Es parla poc d'estratègia al poble dels cuiners. Tots tenim l'etiqueta (pseudo-marxista, espanyolista, independentista, reformista, comunista, dissident liquidacionista...) però també definim el que fan els altres mitjançant una altra etiqueta. Són poques les persones o col·lectius que han entrat en el veritable debat polític en els últims temps, i així, és difícil construir una cosa sana.

Per si no fos prou, últimament també fem un ús inadequat dels conceptes i per tant incorrecte (Propaganda, bases ideològiques, estratègia, tàctica, campanya, enemic, aliat, acumulació de forces, pluralitat, marxisme, objectius estratègics, subjecte revolucionari, organització, moviment...) sense saber de què estem parlant. D'aquesta manera, la realitat ens porta a un xoc constant amb el discurs que estem fent en la nostra activitat política. La diferència entre el que diem i el que fem és tan gran que arribem a no entendre les contradiccions que hi ha darrere d'aquests xocs. Barregem tot el material amb l'ideal.

Així que saltaré a la guerra oberta dels últims mesos. Dic guerra oberta, perquè ha estat un debat poc evident de debat polític. Això només ha portat confusió i, en la majoria dels casos, el més petit i el de menys mitjans és el que sali perdent en les competicions cara a cara. No obstant això, en aquest cas, estic bastant convençut que estem en una situació sense vencedors, si no hem estat derrotats per l'esquerra abertzale i per l'esquerra abertzale. Així, m'agradaria anar a la pràctica política i analitzar la realitat per sobre d'ella, per a poder identificar quin és el veritable debat polític, més enllà de les paraules, mirant els fets.

Tenint en compte les dinàmiques realitzades per Ikasle Abertzaleak en els últims anys (Herri Unibertsitatea, ocupació d'espais, insubmissió sobre Selectivitat i altres proves selectives, vagues contra la Lomce-Heziberri-EU2015, campanya contra les eleccions del rectorat de la UPV...), la seva pràctica real no ha canviat molt, encara que ha sofert canvis en el seu discurs polític. Ha dut a terme de manera notable la ruptura amb les institucions educatives hispà-franceses que històricament estan al servei del capital.

Per contra, els agents de l'Esquerra Abertzale fan costat al rector de la UPV/EHU. Sembla que estan disposats a arribar a un acord educatiu per a millorar la LOMCE al País Basc. La manifestació a favor del dret a la vaga convocada per Ikasle Abertzaleak no s'ha celebrat en Arrasate (avui és el dia en què han aconseguit el dret a la vaga en Arizmendi per la lluita estudiantil)... L'Esquerra Abertzale aposta per transformar l'educació des de les institucions actuals (les ikastoles són concertades i depenen dels governs en la majoria dels casos, excepte excepcions; el País Basc Continental...), deixant de costat la construcció independent d'un sistema educatiu propi que històricament s'ha impulsat.

Veient això, cadascun veurà quin és el que ha canviat i en quin punt ha canviat. Tots hem canviat, la pregunta correcta seria en quina hem canviat. Qui ha seguit el camí de la construcció nacional (en ruptura amb els dos estats) per a construir un sistema educatiu propi, o qui ha pres el camí de la seva transformació des de l'interior de les institucions actuals. En aquest sentit, existeix un xoc entre la millora de la UPV o la construcció d'una universitat pública; o entre la LOMCE-Heziberri-Heziberri 2.0 i l'educació que sorgeixi del Poble i per al Poble. Finalment, existeix un xoc entre que el moviment estudiantil sigui un instrument per a condicionar el debat institucional o que sigui un moviment estudiantil que pugui condicionar a les institucions.

Sota el soroll dels coets hi ha una veritable discussió segrestada. Però això, per raons, es va tapant una vegada i una altra. Això ha estat un simple intent de publicar, molt més caldria escriure en aquest sentit, com és el cas de la Relectura històrica del moviment estudiantil. Cadascun podrà veure a qui jugar i amb qui posicionar-se. Però el joc brut no fa més que allunyar a la gent. Per a acabar, m'agradaria dir que seria millor que fomentéssim aquestes discussions entre nosaltres que no la boxa. Si no, perdrem la partida d'escacs que tenim amb el capital i els estats.

PD: “Una filosofia que s'ha mantingut i ratificat des del primer congrés al cinquè congrés.”

Vam ser i seran (a partir de l'article d'opinió publicat en Naiz el 08/11/2018)

La falta d'ubicació de la ponència del VI Congrés (a través de la pàgina web d'Ikasle Abertzaleak) en la línia històrica d'Ikasle Abertzaleak afecta directament a la línia educativa de la ponència del primer congrés d'Ernai Gazte Antolundea, que va assumir la mateixa. D'altra banda, aquest congrés afecta a un gran nombre de militants que han signat aquest text, alguns dels quals van participar en el procés de redacció d'aquest text i el van ratificar.

*Esquerra Abertzale (Sortu, Lab, Ernai)

*esquerra abertzale (espai d'esquerres i abertzale sociològicament)

 

Xabier Lasa, membre del moviment popular