Les zones antigues dels pobles són les restes del poble i les fortificacions del seu patrimoni. El centre d'Usurbil està replet d'escultures i murals que expliquen el viscut pel poble al llarg de la història. Amb un recorregut curt i pla es poden veure totes elles en carrers, avingudes, places i zones d'esbarjo. En un poble tranquil, amb uns 6.000 habitants, a la vall del riu Oria, a uns deu quilòmetres de Donostia-Sant Sebastià, totes aquestes obres tenen un lloc especial en un entorn envoltat de muntanyes i rius. Són obres realitzades per artistes que tenen o han tingut relació amb el poble i són una magnífica mostra de la realitat i història del poble.
Després de travessar una petita vall en direcció a la muntanya pel casc vell, el barri de Kale Zahar se situa en un paisatge únic i tranquil, en el centre del barri, en la plaça Félix Aizpurua, en un lateral, recordant el sisè centenari de la concessió del títol de vila a Usurbil. A partir del segle XII Usurbil va ser territori de Donostia-Sant Sebastià, fins que en 1371 el rei Enric II li va concedir el títol de vila sota el nom de Belmonte d'Usurbil. Aquesta plaça és el monument commemoratiu d'aquest esdeveniment des de 1971 fins a l'actualitat, ja que en ella es troba l'escultura que explica que va aconseguir la vila. L'obra d'art porta una frase sobre aquest fet enmig d'un cercle de marbre: “1371-1971, Si és bell morir pel poble, que més bell viure per al poble, perquè cal viure pel poble, cal guanyar”. A l'altura del monument de marbre, en el centre de la plaça es troba un monument de l'escultor Laka. Es tracta d'un cilindre calcari que pretén representar al pergamí. Té les vores esteses a banda i banda, i en lletres de diferents grandàries pretén explicar el següent missatge: “Per cada gudari que mor neixen dos”.
El barri de Kaleberri és el centre del poble i punt de trobada de la majoria de les escultures i murals. Quatre obres d'art es troben prop de l'altra, a uns cinc metres de distància, situades entre els edificis més importants del poble, en el lloc habitual de residència dels ciutadans. Des de la part posterior del frontó del poble es pot veure un poble ple d'obres d'art. En el mateix mur de fons es troba un mural abstracte de ceràmica de mil colors de setze metres d'ample i nou metres d'altura, realitzat pel fill del poble José Luis Zumeta en 1973.
El mural mira a la plaça dissenyada pel propi Zumeta. Va ser una plaça sense nom fins que en 2009 se li va donar el nom de Mikel Laboa, amb l'objectiu de recordar l'estreta vinculació del cantant donostiarra amb el poble. Al maig de l'any passat, es va realitzar l'última escultura que ha arribat de moment a Usurbil, amb un nom perfecte: Ikimilikiliklik. El seu autor, Juan José Aranguren, va ser seleccionat entre 27 obres, ja que l'Ajuntament va organitzar un concurs per a triar la millor escultura.
A la dreta, en el centre del carrer, es troba l'escultura d'Udarregi enfronti: un treball abstracte de Remigio Mendiburu en honor al bertsolari, disposat a saludar a la ciutadania sobre un paral·lelepípede de pedra. Res més creuar el frontó hi ha un pati ple d'imatges de ceràmica en la plaça de la Llibertat. Al voltant de la plaça, en el frontó i en les columnes que la sostenen, hi ha dibuixos que representen els costums d'Euskal Herria amb un color viu, alegrant i endolcint el pati: Olentzero, sidra, pilotaris, muntanyencs... Totes creades per les mans de Karlos Zabala Arrastalu.
Continuant una mica cap avall des de la plaça Askatasuna, abans d'arribar al barri d'Eguzkitzalde, es pot veure un mural realitzat sota la direcció d'Alejandro Tapia. Desfigurat, això sí. El mural va ser dibuixat a principis dels anys 80 i té com a tema i títol Herri Batasuna. Al juliol de 2009, l'Ertzaintza va esborrar les cares que es trobaven en el lloc i les paraules d'Herri Batasuna, i es manté en aquesta situació.
En el centre de la plaça Eguzkitzalde es pot trobar una escultura en homenatge a una de les característiques del poble: Monument a la Sidra del lasartearra Gotzon Huegun, que mostra la caiguda de la preuada beguda des de l'ampolla al bosc.
Encara que el centre d'Usurbil està ple d'obres d'art, no acaba amb aquestes llistes d'escultures de la localitat. En l'entrada de Zubieta es pot veure, d'una banda, el monument a Iñaki Olazabal en homenatge al riu Oria; per un altre, es pot veure una escultura de pedra calcària que deixa el centre d'Usurbil i es dirigeix cap a Orio, en el centre del tranquil barri d'Aginaga, en un lateral del frontó, amb les branques entrellaçades de l'arbre d'Alejandro Tapia. Usurbil, un poble que es fa passar pel seu propi museu.
Dijous passat van declarar els imputats i de les seves declaracions es pot resumir el següent: Els veïns que es reunien en la plaça o acampada de Lekaroz decidien col·lectivament què fer, generalment, dirigint-se a l'àmbit de les obres i col·locant-se de manera... [+]