El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té major repercussió en el món laboral.

Cada organització va triar la definició o el punt de vista que li interessa. El problema era que els que defensen els interessos dels empresaris no feien visible el seu punt de vista i van entelar el debat. A més, per a establir un “sentit comú” concret, es van utilitzar diverses fal·làcies al voltant de la taula. Per exemple, en comparació amb altres territoris del regne d'Espanya, en la CAPV es produeixen més baixes laborals. No és correcte deduir d'aquesta dada que es tracta d'una major irresponsabilitat cap al treball, però indirectament es pretenia incidir en aquest “sentit comú”. Una altra de les trames era agafar una anècdota i contar una entrevista en el passadís: un treballador va manifestar la seva satisfacció per prolongar la seva baixa i, la qual cosa es volia deduir de manera indirecta, que els treballadors en general volen allargar el seu període de baixa laboral. La llista de fal·làcies que es va utilitzar va ser àmplia, sempre per a criminalitzar als treballadors, per descomptat.

La patronal no volia debatre sobre la definició, però, al no definir l'absentisme laboral, la qual cosa volien era fixar el seu punt de vista. Parlar del concepte és fonamental, ja que és el que determinarà les mesures que s'aplicaran. En el dret laboral es defineix com l'absència injustificada, amb les penes que comporta. Però el que utilitza la patronal, com va dir un professor de l'assignatura de Direcció i Gestió de Personal, és absolutament economicista, dels departaments de recursos humans: encara que estigui justificat, és absentisme no estar. Sigui per malaltia o per l'exercici del dret a la conciliació de la vida laboral i familiar per un permís postnatal. D'aquesta manera, en els principals mitjans de comunicació i en els diferents fòrums de treball cauen en la definició economicista i compliquen la manera d'abordar el tema. Per tant, reduir els drets dels treballadors pot ser una mesura contra l'absentisme. A més, en el debat públic s'inclouen altres elements com l'absentisme laboral presencial, descansos en el treball o la desconnexió mental.

Des d'on prevenir l'absentisme si en la definició s'utilitzen aquest tipus de trucs? Els drets no poden tocar-se, en tot cas, sinó augmentar. Per a evitar l'absentisme injustificat existeix legislació laboral (sancions i acomiadaments). El marge que ens queda està relacionat amb la salut laboral. La clau principal està en la prevenció de riscos laborals. L'absentisme, si l'associem a la situació de la malaltia, no és l'origen del problema, sinó la conseqüència. Sobrecàrregues laborals, ritmes de treball més intensos, estructures que fomenten l'alienació dels treballadors, empreses que consideren l'assetjament laboral natural, l'existència de llocs de treball que consideraven normal treballar en situació d'estrès… Per a això la prevenció de riscos laborals és fonamental, més encara en els riscos psicosocials. És imprescindible comptar amb una participació real dels treballadors i les seves organitzacions en la prevenció, i no amb la pantomima actual, l'objectiu de la qual és evitar la responsabilitat de les empreses.

La necessitat d'aquesta participació real i efectiva es va posar damunt de la taula com a eina per a fer front a l'absentisme. Es va posar de manifest l'actitud del món empresarial: res d'això. En aquest sentit, el problema no és l'absentisme, sinó el conflicte entre el treball i el capital.