Quan parlem d'agricultura sostenible i sobirania alimentària ens trobem amb el tema de les llavors. La utilització, conservació, recuperació i difusió de les varietats locals cobra cada vegada major importància. Amb el projecte Haziera, la Fundació Cristina Enea de Donostia-Sant Sebastià va posar en marxa un arxiu de varietats de llavors en 2013, i en l'actualitat compten amb 80 llavors.
L'objectiu principal de la llavor no és recuperar les velles varietats de llavors, tal com ens comenta Marc Badal, membre del projecte: “La gent que té petites hortes o que té poca experiència acudeix a Hazierra. La formació, la sensibilització i la divulgació són els nostres principals objectius”. De fet, en la conservació i recuperació de les llavors treballen sobretot la Xarxa de Llavors, a la qual destinen a persones amb més experiència (Xarxa de Llavors de Navarra o Xarxa de Llavors d'Euskadi).El funcionament
és el següent: qualsevol persona pot accedir a l'arxiu d'Haziera i recollir les llavors que hi ha en aquest, de manera gratuïta. Aquests ‘cuidadors’ intentaran sembrar llavors, conrear plantes i replantar-les. Si tot va bé, alguns dels assoliments es guardaran per a si mateixos i altres es retornaran a l'arxiu.
Badal destaca que les varietats locals de llavors són especialment interessants per a l'agricultura ecològica: “Sent genèticament molt heterogenis, és més fàcil sobreviure a alguns problemes, sense necessitat d'hivernacles o químics”. Històricament, les llavors han
estat guardades pels propis agricultors (sobretot per les dones pageses), intercanviant-se amb els veïns o en els mercats de la localitat… Sempre eren xarxes locals. Això de les multinacionals com Monsanto és un assumpte nou, de fa poques dècades. I en poc temps s'han fet amb el major control de les llavors del món. Però hi ha els qui s'estan enfrontant a poc a poc i treballen per a recuperar el ric llegat que ha deixat el món rural tradicional, com les Xarxes de les Llavors o la pròpia Criança. Com ha dit Badal, “les llavors tenen, a més del poder econòmic i productiu, un poder simbòlic molt fort”.
EH Bildu eta ERC alderdiek Espainiako Kongresura eraman dute 1976ko martxoaren 3ko gertakariak ikerketuko dituen ikerketa batzordea sortzeko eskakizuna, eta onartu egin da. Bozeramaileen Batzordeari dagokio orain erabakia eztabaidatzea eta bozkatzea.
La situació és tan inusual com insultant. En el Parlament balear s'està debatent una llei educativa que serà la primera en la història d'aquesta Comunitat i que ha de ser aprovada per al 22 de febrer d'aquest mes. En l'apartat corresponent a l'idioma, és la primera sorpresa:... [+]
Ikus-entzunezko plataformetako katalogoaren gutxienez %6 euskaraz, katalanez edota galizieraz egotea adostu zuen ERC alderdiak Espainiako Gobernuarekin, estatuko aurrekontuak onartzeko negoziaketetan. Orain Gobernuak argitu du egoitza Espainian duten plataformei baino ez diela... [+]