El premi més gran de l'arquitectura d'enguany, el premi Pritzker, ha estat per a Francis Kèrèrère. Reconec que Kèrè és l'únic arquitecte negre que conec i que no puc nomenar arquitecte indi o peruà, com soc capaç en la literatura. L'educació que he rebut i la xarxa editorial que inspecciono és eurocentrista, amb l'excepció del Japó. El premi assenyala el pòrtic d'una època diferent.
La vida de Kéré es pot emportar al cinema. Nascut a Burkina Faso, en una petita comunitat sense llum ni aigua potable, va veure morir als seus companys de col·legi. La comunitat va recaptar fons per a convertir-se en arquitecte que seguís els seus estudis a Berlín. Diuen que el futur de les comunitats africanes que viuen en la pobresa està en la formació dels seus fills que els envien a estudiar fora, convençuts que milloraran la seva qualitat de vida a través del coneixement. El relat de Ké se m'ha confós amb les imatges de Melilla i se m'ha ficat la inquietud.
Kéré és un arquitecte africà amb privilegis, però un fill que torna a la seva ciutat natal, amb la intenció de tornar al seu poble l'oportunitat oferta per la comunitat. Tornarà a la comunitat perquè amb èxit li permetrà construir més edificis per a la comunitat, oferint valor social a l'èxit. En les imatges de la seva obra apareixen els constructors africans, dones i homes treballant amb les mans. Han conegut la capacitat dels treballadors de la comunitat i han demostrat tècniques tradicionals i renovades per a fer una escola, construint aules per al confort amb altes temperatures. El treball de Ké és irrepetible, ja que s'ha realitzat amb el coneixement dels vilatans i la formació de les mans, i la qualitat dels acabats a mà a Europa és inassolible, perquè la roda del capital ha acabat amb l'artesania. Kèrère exerceix el paper de constructor comunitari, ja que és l'encarregat d'ensenyar la professió a algú local, perquè després de la seva mort l'arquitectura continuï millorant la qualitat de vida de la comunitat. Belles lliçons des d'Àfrica.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Pasa den astean, itzalaldian, gure burua zaurgarri ikusita, pertsona asko hasi ginen ikertzen, gertatutakoa ulertzeko asmoz: zelan funtzionatzen du elektrizitatea garraiatzen duen azpiegiturak? Zergatik geratu da zaharkitua? Elektrizitatearen fenomeno fisikoak liluratzen nau,... [+]