Molts hem tingut algun avortament, alguns intencionats, altres involuntaris. La meva va ser de les últimes, quan l'embaràs va durar tres mesos. En la consulta no es va esmentar la paraula. De seguida vaig passar a la tercera persona, un espectador comprensiu d'una representació que per a mi no era. Entenc de veritat que al principi així ho necessitava, per a molts és una notícia terrible i van actuar com si haguessin donat compte d'una mort. El to no es va atenuar encara que sortís d'allí. I jo estava molt tranquil: “No és greu, encara sort”, pensava. Dues pastilles, el dolor, però limitat i llest. Un pas més en el procés de tenir un fill. No tant els altres em van enviar missatges de condol, els del meu entorn van estar atents al fet que la meva tranquil·litat fos una fase de negació. La meva mare i la meva germana van passar la nit i el dia amb mi, i llevant el moment del dolor (i va ser curt, dí tot el que feia falta perquè així fos), el van convertir en un dels moments feliços de la meva vida, perquè el passem ben junts. És a dir, un avortament gratuït i segur pot ser molt tranquil. També quan sigui triat.
"Em sembla important que algú recordi que l'avortament en si mateix pot ser alegre, per a això cal garantir unes certes condicions (drets)"
Recentment, després de parlar del tema, un amic em va regalar el fanzine Avortaments feliços. L'autora, Elisabeth Falomir, proclama que els avortaments seleccionats poden ser encoratjadors, sense sentiments de culpa, fins i tot celebrables. I el text em va alegrar el cos. És veritat que hi ha moltes raons per les quals l'avortament no és una diversió, que converteix a l'avortament en una dramàtica successió d'obstacles. La il·legalitat en molts llocs mata o deixa milers de dones amb conseqüències irreversibles. L'últim que ens han comptat els seus titulars sobre l'avortament ha estat que a Madrid, on l'avortament és legal, una dona no ha pogut avortar en un hospital públic. Ho van derivar a una clínica que ho practiquen. I hem conegut el relat perquè la dona no ha cedit fins que algú li ha escoltat. I a més, perquè aquest avortament era terapèutic. Estava en joc la vida de la mare. “Sent la meva professió, alguns companys van tirar d'ells i em van operar aquesta mateixa tarda. Però dones que no treballen en salut? Perquè vas a casa i t'esperaràs dos o tres dies, dessagnis i cames estretes, sense saber si el fetus encara està viu o mort”, explica la protagonista. Com sol ocórrer en els que un obté el titular, el relat d'un s'ha revelat com el d'unes altres milers de dones. L'onzè que no ha obtingut el titular. No sembla que els que inicien l'avortament per la via pública hagin d'arribar a un lloc en el qual el facin des del pròleg d'una festa; si tens sort, t'insultaran davant la clínica, o més horroritzaran, et resaran, et resaran oracions.
I enmig d'això, em sembla important que algú recordi que l'avortament pot ser, per si mateix, alegre: per a això cal garantir unes certes condicions (drets). Cada testimoniatge ens ensenya, a més, a afinar les conductes davant l'avortament. No podia treure la portada de 2014 amb ganes llegint això de Falomir: “Jo també he avortat”. Maite Asensio Lozano va publicar en el periòdic deu dones (María Jesús Berrotaran, Idoia Eizmendi, Mari Luz Esteban, Gema Lasarte, Monika Sojo Plazaola, Sorkun Rubio, Ana Etxarte, Alaitz Tresserras, Hegoa Ugalde i Ekiñe Zurutuza) el seu relat. No té per què ser encoratjador, alegre... però que sigui en funció de les peculiaritats de cada dona, de les dificultats que ha hagut de caminar per a poder avortar, de les seves conseqüències i dels discursos que, encara que parteixin, sempre arriben a la culpa. Que, almenys, sigui nostra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]