Al poble de la cura la vida és més possible
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que travessava la ciutat. El consum i la producció estaven en el centre, amb un ritme frenètic, i la vida en les escletxes, en els racons. Vida colonitzada, expulsada, absorbida fins a l'assecat. Convertit en un aparador per a turistes.
Però sota el ciment trobem la terra. En alguns llocs es van recuperar els marenys, en uns altres els boscos vius, així com les prades. Els ocells s'acosten als aiguamolls, hi ha insectes pertot arreu, hagis, roures, freixes. Fan el seu camí.
Això va coincidir amb la reducció de la grandària de la ciutat, quan la restauració de la biodiversitat es va convertir en una prioritat. Al poble de la guarda, el lloc que hi ha es reparteix entre els éssers vius. És un refugi climàtic. La veritat és que no necessitem una altra cosa. Hem comprès que no som amos de llocs, que només necessitem un refugi i un racó tranquil i segur per a mirar al món.
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital
Hi ha un munt d'horts urbans als costats de les cases, en les escales, en les teulades, la qual cosa va succeir quan la sobirania alimentària es va convertir en una prioritat. També hi ha plantes i herba en les parets. Podem respirar profundament perquè el contagi dels modes de producció va deixar de ser una oportunitat.
Ara, al poble de les cures, la vida és més possible. Està fet a la mesura dels vianants. La majoria de nosaltres tenim una bicicleta i hi ha rutes per a moure'ns a qualsevol lloc a peu o en cadira de rodes. Tenim mercats a quinze minuts. Jo vaig allí tots els dies. Després dels intercanvis, la majoria mengem allí. Vaig a l'assemblea general, la fusta s'està deteriorant en els llocs de mercat, i proposaré que la hi arregli.
Després utilitzaré la rentadora del bloc, Garazi i jo ens quedem per a posar les robes de la seva filla al collaret de la meva setmana. Viu amb altres tres amics i amb la filla de Garazi. És dur encertar amb el cultiu a vegades, però ens les arreglem. Ara em recordo, l'última vegada que li va tocar al veí netejar els espais comuns, això significa que aquesta setmana em toca a mi. Hauré d'arreglar-me. Encara sort que el treball fora de casa està limitat.
A més, aviat em tocarà un any de descans, i tindré temps per a explorar nous llocs, per a després contar històries a la filla de Garazi.
El moviment feminista ha organitzat per al 30 de novembre a Bilbao el Poble de la Custòdia. Començaràs a construir com seran els nostres pobles?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Jo mateix podria dir-ho, però Macron ho va dir. Es creu que són instruments per a dividir a la nació francesa si ja existien en l'exágono abans que el francès es convertís en llengua d'Estat. En lloc de reconèixer que França va vèncer, va uniformitzar i va assimilar als... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]