una sèrie de bancs de gran grandària –Credit Suisse també a Europa va estar a punt d'enfonsar-se i la crisi va afectar també a Deutsche Bank–.

Aquesta crisi estava directament relacionada amb l'augment dels tipus d'interès, ja que els inversors d'aquests bancs van recórrer a bons de tresors de menor termini per a obtenir un major rendiment.

Però la ferida no s'ha tancat. Segons ha explicat el periodista Andreu Missé en la revista Alternatives Econòmiques, la gestió de les autoritats davant aquestes fallides ha rebut fortes crítiques als EUA, sobretot perquè s'ha potenciat que els bancs siguin encara majors –l'inversor i milionari Warren Buffett ha dit que la crisi no ha acabat–. Així, molts ja s'han fixat en entitats financeres en risc: PacWest, Western Allliance, i Metropolitan Bank.

I en aquest context, el Fed no té de moment cap intenció de crear un altre terratrèmol financer amb la seva política monetària.