Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Udalerri euskaldunak inguru hauskor bezala ikertu behar dira"

  • UEMAk eskatuta, Gaindegiak zenbait azterlan egin du udalerri euskaldunen ezaugarri sozioekonomikoen egoeraz eta bilakaeraz. Imanol Esnaolak koordinatu du lana. Ondoko galderari erantzuten saiatu dira: Zer gertatu da inguru euskaldunetan halako bilakaera soziolinguistikoa izateko? Esnaolaren ustez, lurgune euskaldunek soziolinguistikoki duten izaera hauskorra ez da aintzat hartu, eta ez da berariaz azterketa eta esku-hartzerik egin.

“Udalerri batzuk izan daitezke oso euskaldunak inguru oso euskaldunean. Horiek babestuta daude. Beste batzuk izan daitezke oso euskaldunak inguru oso erdaldunean. Horiek arriskuan daude”.

Lehenengo aldia al da horrelako azterketa bat egiten dela?

1982an, EAEko Euskararen Legea egin zenean, Espainiako Auzitegi Konstituzionalak atzera bota zuen puntu bat. Hark zioen udalerriek egoera soziolinguistikoaren araberako hizkuntza politikak egiteko aukera izango zuketela. Geroztik, udalerri euskaldunei, inguru soziolinguistiko hauskor moduan ulertuta, ez zaie arretarik eskaini, ez ikerketari dagokionez, ezta esku-hartze berezituei dagokienez.

Zer egiten dugu inguru hauskorrotan? Eskola euskaraz; bai baina hori baduzu hiri erdaldunagoetan ere. Telebista euskaraz? Eta beste mila kate gaztelaniaz. Administrazioa euskaldundu? Bai, baina etxebizitza politikaren bidez sare informaletan erdal hiztunak  saldoka txertatu. Inguru euskaldunek ez daukate bertako hizkuntza komunitateari eusteko eta biziberritzeko baliabiderik, ez estrategiarik. Are gehiago, horren gaineko ezagutzarik ere ez dugu garatu. Ongi dago euskararentzat eremu berriak eskuratzea, gabezia sumatzen dut ordea, ohiko erabilera eremu eta erabilera arauei eusteari dagokion interbentzioetan.

Udalerriotako bilakaera sozioekonomikoa eta soziolinguistikoa lotuta al daude?

Zalantzarik gabe. Udalerri euskaldunetan, biztanleria %8 hazi da, harik eta herritik kanpo jaiotakoak %51 izatera iritsi arte, eta etxebizitza kopurua are gehiago hazi da, %38. Gainera, etorri berrietako askok ez dakite euskaraz, biztanle euskaldunak zahartzen eta hiltzen ari dira, herriko gazteen hamarretik zazpi kanpora doaz ikastera edo lanera.

Datu demolinguistikoak alderatu aldagai sozioekonomikoekin, eta egia, bat datoz. Etxerik eraiki ez balitz euskaldunagoak izango lirateke herri horiek? Nik ez diot hori, beharbada lehen bezain euskaldun, eta beharbada are erdaldunago. Azken hamarkadetako bilakaera ez dut kontatu nahi tragedia balitz bezala, prozesu mekanikoa balitz bezala baizik. Inguru hauskorrak dira, eta hori kontuan hartuta ikertu behar dira. Ez dezagun ahaztu, halaber, hizkuntza eskubideen jabe direla, elebidun izan beharrik gabe.

Udalerri euskaldunaren hizkuntza ingurua aztertu duzue, alegia, euskara gaitasuna eskualde buruan eta udalerriaren hamar kilometroko erradioan. Zer garrantzi du horrek?

Udalerri euskaldunek inguruan zein herri dauzkaten aztertu dugu. Esate baterako, Hondarribia eta Oiartzun arrisku handieneko herrien artean daude. Hondarribia gipuzkoar eta nafar askoren ametsetako bizilekua da, eta Oiartzun antzeko zerbait. Lehenak Irun du aldamenean, eta 70.000 erdal hiztun ditu. Bigarrenak Irun bera, Donostia, Errenteria, Lasarte-Oria ditu alboan... Hondarribian eta Oiartzunen etxeak egiten badituzu, biztanle kopuru bat eskualde burutik etorriko zaizu, eta zerbitzu bila herritik ateratzen bazara oso litekeena da eskualdeko udalerri burura joatea. Hor euskaraz aritzeko aukerak galtzaile. Erradioari dagokionez, udalerri batzuk izan daitezke oso euskaldunak inguru oso euskaldunean. Horiek babestuta daude. Beste batzuk izan daitezke oso euskaldunak inguru oso erdaldunean. Horiek arriskuan daude.

Ehun ekonomikoa aztertu duzue.

Lanerako sasoian dagoen jendeak bizimodua non egiten duen jakitea oso garrantzitsua da. Egunero Zaldibiatik Donostiara joaten bada lanera, haren hizkuntza praxia eta eragina asko aldatzen dira, baita trebetasuna ere. Agian, gaztelaniaz egin behar du Donostiako lantokian. Egunero itzultzen da etxera, bai, baina egun osoa kanpoan pasa du eta ez da herri komunitatean hiztun aktiboa.

Ehun ekonomikoa nolakoa den aztertzeak etorkizunean udalerriotan nolako jarduera ekonomikoa egon daitekeen azal dezake. Adibidez, udalerriotan industriako enpresa gehienak teknologia maila apalekoak dira, eta ondorioz, aurreikusi daiteke asko ixteko arriskuan izango direla. Enpresak ixten badira enpleguak galduko dira, eta langabeziak gora egiten badu herritarrak kanpora aterako dira lan bila. Hiztun euskaldunak batetik bestera dabiltza edo galdu egiten dira. Halako kate bat osa daiteke.

[Grafikoa erakutsi dio kazetariari]. Zein herri ikusten dituzu? [Arama, Aduna, Altzo, Gaztelu, Zizurkil, Zerain, Segura...] Langabezia tasaren hazkunde handienetakoak non daude? Udalerri euskaldunetan. Hamar langileko tailer txikia ixten bada langabeziak asko egiten du gora. Bertan ez bada lanpostu berririk sortzen, inguruko herriren batera joango dira lanera, eta agian bizitzera. Eremu horietako egitura ekonomikoa ere diseinatu egin behar da.

Udalerriotan euskaldunak euskaldun dira hala etorri zaielako. Zuk esana da.

Aipatu ditudan aldagai sozioekonomikoak oso garrantzitsuak dira, hain zuzen ere udalerri euskaldunetako euskaldunak ez direlako euskaldun hala erabaki dutelako, baizik eta hala etorri zaielako. Beraz, baldintzak aldatzen badira jarrera ere aldatu egiten da. Euskaldun izateaz harro daude, baina ez dute erresistentzia mekanismorik. Koherentzia gordetzen zuten elementuak aldatzen ari dira, eta horrek kezkatzen nau. Ez dira erdaldundu borondatez, ingurua erdaldundu zaielako baizik. Lehen esandakoak: erdalduna dator (eta berak ez du errurik), bertako euskaldun gazteek alde egin dute, zaharrak hil dira. Berriro diot, kontua ez da tragedia kontatzea edo nostalgikoa izatea, kontua da gertatzen ari dena prozesu mekaniko gisa aztertzea.

Azterketaren sei txostenak

Ondoko datu bilketak egin ditu Gaindegiak:

- Enpresa demografia.

- Etxebizitza parkearen bilakaera.

- Biztanleriaren jatorria.

- Biztanleriaren irautea eta erakartzea.

- Udalerri euskaldunen hizkuntza ingurunea.

- Biztanleriaren mugikortasuna. Informazio guztia: www.uema.eus/azterketak

- Udalerri euskaldunetako bilakaera soziolinguistikoaz elkarrizketa Iñaki Iurrebasori: www.argia.eus/argia-astekaria/2460/inaki-iurrebaso


Últimes
Demanen un model en basc en Falces i el Govern de Navarra es nega
Un total d'onze famílies han sol·licitat passar al model D en el col·legi públic. El centre ha donat el seu "sí" i l'Ajuntament també l'ha rebutjat, al·legant la "falta d'espai" que suposa el Govern de Navarra.

El candidat de l'extrema dreta Nawrocki gana les eleccions presidencials de Polònia després d'un atapeït dol
Després de quedar segon en la primera volta dels comicis presidencials, el candidat independent ha avantatjat en un punt a Trzaskowski, el candidat del principal partit europeu en govern. Fins a la publicació dels resultats oficials no ha estat clar quin ha estat el guanyador... [+]

Prohibiran fumar en els espais públics d'Ipar Euskal Herria en els quals s'ajuntin nens
La prohibició entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol en diferents espais públics, com a platges o parcs, entre altres llocs. Els ciutadans que no respectin la norma seran multats amb 135 euros.  

2025-06-02 | Ahotsa.info
Demanen al Govern de Navarra que retiri els seus contractes amb empreses israelianes
Al voltant de 5.000 persones s'han manifestat aquest diumenge en Pamplona/Iruña al costat de Yala Navarra i BDZ per a exigir que es trenquin les relacions amb Israel. Així mateix, han reclamat que es promogui un boicot contra les empreses navarreses i navarreses que mantinguin... [+]

Israel mata a 32 persones en un centre de distribució d'ajuda humanitària del sud de Gaza
Els tancs i drons de l'Exèrcit israelià han començat a atacar als palestins que es trobaven en el centre i han matat a 31 persones i han ferit a 115. Després d'acceptar l'alto-el-foc proposat per Israel, HAMAS ha demanat afegir una sèrie de condicions: aconseguir un... [+]

2025-06-02 | Jon Torner Zabala
La selecció basca en la Lliga Nacional: un esdeveniment "històric" a l'espera de la reunió dels pilotaris dels set països
Ja està en marxa la Lliga Nacional de Cesta punta. Fins al 6 de juny, diverses seleccions basques competiran en el frontó Jai Alai de Guernica-Lumo, entre les quals destaca la selecció d'Euskadi. Es tracta d'un “Històric ”, ja que, tal com han anunciat els organitzadors... [+]

2025-06-02 | ARGIA
Fira Bioterra a Irun, punt de trobada per a “construir una vida més ecològica”
Els dies 6, 7 i 8 de juny Ficoba s'omplirà de productes i serveis ecològics a 117 empreses que han assegurat tenir un “compromís amb la sostenibilitat”. A més de la fira, s'ha preparat un ampli programa en el qual hi haurà diversos tallers i conferències, així com un... [+]

Centenars de persones representen en Alderdi Eder la sagnant vida de Palestina
Organitzat per la iniciativa popular Guernica-Palestina, Alderdi Eder ha recreat aquest migdia la sagnant realitat de la situació en la qual es troba Palestina. Amb els cossos completament coberts de llençols blancs, centenars de persones s'han tendit en el sòl, en al·lusió... [+]

Una recollida de signatures perquè les txosnas siguin declarades patrimoni immaterial del País Basc
Convocats per diferents txosnas i comissions de festes d'Euskal Herria, s'ha realitzat una concentració el dissabte en el barri bilbaí de Miribilla. Han subratllat que les txosnas no són "meres barres de servei de begudes", sinó el "cor" de les festes populars. Per això, les ... [+]

Ens callarem, encara que sigui per un instant
En l'espera telefònica al centre de salut, en els passadissos del supermercat, en els vestuaris del poliesportiu... Omplim de sons els moments que poden ser silencis. Per què, per a què? Ens inquieta el silenci? Per les reflexions internes que ens pugui suscitar? La vuitena... [+]

Gasteiz Anitza crida a “preocupar-se” del racisme i la pobresa i a desenvolupar noves eines
En una compareixença multitudinària, ha mostrat la seva preocupació pels missatges xenòfobs i excloents que s'estan produint en els barris de la ciutat. Consideren que Herrigintza “té molta dificultat i falta d'eines ”, però han convidat als gasteiztarras a respondre als... [+]

Més de 10.000 persones es reuneixen a Irun per a denunciar les retallades en el servei de salut
La manifestació d'aquest dissabte ha estat una de les més multitudinàries que s'han registrat a Irun en protesta per la supressió dels serveis. Entre altres qüestions, s'han eliminat les urgències pediàtriques, el servei de psiquiatria infantil i juvenil i la urologia, i les... [+]

Empleats de l'empresa pública Correus, transformant a Axa en el comerç d'assegurances privades
El passat 20 de maig, l'asseguradora Axa i Correus van anunciar un acord per a la fusió de la companyia. Per a l'1 de juny, els ciutadans podran fer assegurances d'Axa en les 800 oficines de Correus en tot l'Estat: assegurances privades de cotxe, salut, risc de vida i mort.

Eguneraketa berriak daude