Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Assalariats no treballadors

La desigualtat, la desigualtat, és un tema que sempre és present en aquest sistema, tant a la dreta com a l'esquerra. Es poden discutir les causes, però ningú posa en dubte que ha pujat a tot el món, especialment en les últimes dècades. Kuznets estava equivocat quan a mitjan segle passat va afirmar que a mesura que el poble s'anava desenvolupant, la desigualtat hauria de disminuir. La recessió de les rendes del treball es basa en la pèrdua de força dels sindicats a mesura que avança la transformació i desindustrialització dels canvis tecnològics en el mercat laboral. És a dir, darrere de l'augment de la desigualtat entre el capital i les rendes del treball.

Malgrat la tendència general internacional, el mes d'octubre passat Joseba Garmendia va destacar en l'article publicat pel mitjà Naiz que la distribució de la renda en Hego Euskal Herria era més favorable als treballadors gràcies a la lluita dels seus sindicats. No obstant això, la distribució de la renda pot portar a menysprear la desigualtat, ja que el finançament ha transformat les dinàmiques empresarials i els mecanismes de pagament de capitals. En l'actualitat, els salaris empresarials combinen els interessos dels accionistes amb les estratègies empresarials i, per tant, els salaris més alts poden entendre's com a dividends encoberts, com a renda de capital. El pes del salari en les rendes de les persones més riques el corrobora: Segons l'Informe Anual Conjunt de la Hisenda Basca, el 30-60% de la renda dels més rics prové dels salaris.

La desigualtat no es resol igualant a la baixa els millors drets i salaris dels treballadors, sinó augmentant els salaris més baixos en detriment dels beneficis empresarials

L'anàlisi de la desigualtat salarial ens permet anar més enllà i evitar aquest biaix. Segons dades de l'INE a Espanya, des de 2008 el 10% més alt dels salaris d'Hego Euskal Herria ha pujat cada any per sobre de la mitjana, mentre que els salaris més baixos van decréixer cada any en 2018, fins que en l'Estat espanyol va començar a pujar com a salari mínim. A més, els salaris més alts han crescut per sobre de la inflació, és a dir, han augmentat en valors relatius i absoluts, mentre que la resta de salaris cada vegada són menys. Finalment, el sou mitjà ha pujat menys que el mitjà, deixant clar que cada vegada hi ha més salaris baixos, però els salaris més alts són cada vegada més alts.

La desigualtat no es resol igualant a la baixa els millors drets i salaris dels treballadors de determinats sectors, sinó augmentant els salaris més baixos en detriment dels beneficis empresarials. Però, com hem vist, hi ha alguns assalariats que no són treballadors, i la reducció d'aquests salaris sí que pot suposar una reducció de la desigualtat entre capital i rendes del treball.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Acord Popular per a euskaldunizar el món laboral
L'euskaldunización del món laboral, un dels principals reptes del procés de normalització del basc, és el diagnòstic compartit entre el basc i els agents euskaltzales. Tota la inversió realitzada durant dècades en l'euskaldunización de les noves generacions (sense oblidar... [+]

El transhumanismo és la solució a tots els problemes?
En el grau d'Humanitats Digitals Globals (HDG) de Mondragon Unibertsitatea, la reflexió sobre el futur és un tema quotidià en el qual el transhumanismo no pot evitar-se.

2024-05-16 | Patxi Azparren
Gairebé un milió d'independentistes a casa

Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.

Pensant en una opció més... [+]


Eguneraketa berriak daude