En l'autobús totes elles dones, totes les que han vingut amb mi, dones i immigrants”. Sap que els meus amics, com jo, ens movem així, que les dones, els migrants i les persones majors utilitzem principalment el transport col·lectiu. Fins ara.
Col·lectiu. Terme cada vegada menys utilitzat. No he dit “públic” perquè, en definitiva, el transport depèn de l'invent públic-privat explotador. Els treballadors de Bizkaibus en vaga coneixen la diferència.
Diuen que és per ucraïnesa, també podríem parlar molt, però la veritat és que el preu del transport ha baixat en l'última època. Això provoca un nou fenomen, en el qual diverses persones que no ho usaven han conegut el que és viatjar juntes. I la sorpresa és que cadascun ha d'adaptar-se.
Els viatges a l'hospital són llargs. Molt. Per a un viatge amb cotxe de mitja hora, l'autobús necessita gairebé una hora. Que cal millorar el servei? Sens dubte. Existeixen diverses vies per a això. Però no és seriós demanar viatges directes per a un mateix, sense preocupar-se de gent d'altres pobles. Em va molestar, de veritat, llegir que el recorregut de l'autobús des de Lekeitio fins als hospitals es deia “ruta turística”. Escrit per un habitant d'un poble turístic. A veure, Ispaster, Elantxobe i gent de diferents pobles i barris com si no visqués i emmalaltís en una postal.
Mentrestant, alguns d'Ondarroa volen que els de Markina esperin per la carretera general entre el trànsit i les pluges per a no “perdre” entre cinc i deu minuts. En el periòdic en el qual va estar tothom li va contestar irònicament, que per a avançar deu minuts era millor que al poble del sol·licitant tinguessin una sola parada en lloc de tres.
Aviat molts de nosaltres no podrem tenir cotxe, hem de moure'ns obligatòriament en transport col·lectiu (millor si ho féssim en transport públic)
Ens queixem de la falta de temps. Però, per a què volem aquest temps tan dur? Per a regalar a l'empresa? Poden ser 10 minuts per a nosaltres mateixos, per a llegir, per a reflexionar, per a reunir-nos. No obstant això, la gent no sap estar amb si mateixa, tal com explica l'experiment publicat en la revista Science: el 67% dels homes de la mostra i el 25% de les dones, 15 minuts després, van preferir rebre descàrregues elèctriques abans que romandre en repòs.
L'ús del transport col·lectiu suposa, en si mateix, una nova forma de vida. A més de guanyar puntualitat, s'aprenen a fer una gestió diferent del temps, a organitzar tot el dia d'una altra manera, a esperar i a donar temps (prenent-nos temps per a nosaltres!). I el més important és que aquest servei no és per a les nostres necessitats puntuals. La satisfacció de les nostres necessitats és, en general, però també de totes les altres, encara que pertanyin a una sola anciana en la punta de Zengotita.
Aviat molts de nosaltres no podrem tenir cotxe, hem de moure'ns obligatòriament en transport col·lectiu (millor si ho féssim en transport públic). En això també hi ha desídia entre governs i administracions, entretinguts amb el maleït TAV que no ens serveix de res en lloc de millorar i ampliar el servei, i malbaratar amb els amics els diners que guanyem els ciutadans a costa d'això.
Sí, en alguns casos també seran necessaris serveis directes (i potser també llançadores). Però millor si comencem a entendre que la col·lectivitat, primer de tot, fa pensar en el col·lectiu. El camí no és treure les faves de l'olla, sense preocupar-se que es cremin les d'uns altres. En el transport i en tots els ports d'arribada.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]