Volem comptar el passat i celebrar el futur”, comenta el músic tolosarra Juantxo Zeberio en una entrevista realitzada diumenge passat en el Portal. El Club de Futbol de Tolosa ha complert aquest any cent anys i amb ell l'estadi Berazubi. Per a això es va organitzar un concert en el riu Oria l'endemà de Sant Joan. No en la riba o a prop, sinó a l'interior del riu per primera vegada. L'espectacular no va ser el que se sentia només.

La majoria dels de Tolosa va acollir a prop de quinze músics en tablados insòlits: Membres del grup Mirua, Verd Prato, grup Tempora, quartet de corda i trio de vent. El cor Hodeiertz va cantar des de la part alta del Zerkausian. Antton Telleria va ser l'encarregat de guiar l'actuació en una barca, donant voltes al voltant de l'escenari, al costat d'esportistes relacionats amb el Club de Futbol Tolosa.

Zeberio havia avançat que el repertori seria interessant al matí, però la veritat és que el van encertar de ple. Arribem tard i perduts a la riba de l'Oria seguint la veu de Verd Prato, que cantava Temps perduts. (El del tablado no és poc i les llums… wow). Van ser cançons pròpies, com l'acabada de citar Verda Pratorena, el nou single Reinventar de Tempora o Aviat del Milà moren els somnis. També va haver-hi una versió d'Itoiz i una versió de Laboa, i alguns cants més antics de Tolosa han tingut un ampli espai. A mi m'ha agradat que s'hagi fet un reconeixement al local. L'himne del Club de Futbol Tolosa ha estat interpretat en diferents versions, des d'una melodia de carnestoltes coneguda fins al Txin Txin o Iraolan-zuloa creat pel trio de Mirua, que canten tots els anys al costat del solstici d'estiu. L'audició per separat ha estat bona i les melodies han cobrat major dimensió quan tots els músics han actuat junts, però al cant s'han sumat els tolosarras dels barandillés de les ribes del riu.

He pensat “Jo també vull això a la meva ciutat” i he començat a imaginar el centenari del frontó Labrit en 2052. No crec que es vagin a pensar en Arga en muntar-ho, però sabent (almenys fins fa uns anys) que el campionat entre nens que jugaven a pilota es deia “Torneig del Cigró” i el guanyador porta el seu pes en els cigrons, se'ls complicarà una cosa original.

Benito Lertxundi canta al riu Oria “perquè vols ser el lloc de totes les belleses perquè així sigui”. No sé sempre, però la bellesa de la foscor va ser recollida el diumenge per les seves aigües.