Com ha estat la vostra col·laboració? Com us vau trobar?

És un projecte de fa temps, quan vaig començar la meva marxa en solitari, entorn de l'any 2000. Unzu va venir a un concert a Oiartzun i em va explicar el projecte. Volia que jo vaig fer lletres sobre cançons que ell mateix havia compost, i cantar. En les setmanes següents vam tornar a trobar-nos i em va ensenyar una espècie de demo. Li vaig escriure cinc cançons, però no veia molt clar cantar, com li vaig dir, acabava d'iniciar la meva carrera en solitari i no volia confondre a la gent. Les paraules van quedar gravades en un calaix. Amb el pas dels anys, Unzu em va enviar una carta per email i decidim seguir endavant. Es tracta de cinc cançons compostes llavors, altres creades en els últims anys i altres dues compostes en el mateix procés.

Una experiència enriquidora...

Treballar amb Ángel ha estat molt enriquidor, sí, perquè és un músic nat, un músic de veritat. Quan a mi em diuen que soc músic, em sembla que és una paraula massa gran, i els dic que no soc músic; per descomptat, quan veus a músics de veritat, que t'adones dels teus límits. Ángel és músic, un gran compositor, de llarga trajectòria, molt escoltat i li encanta jugar. Ha treballat molt bé en aquest disc, té un sentit especial, té alguna cosa a dir, no és només un executor. Ell ve d'un altre tipus de música i ha fet el pas cap a mi... Però també per a mi, la manera de treballar ha estat diferent, perquè no estic acostumat a posar paraules sobre la melodia feta, treball al revés. Si has de portar la paraula a una determinada mètrica, moltes de les idees que tens no es poden arrodonir perquè el lloc és massa gran o petit. D'altra banda, les cançons que ha compost Unai tenen un registre molt ampli, tenen una tonalitat molt rica, pugen i baixen l'escala i mitja, i fa temps que he hagut de cantar com no.

Com han vingut les paraules?

Les paraules són molt positives, esperançadores, tenen un punt de llum, encara que les històries que estan en la base són conflictes quotidians dels éssers humans. No són conflictes humans, sinó accidents i contradiccions que es produeixen en aquest món que està dins de nosaltres. És seriós, perquè és un tema molt sensible, i això et pot portar a la melancolia o a la tristesa, però no ha estat així, aquestes cançons tenen una olor optimista i irònica. Si veus totes aquestes tragèdies des de fora, no semblen tan grans, veritat? Si els veus en els altres, et semblen insignificants i la vida avança igual. Per tant, és millor que no perdis el tren de la vida.

Joanes ederra Baxuan i David Gorospe, del grup Bufalo de Zarautz, han estat els músics que han col·laborat en aquest nou disc. Venen els joves amb ganes i força?

Sí, així és, són joves músics, però tingueu en compte que David Gorospe, bateria, ja tenia 12 anys fent coses increïbles en el món del jazz. Han treballat molt bé. Són excel·lents músics.

Abans ha esmentat vostè que no es considera músic. Quin espai ocupa la música en el teu dia a dia?

Agafa molt de marge, però jo no soc un bon executant o un bon instrumentista. Aprofito la música per a fer les meves pròpies cançons, i després, en directe, soc capaç de fer les meves petites coses, però no soc capaç de fer coses molt complicades. Soc capaç de tocar la guitarra rítmica, però el pes de la música sempre l'han tingut els músics que m'han ajudat. Una vegada més tot ho ha fet Angel Unzu, compost, arranjaments, arranjaments... i molt bé.

Ets euskaldun berri, llicenciat en filologia basca i professor de basc. Com vius la situació de la nostra llengua?

Fa temps que soc activista a favor del basc. El meu resultat cultural sempre ha estat en basc, escriure, fer música... No puc representar el meu deure d'un altre mode. També és el meu ofici, clar, perquè em dedico a l'ensenyament.

És la meva gran preocupació pel basc, des de tots els àmbits: cultura, educació, llengua... Els problemes que vivim en aquesta situació diglósica que viu el basc, el desig de viure en basc i la impossibilitat de fer-lo, no utilitzar-ho, o només de manera testimonial... Em fa mal massa aquest tipus d'esdeveniments, no hauria de ser tan profund, però per a mi és molt important el tema del llenguatge. Em preocupo per la situació del basc, i m'alegro que arribin les notícies alegres, i m'entristeixo quan arriben les notícies tristes. Estem en una situació d'equilibri molt difícil, encara queda molta feina per fer i l'activisme de tots és necessari, encara, a favor de la nostra llengua.

I com veus la Cultura?

La cultura no té problemes, creativament, jo diria que està sana. Els problemes comencen a l'hora de succeir i donar a conèixer la creació. Per què? D'una banda, perquè el llenguatge és minoritzat, perquè la indústria que tenim està obsoleta, perquè no sabem com adaptar eficaçment Internet o el que ve... Qui sap? Sembla que posem pegats.

Una vegada publicat el teu treball, sol haver-hi problemes per a arribar a la gent, ja que en els mitjans de comunicació no es presta suficient atenció a les iniciatives realitzades en basca si no és de manera testimonial. En general, la política dels mitjans de comunicació és ignorar els productes bascos.

Al final, et quedes en mans d'un públic concret, però els costums d'aquest públic han anat canviant en els últims anys i la gent no va als concerts com abans, no hi ha interès com abans. Hi ha crisi de públic, teatre, música, actuacions en directe... I aquí està la clau. Aquesta és la reflexió que hem de fer.

Mirant la meva trajectòria, són les preocupacions les que record, ho he gaudit, però amb mesura. I no crec ser l'únic, diria que el que diu que tot va bé s'equivoca. En aquests temps la gent està còmoda, que la hi donin... És un problema per a nosaltres, perquè nosaltres no som artistes coneguts, han de buscar-vos i si no tens ganes de buscar, si no vols trobar coses noves, per a què faràs aquest esforç...

La cultura està infravalorada, la gent cerca coses pràctiques, vivim en un món econòmic, productiu, capitalista de la paraula. Hem de donar-li importància al que no és material. Fa poc vaig escoltar a Joseba Irazoki; si els músics no hem de cobrar dels discos, per què ha de cobrar un electricista? El que passa és que el que fa l'electricista té un rendiment pràctic, i el que jo faig no. Tot és molt confús... El nostre treball està subestimat, cal ensenyar a la gent que cal alimentar l'esperit, i per a això cal fomentar la cultura, perquè ho valorem de forma molt ràpida. Més important serà tenir un plat de sopa en la taula, o aconseguir l'últim iphone, i és difícil lluitar contra això. La cultura és molt important i no crec que la gent ho sàpiga.