El centre de Sopela, que actualment compta amb prop de 880 alumnes, va tenir la mateixa creació que moltes ikastoles en 1968: es van iniciar en el pòrtic i, a mesura que el nombre d'alumnes va augmentar, ha sofert diversos desplaçaments, fins a l'actualitat. Moltes ikastoles solien demanar préstecs o subvencions per a tirar-los endavant. “Des del principi, els fundadors de la ikastola tenien clar que volien fer un projecte basat en la igualtat de les famílies”, explica Xabier Ugalde, director de la ikastola, “per tant, els estatuts ja van determinar que la manera de pagar part de l'educació dels nens i nenes seria que els pares i mares fessin les tasques que la ikastola necessitava”.

Cadascú oferia el que sabia de la seva experiència: cura de nens, neteja, construcció… L'exemple més clar d'aquesta col·laboració entre pares i mares és el procés de construcció de l'última seu de la ikastola: “El solar va ser comprat a la fi dels 70, però no hi havia cap construcció –ha relatat Ugalde–. Els propis pares van construir tota la residència en auzolan, tant l'edifici com els espais esportius, parcs o la piscina”.

Cooperativa integral

Fa 15 anys, la ikastola va sofrir un canvi molt important en l'organització: la realització dels treballs va passar de ser obligatòria a opcional. “Molts pares i mares ja no tenien temps d'estar tan implicats en la vida de la ikastola, sobretot pels seus treballs. Per això es va prendre aquesta decisió”, explica Ugalde. Segons les dades actuals, el 35% dels pares fan treballs (a més del pagament de la matrícula), mentre que el 65% paga en lloc de treballar. “La situació és difícil, però tots els participants tenen una filosofia molt pegada, i no crec que aquestes dades vagin a baixar”.

Ander Deuna funciona com una cooperativa integral: el 50% de les decisions estan en mans dels seus treballadors (professors, administració...) i el 50% restant en mans dels pares i mares. “Hi ha dos consells rectors principals, un s'ocupa de la part cooperativista i un altre de la part pedagògica, i en tots estan representats els pares –ens explica Ugald-. D'altra banda, cada aula té un representant, i aquests formen part de la comissió de pares i mares, que es dedica principalment a l'assessoria”. Avui dia, veient que els treballs que es realitzen fora de la ikastola cada vegada tenen més temps, molts pares i mares aprofiten les vacances o els caps de setmana per a venir a la ikastola i fer les reparacions necessàries.

El director d'Ander Deuna veu molt bons els beneficis de treballar en auzolan en la gestió de la ikastola. “D'una banda, econòmic: tant perquè els pares paguin l'educació dels seus fills, com perquè la ikastola page les despeses que necessita. D'altra banda, que tot projecte tiri endavant entre més gent és sempre més enriquidor. Però sobretot, el major benefici és que els pares sentin una influència directa en l'educació dels nens”. En el llibret que es va publicar en 1993 amb motiu dels 25 anys de vida de la ikastola, no van poder recuperar per casualitat la frase de l'activista estatunidenc Jesse Jackson: “Un sistema educatiu que no té pares com a fonamentació és una cuba sense fons”.