Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Senti! Debatem sobre educació!

  • Estic fart. Veritablement fastiguejat de la política fake news. Prou! Això no fa bé a ningú que sigui d'esquerres i abertzale. Ho podeu escriure amb el nom que vulgueu (*Em refereixo a l'Esquerra Abertzale), però, deixeu aquesta guerra amb tot el que no controleu! Euskal Herria, no necessita una esquerra abertzale feble, Euskal Herria *necessita una esquerra abertzale forta, i per a això fan falta dues coses. D'una banda, acceptar i interioritzar que no som el que érem i per un altre, reobrir el debat polític de manera sana. Fer la guerra entre nosaltres és fer la guerra a l'enemic. Només darrere de les raons dels qui no se sumen a l'última frase poden haver-hi dues raons; o han deixat de compartir els objectius estratègics d'Independència i Socialisme, o consideren enemics als futurs aliats des d'una posició partidista.

13 de novembre de 2018 - 12:29

Es parla poc d'estratègia al poble dels cuiners. Tots tenim l'etiqueta (pseudo-marxista, espanyolista, independentista, reformista, comunista, dissident liquidacionista...) però també definim el que fan els altres mitjançant una altra etiqueta. Són poques les persones o col·lectius que han entrat en el veritable debat polític en els últims temps, i així, és difícil construir una cosa sana.

Per si no fos prou, últimament també fem un ús inadequat dels conceptes i per tant incorrecte (Propaganda, bases ideològiques, estratègia, tàctica, campanya, enemic, aliat, acumulació de forces, pluralitat, marxisme, objectius estratègics, subjecte revolucionari, organització, moviment...) sense saber de què estem parlant. D'aquesta manera, la realitat ens porta a un xoc constant amb el discurs que estem fent en la nostra activitat política. La diferència entre el que diem i el que fem és tan gran que arribem a no entendre les contradiccions que hi ha darrere d'aquests xocs. Barregem tot el material amb l'ideal.

Així que saltaré a la guerra oberta dels últims mesos. Dic guerra oberta, perquè ha estat un debat poc evident de debat polític. Això només ha portat confusió i, en la majoria dels casos, el més petit i el de menys mitjans és el que sali perdent en les competicions cara a cara. No obstant això, en aquest cas, estic bastant convençut que estem en una situació sense vencedors, si no hem estat derrotats per l'esquerra abertzale i per l'esquerra abertzale. Així, m'agradaria anar a la pràctica política i analitzar la realitat per sobre d'ella, per a poder identificar quin és el veritable debat polític, més enllà de les paraules, mirant els fets.

Tenint en compte les dinàmiques realitzades per Ikasle Abertzaleak en els últims anys (Herri Unibertsitatea, ocupació d'espais, insubmissió sobre Selectivitat i altres proves selectives, vagues contra la Lomce-Heziberri-EU2015, campanya contra les eleccions del rectorat de la UPV...), la seva pràctica real no ha canviat molt, encara que ha sofert canvis en el seu discurs polític. Ha dut a terme de manera notable la ruptura amb les institucions educatives hispà-franceses que històricament estan al servei del capital.

Per contra, els agents de l'Esquerra Abertzale fan costat al rector de la UPV/EHU. Sembla que estan disposats a arribar a un acord educatiu per a millorar la LOMCE al País Basc. La manifestació a favor del dret a la vaga convocada per Ikasle Abertzaleak no s'ha celebrat en Arrasate (avui és el dia en què han aconseguit el dret a la vaga en Arizmendi per la lluita estudiantil)... L'Esquerra Abertzale aposta per transformar l'educació des de les institucions actuals (les ikastoles són concertades i depenen dels governs en la majoria dels casos, excepte excepcions; el País Basc Continental...), deixant de costat la construcció independent d'un sistema educatiu propi que històricament s'ha impulsat.

Veient això, cadascun veurà quin és el que ha canviat i en quin punt ha canviat. Tots hem canviat, la pregunta correcta seria en quina hem canviat. Qui ha seguit el camí de la construcció nacional (en ruptura amb els dos estats) per a construir un sistema educatiu propi, o qui ha pres el camí de la seva transformació des de l'interior de les institucions actuals. En aquest sentit, existeix un xoc entre la millora de la UPV o la construcció d'una universitat pública; o entre la LOMCE-Heziberri-Heziberri 2.0 i l'educació que sorgeixi del Poble i per al Poble. Finalment, existeix un xoc entre que el moviment estudiantil sigui un instrument per a condicionar el debat institucional o que sigui un moviment estudiantil que pugui condicionar a les institucions.

Sota el soroll dels coets hi ha una veritable discussió segrestada. Però això, per raons, es va tapant una vegada i una altra. Això ha estat un simple intent de publicar, molt més caldria escriure en aquest sentit, com és el cas de la Relectura històrica del moviment estudiantil. Cadascun podrà veure a qui jugar i amb qui posicionar-se. Però el joc brut no fa més que allunyar a la gent. Per a acabar, m'agradaria dir que seria millor que fomentéssim aquestes discussions entre nosaltres que no la boxa. Si no, perdrem la partida d'escacs que tenim amb el capital i els estats.

PD: “Una filosofia que s'ha mantingut i ratificat des del primer congrés al cinquè congrés.”

Vam ser i seran (a partir de l'article d'opinió publicat en Naiz el 08/11/2018)

La falta d'ubicació de la ponència del VI Congrés (a través de la pàgina web d'Ikasle Abertzaleak) en la línia històrica d'Ikasle Abertzaleak afecta directament a la línia educativa de la ponència del primer congrés d'Ernai Gazte Antolundea, que va assumir la mateixa. D'altra banda, aquest congrés afecta a un gran nombre de militants que han signat aquest text, alguns dels quals van participar en el procés de redacció d'aquest text i el van ratificar.

*Esquerra Abertzale (Sortu, Lab, Ernai)

*esquerra abertzale (espai d'esquerres i abertzale sociològicament)

 

Xabier Lasa, membre del moviment popular


T'interessa pel canal: Hezkuntza
2025-05-21 | Tere Maldonado
Pedagogismoa

Hezkuntzari buruzko eztabaidan, gutako batzuk erabiltzen ari garen neologismoa (uste dut horrela deitu ahal diogula) da pedagogismoa, agian azalpenik behar duena. Asmoa da pedagogiari aukera bat ematea, bi gauzak bereizita. Zientifizismoa eta zientziaren arteko bereizketan... [+]


Tecnologia
Intel·ligència col·lectiva

Molts animals utilitzen la coincidència amb el grup com a estratègia de supervivència. Aquest caràcter s'ha menyspreat sovint, aparellant a molts col·lectius amb els ramats, com una massa sense un caràcter propi que hagi de ser dirigida. Però la col·lectivitat, quan... [+]


SEASKA denúncia que els recursos que París li ha ofert per al pròxim curs no són suficients
En l'acte d'obertura del festival Herri Urrats, Erik Etxarte, membre de la direcció de SEASKA, va denunciar que París encara no li havia fet una proposta de places docents addicionals de cara al pròxim curs. El Ministeri francès d'Educació ha respost aquest cap de setmana als... [+]

Per què és important que els professors surtin de l'armari?
A aquesta pregunta ha respost un grup de professors no heterogenis que han deixat moltes claus per a la reflexió. Perquè és bonic que els nens i joves que estan descobrint el món i construint la seva identitat (sexual) tinguin referents variats i trobem a l'escola un espai... [+]

2025-05-16 | ARGIA
Els nens aprenen millor si s'exerciten escrivint i llegint a mà
En un estudi de la UPV/EHU s'ha detectat que alguns nens han estat posats a escriure utilitzant llapis i teclat. L'objectiu era conèixer si hi ha alguna diferència en el procés d'aprenentatge de lectura i escriptura. El resultat és clar: els nens aprenen millor a través dels... [+]

'De memòria, de cor, a peu', cançó i videoclip de Nafarroa Oinez 2025
La ikastola Pau de Ziganda de Villava està organitzant la festa Nafarroa Oinez d'enguany. Avui s'ha presentat la cançó i el videoclip amb el qual es pretén donar a conèixer aquest dia. L'obra està composta per la lletra del bertsolari Estitxu Arozena i la música creada pel... [+]

“Haurren jakin-min erotikoa kriminalizatzen, moralizatzen eta patologizatzen dugu helduok”

Ludotekan, gazte txokoan, udalekuetan... batzuk musukatzen ari direla, beste hark zakila erakutsi duela eta honakoak gorputzarekiko irainak jaso dituela, hori guztia kudeatzea ez dute erraza hezitzaileek. Adibide praktikoz lagunduta, 'Nola landu sexualitatea hezitzaileon... [+]


Deu dies sense pantalla: 2.500 nens i joves inicien el repte
Entre el 13 i el 22 de maig, 25 centres escolars i 2.445 nens i nenes d'Ipar Euskal Herria han iniciat el repte de “Aparcar pantalles ”. “Abans de començar, els joves tenen por que no arribin a complir el repte. Després, la força col·lectiva es fa càrrec d'ella”.

2025-05-13 | Gedar
La Policia irromp de nou en el col·legi Unamuno de Bilbao i identifica a set alumnes
Un estudiant ha estat multat per fer un treball polític en l'institut, i mentre es realitzava una compareixença per a denunciar-lo, l'Ertzaintza ha carregat contra els joves que estaven en l'institut. Set persones han estat identificades.

2025-05-12 | Euskal Irratiak
“Errientaren apartamentua ikasgelaren gainean zenez, ikaslea hara eraman eta bortxatzen zuen”

Donibane Garazi inguruko herri ttipi batean sortua da Bea, eta 1970eko hamarkadan ondoko eskola publiko batean ikusi zituen bortizkeria, sexu eraso eta bortxaketak salatu dizkigu. Irakasleak eragiten zizkiela tratu horiek ama eskolako eta lehen mailako haurrei, mutikoak bortizki... [+]


2025-05-12 | ARGIA
SEASKA crida a mobilitzar-se el 23 de maig per a exigir "mitjans i respecte" a les autoritats
El Ministeri d'Educació de França encara no ha aclarit a SEASKA el nombre d'aules i de professors que tindrà l'any vinent. Per això, han anomenat als pares i mares de Baiona a omplir els carrers de la localitat labortana. El diumenge, milers de persones s'han acostat un any més... [+]

El professorat de l'ensenyament públic aconsegueix un acord amb el Govern basc
A punt de finalitzar el curs de màxima tensió, tots els sindicats, excepte ELA, han signat un acord amb el Govern Basc en la marató de negociacions que va començar el dijous i va continuar el divendres. Les vagues de la setmana que ve s'han desconvocat i ja no hi ha aturs a... [+]

La festa de Sortzen se celebrarà el 18 de maig en la Taconera
Després de sis anys d'aturada, el 18 de maig se celebrarà en Takonera la festa a favor de les escoles públiques del model D, Sortzen. Les actuacions seran en directe, amb jocs infantils i els concerts dels grups Gorka Urbizu i Borla, entre altres.

Eguneraketa berriak daude