Quan haig d'emplenar una fulla en blanc amb caràcters, passo dies reflexionant sobre diferents temes, compartint diversos titulars amb els quals m'envolten per a mesurar com està el meu termòmetre fora de la meva ment. Em dona l'oportunitat de veure des de fora el que penso, de fer ràbia en temes que no podia imaginar. Però a vegades alguns temes m'encerran al cap. Els mosquits volen amb els mateixos pensaments com si estiguessin tancats en l'ampolla de cristall, colpejant les parets dels dos hemisferis del cap. Llavors no tinc més que parlar de temes que per a alguns semblen repetitius. Sí, torno a parlar de violència masclista. Quin pesada, no?
Torno als fets d'aquests mesos. Cada vegada que hi ha una nova notícia de violència masclista, em venen a la memòria les que han caducat en l'agenda, no puc entendre-les de forma aïllada, distribuir-les. En plena campanya electoral, un home va assassinar a la seva ex parella en tirs pels carrers d'Orio. En pocs dies, un home va matar al vitorià Maialen en la seva pròpia ciutat i el nen va passar hores mirant el cos de la seva mare. Estava embarassada. Però també llavors tot va avançar, perquè tampoc la màxima expressió de la violència masclista és suficient notícia, per a posar tot potes enlaire, per a picar, per a mantenir en primera línia alguns discursos més enllà de la curiositat. És més, la consellera de Seguretat va dir que "no és fàcil protegir una víctima que no es percep en una situació de risc". Maialen va denunciar abans a la seva parella i tenia ordre d'allunyament. Hem de ser assassinats per a ser protegits?
Tampoc és suficient la màxima expressió de la violència masclista per a posar tot potes enlaire, per a mantenir en primera línia alguns discursos més enllà de la curiositat
Amb la fulla en blanc per davant no puc escapçar les tres agressions masclistes denunciades al meu poble en una sola setmana. Haver de tancar les txoznas de la Rochapea. Tudela. Legorreta. Víctimes que apareixen en el documental sobre el cas d'En nom d'elles Kote Capgròs i que no apareixen. Ens diuen que hi ha un "llop" extern, però no, no és un llop extern, el que passa és que vivim en el règim dels llops: un sistema patriarcal que permet i normalitza tot això.
M'agradaria no ser pesat, no sentir tancats els mosquits cada vegada que tinc una fulla blanca en els dos hemisferis cerebrals, en el cos. Escriure sobre una altra cosa. M'agradaria que en les entrevistes de bar de les quadrilles d'homes s'oblidi algun indici de responsabilitat en passar de costat. Per tant, mentre ens donin motius per a ser pesats continuarem sent els més pesats. No sé més, però em sobren pàgines blanques.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que... [+]
Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els... [+]
El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]