El soci de la cooperativa Oscar García Talaios ha preparat un treball titulat 'Economia(s) transformadora'. Doctor en Economia Territorial i antic cooperativista andalús, qui desitgi conèixer García pot llegir l'entrevista que li vam fer en el número 2.594 d'ARGIA. L'economista proposa en el llibre Economia transformadora(s) un marc teòric de conceptes que s'utilitzen de la boca a la boca en l'economia transformadora però que sovint resulten difícils d'entendre, dels quals s'avancen a continuació alguns detalls.

Capitalisme > En la primera part l'autor defineix les nocions econòmiques més bàsiques, començant pel capitalisme. En aquesta mena d'economia "la naturalesa, com gairebé tot, es converteix en una mercaderia de propietat privada i exclusiva d'algú. Així, l'economia capitalista ha aconseguit que el seu agent hegemònic, el capital, sigui capaç d'existir". Avet > Però aquesta existència està construïda sobre altres bases. De fet, l'ecofeminisme ha donat una visió "clarificadora" en
aquest sentit, ja que diu que l'economia està composta per unes "baules" que sostenen la vida: subjeuen la naturalesa, la preservació i la comunitat, que fan que l'Estat i els espais del mercat capitalista no s'enfonsin. És el que es coneix com a "economia de l'iceberg".

Beneficis vs. vida > Els objectius també són molt diferents. "En l'economia capitalista l'objectiu fonamental és el benefici o l'acumulació de guanys/capital. Per contra, les economies transformadores busquen mantenir i enriquir la vida".
Treball > El sistema capitalista redueix el concepte de "treball" a "ocupació" o treball assalariat per compte d'altri. Però això no ho va fer de manera immediata i pacífica: "La gent no va acceptar sense problemes la disciplina, el control i la dependència que els va portar en convertir-se en mà d'obra. Milers de persones van ser assassinades en països europeus i colònies, i moltes dones van ser violades i assassinades per a imposar la disciplina del treball dependent de la caça de bruixes", explica García, citant els estudis de Silvia Federici. En 2020, amb la pandèmia es va posar de manifest que els treballs essencials per a la vida són els realitzats sota les "condicions de subalternidad".

Comuna i privat > La privatització de la Terra és la que està en l'origen del sistema actual, o cosa que és el mateix, l'abolició " de l'ús col·lectiu de la naturalesa". Hi ha un "comun" fent front a la idea que es va simbolitzar amb els tancaments o a Anglaterra amb la paraula enclosure. Al principi es denominaven terrenys, boscos i pasturatges col·lectius, però en l'actualitat abasta tot el que pot convertir-se en objecte de privatització, mercantilització i "altres captures" del capitalisme.

Sense adjectius > La segona part del llibre analitza diferents tipus d'economia social o social. Quantes economies, tants adjectius: l'economia social capitalista, l'economia col·laborativa, les economies comunitàries, l'economia popular, l'economia solidària, l'economia transformadora... Però les diferències són importants segons el paradigma: uns busquen satisfer les necessitats de les persones, uns altres transformen la societat. I aquí García s'atreveix a llançar una definició d'Economia Social Transformadora: "Conjunt d'iniciatives que pretenen avançar cap a un sistema socioeconòmic alternatiu que tingui com a únic objectiu el manteniment i la millora de la vida, que no hauria de ser un altre l'objectiu de l'economia (sense adjectius)".

Sobirania > L'autor aborda el tema del desenvolupament territorial en el tercer i últim capítol, aportant algunes idees sobre l'emancipació lligades a la democràcia local. Diu que per a arribar a la sobirania econòmica general és necessari que "la sobirania obtinguda col·lectivament en un determinat territori o la "sobirania econòmica territorial". D'aquesta manera, "sense sobirania, no serà possible fer front de baix a un marc i a les polítiques imposades des de dalt pel capital".

Entre conceptes i conceptes, García també recorda en el seu treball experiències pràctiques i històriques que poden servir com a principis cooperatius. Per exemple, el Dret Pirinenc, que se sustentava en la forma jurídica, en les assemblees, en els auzolanes i en els terrenys comunals, o els valors de la classe de jornaler andalús, en el compliment de la bona feina, que abasten la unitat d'expropiats i la divisió de terres.

[*Aquest article, Olatukoop: deu anys de treball, s'ha publicat en un reportatge a favor d'una vida més pròspera per a tots]