Heu vist alguna vegada un cartell de neó per a la convocatòria de reunió per a decidir on situar l'ambulatori del poble? Jo no. De totes maneres, diria que la comunicació municipal d'estil Las Vegas té massa seguidors a Euskadi. D'acord, poseu cartells acolorits i guies de mà setinades en el lloc que he esmentat.

La cultura d'espectacle és la que més crida l'atenció de les iniciatives de comunicació dels Ajuntaments. Les festes del poble, alguna actuació teatral, concerts... Val, som genials col·locant cartells. “Disfresseu-vos”, “balleu”, “entreu i mireu est altre”, “passeu bé”, “taleu i xiuleu!”.

Encara no he vist cap cartell d'estil Las Vegas que convidi a participar en les decisions quotidianes de l'Ajuntament, informació que es publica en els bàndols municipals en paper gris incomprensible, plagat de lletres. Amb una mica de sort, podràs trobar-ho en l'apartat de la revista o periòdic que tracta la informació de la localitat, l'import de l'últim crèdit compromès per l'Ajuntament.

“La comunitat està morta”, “la cultura de participació s'ha perdut”, “la gent és individualista”, “ha perdut l'interès pel que passa en l'entorn” són coses que escoltem amb massa freqüència. Les formes de participació han canviat, l'interès és aquí, per a qui vulgui veure i rebre, però moltes vegades és més còmode continuar realitzant una comunicació municipal centrada únicament en la cultura d'espectacle, ocultant-se després d'aquesta falsa indiferència de la comunitat.

Tenir una estratègia de comunicació facilita la participació de la ciutadania, la impulsa, i diria més encara, penso que pot ajudar a crear i cohesionar la comunitat.

Paraules com “La porta està oberta, i l'horari és públic, qui vol trobar-nos sap on estem” o “Tens tota la informació en la web” són actituds obertament falses que boicotegen la participació o l'intercanvi.

El públic, el receptor, està més a prop que mai si utilitzem Internet i les xarxes socials. A més, poden i són eines útils per a detectar i mantenir la relació amb els grups d'interès. La comunicació no és propaganda, l'olor de propaganda dissipa al receptor. El desenvolupament i desenvolupament d'una estratègia de comunicació cuidada suposa una nova manera d'actuar en la construcció d'un país. Estic convençut.