Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Frontex prefereix parlar de ciberseguretat més que de drets humans

  • Des de 2004, Frontex és una agència que controla les fronteres exteriors d'Europa. És la primera vegada que porta disset anys cridant al Tribunal de Justícia Europeu, denunciat pels dos indocumentats. Un judici de gran transcendència és justament que, a pesar que Frontee té molts vídeos i testimoniatges que demostren les violacions dels drets humans i les expulsions il·legals, mai ha de defensar el seu davant la Justícia. L'immigrant els té com a “amenaces” i, al marge del seu parentiu, inverteix en ciberseguretat i armament.

És la primera vegada que l'Agència Europea de Frontex o Guàrdia Fronterera i Costanera és convocada davant el Tribunal Europeu de Justícia. S'enfronta a dos sense papers, un un menor congolès que ha vingut abandonat a tota la família, i l'altre, una dona burundesa, envoltat d'estructures com Front-Lex, Progress Lawyers Network i Greek Hèlsinki Monitor, que defensen els drets humans. És la primera vegada en disset anys que Frontex necessitarà a l'altura de la Justícia explicar les seves circumstàncies, defensant la seva sobre les cruels tendències que l'acusen: Arriscat a l'illa grega Lesbos, els agents “s'han envoltat, robat, segrestat, detingut violentament” i, finalment, “s'han embarcat per expulsió col·lectiva i abandonat sense aigua ni menjar en una almadía sense motor”.

“Fins ara, el Tribunal de Justícia Europeu mai ha estudiat les pràctiques de Frontex i mai ha ofert recursos a les víctimes. Confiem en el Tribunal, en què escolti les víctimes i vegi el que tothom veu, per a demanar comptes de Frontexi i restablir l'Estat de dret en els espais terrestres i marítims de la Unió Europea”, es pot llegir en el document de Front-Lex. Així és, “la qual cosa tothom veu”... perquè centenars de vídeos i testimoniatges reflecteixen les eliminacions il·legals d'aquesta agència i les vulneracions dels drets humans. A l'una, tant per la via de la Justícia, des del periodisme de recerca com des de la ciutadania, les pressions contra aquesta estructura van multiplicant-se. El moviment Abolish Frontex, de recent creació, amb un objectiu clar, és el següent: “Volem la dissolució d'aquesta estructura militar industrial i l'execució d'una societat en la qual hi ha llibertat de moviment i de vida”.

Seguint la petició de la Comissió Europea, Frontex va ser creat en 2004 pels membres de l'àrea de Schengen per a canalitzar la cooperació entre elogis en el control de les fronteres exteriors. Però aviat, sobretot des de 2015, amb la invasió del fantasma de la “invasió massiva” d'immigrants, les competències, el pressupost i les infraestructures de Frontex van augmentar, deixant a un costat la humilitat humana que tenia en la seva base, el tenia?. El seu pressupost en 2006 era de 19 milions d'euros, 118 milions en 2011, 320 milions en 2018 i 460 milions en 2020. Hauria de ser de 5,6 bilions d'euros en 2027! Actualment hi ha 1.500 agents que controlen les fronteres i dins de sis anys preveuen 10.000.

Enormes quantitats de diners i de mossos, sense tot just seguiment pròxim. Finalment, l'Agència Europea de Lluita contra el Frau va iniciar a l'inici de l'any una recerca en la governança de Frontee amb “irregurlatitudes” i “fallades”. Les institucions europees necessiten una continuïtat pròxima, més encara quan l'agència ha adquirit dues noves competències. D'una banda, pot comprar instruments (avions, drons, radars, vaixells, etc.) de la mateixa manera, teñiendo ràpidament la dependència de l'Estatueta i, per un altre, els agents seran armats.

La UE mira l'arribada dels migrants amb les ulleres de seguretat i transversalment, a través de Frontex, tracta amb les poderoses empreses del món de l'armeria i la ciberseguretat. L'informe de febrer de l'ONG CEO Corporate Europe Observatory posa de manifest que l'estructura Frontex desenvolupa la seva estratègia amb aquestes indústries. El resum el podem llegir en l'article Frontex, l´EU, la politique de la peur (“Frontex, EB, la política de la por”) publicat en el mitjà de comunicació Medium.com.

Control de fronteres: negoci productiu

“Aquests interessos de les empreses no són neutrals, i de facto intenten enfocar la visió de Frontee, adquirint contractes d'aquí” es pot llegir en l'article. Això és el que es coneix com a lobbisme i en l'informe s'explica la relació que s'ha mantingut entre 2017 i 2019: Prop de 130 documents, disset reunions i sobretot trobades amb 108 empreses d'armeria i ciberseguretat. Com pot llegir-se en aquest informe, el 72% de les relacions en el lobby no han estat declarades en el registre de transparència de la UE, encara que l'agència està repetint que no té relació amb els lobbies. Les eines de vigilància (drons, cambres, robots...), l'ús de dades biomètriques, l'explotació de xarxes socials, i les armes són, en la majoria dels casos, els temes a tractar. L'informe resumeix els següents contactes: “Podem sumar les postures de la indústria en la següent afirmació: la tecnologia respondrà a tots els problemes”.

Dins d'aquesta lògica, s'expliquen de manera senzilla els escàndols que es van repetint en els últims anys en l'àmbit dels drets humans. “En gairebé tots els diàlegs apareix una clara omissió de la influència que aquestes tecnologies i eines poden tenir en els drets humans, entre els quals es troben els drets fonamentals a la vida privada, a la presumpció d'innocència i a la llibertat”. Els lobbies consideren als immigrants com a “objectes a gestionar”, “com a amenaces lligades al terrorisme d'ús i a la criminalitat”. “Aquesta campanya de terror permet augmentar considerablement la compra de biotecnologies, eines de vigilància i armes de foc. La indústria armamentística ho sap, i la por al seu benefici s'estén”, segons Frontex, l´EU, la politique de la peur.

L'elecció de la ciberseguretat

Tant Biometrics on the Move com la International Conference on Biometrics for Borders estan organitzant aquest tipus de reflexions en Frontex, que disposa d'eines com el reconeixement facial per tecnologia o els detectors de batecs cardíacs com una solució per al futur. En l'actualitat ja està en marxa, i fonamentalment al gener, va enviar a la Comissió Europea una carta de 61 estructures de la societat civil, exigint: “Prohibició o moratòria sobre l'ús de tecnologies automatitzades per al control de fronteres i migracions fins a mesurar independentment si respecta les normes internacionals de drets humans”. El Tribunal de
Comptes Europeu també va fer públic la seva opinió el 7 de juny: Frontex “ineficaç”. Des de l'autocrítica, aquesta institució europea reconeix que moltes competències han estat transferides a l'agència sense un control i valoració real. No obstant això, en explicar la ineficàcia de l'Agència no arriba a la conclusió que el tancament de límits es refereix a les morts. Alta, des del Tractat de Schengen signat en 1990, almenys 40.000 persones migrants han perdut la seva vida intentant travessar la frontera.


T'interessa pel canal: Migrazioa
2025-05-21 | ARGIA
Brussel·les pretén flexibilitzar les condicions per a la deportació de migrants a altres països
La Comissió Europea vol fer un pas més en el camí d'endurir les polítiques contra la migració: els migrants deportats no haurien de tenir relació directa amb els països tercers "segurs" per a poder ser expulsats a ells.

El pèndol nacional, aquí i allà

En política, la tensió entre el desig d'influir en la societat i aprofundir en els signes d'identitat és inevitable. La interacció entre la difusió i l'enfortiment de les pròpies característiques és un indicador de la política. Es tracta d'aconseguir totes dues àrees i... [+]


2025-04-30 | Jone Arruabarrena
Loueila Sid Ahmed Ndiaye:
La reforma de la Llei d'Estrangeria obligarà les persones més vulnerables a renunciar a l'asil per a regularitzar”
El pròxim 20 de maig entrarà en vigor la nova reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya. La sahrauí Loueila Sid Ahmed Ndiaye (Tinduf, Algèria, 1990) observa cada dia la influència d'aquesta llei en les vides de les persones migrants. En 1999 va arribar a les Illes Canàries... [+]

Asier Urbieta, 'Faisaien anar-la'
“Per a nosaltres no hi ha límits i així hauria d'estrenar-se: sense límits”
A partir del dimecres es projecten poques pel·lícules a les sales de cinema d'Iparralde i des del divendres en Hego Euskal Herria. Així ho farà aquesta setmana Illa dels Faisans. Perquè les fronteres són ficció, així diu Asier Urbieta (Errenteria, 1979): no existeixen,... [+]

2025-04-07 | ARGIA
L'Aita Mari lamenta que 108 dels rescatats no hagin pogut ser traslladats a un port més pròxim
Un total de 108 persones han estat rescatades aquest cap de setmana en el Mediterrani central. El Govern italià no els ha permès desembarcar en un port pròxim, i l'Aita Mari ha estat desviat a Salern, on ha estat detingut. La Unió Europea podria ser l'última missió abans... [+]

Macro-operació contra migrants: 135 persones han estat retingudes per la Policia entre Irun i Hendaia
El dispositiu "Force Frontière", de 350 policies, ha estat mobilitzat contra migrants a les fronteres de Guipúscoa i Lapurdi els dies 26 i 27 de març. Els dispositius, que anteriorment s'utilitzaven amb l'excusa de "terrorisme islamista", ara s'han utilitzat per a lluitar contra... [+]

“Ez genuen komunik, ez urik, ez argindarrik... eta hori ere kendu digute!”

Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]


2025-03-26 | ARGIA
Errefuxiatuak hartzeko Gasteizen eraikitzen hasi diren makrozentro eredua kritikatu dute

Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]


Migratzaileen deportazioak azkartzeko lege-proiektu berria iragarri du Bruselak

Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.


Leire Amenabar. Harrera-herrirantz
“Deserosotasunik barik ez da ezer aldatuko”

Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]


2025-03-06 | Mara Altuna Díaz
Mary Kim Laragan-Uranga, AEB-etako euskalduna eta AEK-ko ikaslea
“Euskara ikasten dut AEBetara emigratu zuten nire aitona-amonen ahalegina eta sustraiak ohoratzeko”

“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]


Eguneraketa berriak daude