Les restes del sindicalista José Creagh Lécaroz han estat donats als seus familiars. Creagh va néixer a Sevilla en 1914 i, després de ser condemnat en 1934, va ser empresonat i afusellat a la presó d'Ezcaba a Navarra en 1936. Després de la seva exhumació i identificació al març de 2022, les seves restes han estat lliurats a la família en un acte celebrat el dilluns en el cementiri municipal de Berriozar.
El Govern de Navarra ha assenyalat que Creagh i altres vint presos van ser assassinats per un intent de fugida ocorregut a l'octubre de 1936. Posteriorment, les seves restes van ser traslladades al cementiri de Berriozar.
Carlos Creagh, nebot de José Creagh Lecaroz, agraeix la donació de restes i reconeix el treball realitzat per a conservar la memòria dels assassinats en 1936.
Les restes de Creagh han estat lliurats a la família en un acte presidit per la vicepresidenta del Govern de Navarra i consellera de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Basca, Ana Ollo. Han estat presents, entre altres, membres del Parlament, autoritats locals i representants de les associacions de memòries.
Ollo reconeix la col·laboració dels qui han permès lliurar les restes a les famílies. Així mateix, subratlla que continuarà treballant en una societat plural i democràtica.
L'exhumació i lliurament de cadàvers s'emmarca dins del pla de l'Institut Navarrès de Memòria. Des de 2015 s'han exhumat 155 cadàvers de víctimes de la repressió franquista.
Bassa de Venècia, any 452. La invasió dels huns va provocar que diversos habitants de l'interior de la península italiana es refugiessin temporalment en la zona pantanosa. Però durant uns anys van arribar les invasions dels llombards, que es convertirien en un lloc de... [+]
Erromako San Giovanni in Laterano plazan, errutinazko indusketa bat egiten ari zirela, arkeologoek IX.-XIII. mendeetako jauregi baten arrastoak topatu dituzte ezustean. Eta garai hartako aita santuen bizitokia izan litekeela uste dute. Bestela esanda, baliteke Patriarkatua... [+]
Cada vegada són més els estudis que demostren que els neandertals tenien capacitats cognitives més avançades del que es pensava. L'últim, publicat en la revista Journal of Archeological Science, fa referència a la punta de la llança òssia trobada en 2003 en la cova russa... [+]
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Últimament he gaudit d'un llibre. En molt poc temps la vaig llegir dues vegades, la primera per pura alegria i la segona per un llapis. El treball de l'arqueòleg espanyol Rodrigo Villalobos, Falçs de pedra, martells de bronze, té com a objectiu indagar en la societat... [+]
Txinako Shanxi probintzian, Tang dinastiako hilobi batean, hildakoen eguneroko bizitzako eszenak irudikatzen dituzten pinturak topatu dituzte. Eszena horietako batean gizonezko ilehori bat agertzen da. Ilearen koloreari eta aurpegierari erreparatuta, hilobia aztertu duten... [+]
Cartago, c. Al voltant del 814. Els fenicis van fundar una colònia i la civilització que dominava l'est del Mediterrani es va estendre a l'oest. Dos segles i mig després, quan la metròpoli fenícia Tir va decaure, Cartago es va independitzar i la seva influència va continuar... [+]
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]