Dijous passat van declarar els imputats i de les seves declaracions es pot resumir el següent: Els veïns que es reunien en la plaça o acampada de Lekaroz decidien col·lectivament què fer, generalment, dirigint-se a l'àmbit de les obres i col·locant-se de manera passiva davant les màquines.

Garbiñe Elizegi ha començat a declarar i només ha respost a les preguntes de la fiscal i del seu advocat, que han negat rotundament. El magistrat no ha contestat a l'acusació particular, que ha negat les acusacions. Els sis acusats restants només han contestat als seus advocats. Tots ells han declarat en basc, acompanyats per un traductor.

En l'escrit d'acusació del fiscal els acusats “constitueixen un grup organitzat i estructurat que, mitjançant l'ús de la violència i les accions violentes, pretenien obstaculitzar l'avanç de les obres, en el qual exercien diferents funcions i rols”. Segons ha explicat, Garbiñe Elizegi va passar per l'ajuntament per a dirigir la protesta social, “i era el cap dels actes violents organitzats; donava les ordres, organitzava torns i repartia funcions; participava activament en accions d'obstrucció a les obres i era interlocutora en els vídeos propagandístics que es van publicar en internet sobre les mobilitzacions”.

El repartiment de papers del fiscal estava encapçalat per Elizegi, mentre que Aintzane Ariztegi i Itziar Torres es trobaven al seu costat en el comandament, mentre que la resta d'acusats eren autors dels fets. No obstant això, segons hem vist i oïda en el judici, les acusacions tindran moltes dificultats per a demostrar aquestes qüestions de lideratge i, sobretot, per a vincular a l'acusat amb la violència.

Projecte alternatiu

Palacio d'Arosteguia, S.L. tenia previst construir un hotel, un camp de golf i una urbanització de 252 habitatges en Lekaroz, i Elizegi explica que després d'arribar a l'Ajuntament de Baztan (Bildu, 2011-2015) es va presentar als promotors del projecte una alternativa: l'hotel, el camp de golf i alguns apartaments, però no la urbanització. “L'empresa es va negar a això i, per tant, quedava clar que l'empresa només volia la requalificació i l'especulació de les terres”.

En aquella època no va ser admès i gairebé una dècada després es van iniciar les obres, a l'abril de 2021. En resposta a la Fiscalia, Elizegi ha explicat que la planta d'Aroztegia i després què? L'associació es va constituir en 2010, i segons el fiscal, el líder des de llavors ha estat Elizegi. Això, tanmateix, ha deixat molt clar que en el judici –com ahir Joseba Otondo– l'associació no funciona així, que ell va ser el primer lehendakari, però que tant aquest com els altres càrrecs no són més que obligacions que complir perquè l'associació funcioni com a tal, i que en realitat la manera d'actuar de l'associació és “oberta i horitzontal”. A més, ha recordat que, després de ser alcalde, va estar diversos anys a l'estranger, dos anys als Estats Units, Dakota del Sud i Califòrnia, i que l'associació continuava treballant de la mateixa manera.

“Caça de bruixes”

L'advocat Josu Beaumont a Elizegi: Ha fet vostè desobediència civil? Què és per a vostè la desobediència civil? “Ho he fet. La desobediència civil consisteix a oposar-se a les lleis injustes per mitjà d'accions, sense utilitzar la violència. En les assemblees ningú va proposar accions violentes”. Aquests dies, durant el judici, s'ha vist com les acusacions s'han obstinat a aparèixer com el seu líder i a vincular-lo amb els actes violents i ha volgut respondre a això: “És mentida el relat que s'ha construït aquí i s'assembla molt a la caça de bruixes. Vull dir que no tenim por de dir que el que hem fet no és cosa d'una persona, sinó de tot el poble”.

Què va fer Elizegi? A preguntes de l'advocat, ha dit que quan el grup popular va entrar en les obres, Lekaroz es va anar pel camí de l'ermita, entre ells ell, i allí no hi havia cartells, “escoltem al poble que van començar les obres i vam anar a veure què passava, la màquina es va parar i vam veure que això podia ser una de les nostres formes de lluita (...) Nosaltres estàvem disposats a posar els nostres cossos en perill enfront de les màquines, així subratllàvem la gravetat de la situació.

Quant a l'acampada, es va pensar que amb més temps en la zona d'obra, les màquines també es quedarien més temps. “A més –ha precisat Elizegi–, el nostre objectiu principal era pressionar al Govern de Navarra perquè paralitzés el PMA”. No obstant això, ha explicat que ell no va estar tot el temps en l'acampada, que és infermera i que tenia moltes cures a la nit”.

“Silenci, no parlar”

Les paraules d'Elizegi s'han convertit en les consignes de les acusacions en aquest cas. Avui ha explicat el seu significat: “Per a evitar problemes, en l'assemblea es va acordar que no parlaríem amb la Policia i llavors, si algú parlava, els recordàvem el que decidim en l'assemblea. Nosaltres sabíem que més tard podrien venir multes, per la qual cosa decidim posar-les davant les màquines de manera passiva i per això creguem una caixa de resistència per a després pagar les multes. Quant a les identificacions, es va decidir que cada persona veuria què fer”.

Elizegi també va realitzar entrevistes, “però també unes altres, el que passa és que jo conec el projecte des de fa temps i a conseqüència d'això vaig a diverses converses”.

En resposta a l'interrogatori del fiscal, ha deixat clar que ell no ha sentit ni vist cap mena de violència, amenaça o insult per part de la Fiscalia. "Llavors eren dos grups, un violent i l'altre pacífic?", s'ha lamentat el fiscal: “Jo sé el que vaig veure, en tot cas també hem sentit dir en aquests dies que els guàrdies civils i els policies forals només van veure accions pacífiques, i aquests no són precisament els nostres aliats”. “Sí, és pacífic, però després es va fer un ridícul vídeo sobre TEX” [sobre Dúmper, que va desaparèixer], li ha dirigit el fiscal com si fos un crim de sàtira. “La Policia va venir a preguntar-nos amb dúmper –ha contestat Elizegi– i els vam dir que nosaltres no sabíem res. Entorn d'aquesta màquina tothom feia acudits i hi havia una espècie de catxondeo general per tota la Vall”.

Del frontó de Lekaroz a les obres

Posteriorment, han declarat els cinc acusats restants, i han posat de manifest altres vies d'actuació similars a la seva. Només han respost a les preguntes dels seus advocats. En general, cadascun ha explicat la seva experiència, però hi havia grans similituds en les seves afirmacions. Mentre s'obria l'inici de les obres d'Aroztegi a la vall, van rebre missatges de Whatsapp indicant que hi havia una reunió de Lekaroz, a la qual s'acudien per separat per a participar en l'assemblea i allí es decidia anar a les obres a veure quina era la situació. En acostar-se, les màquines paraven i, segons la situació en què es trobaven, improvisaven: “En el nostre grup, per exemple –ha precisat Aintzane Elizegi– algú va treure una pancarta i decidim fer un vídeo, potser ajuda al fet que jo sigui periodista”.

Tots ells han subratllat que, al seu judici, el projecte era il·legal i que per això volien paralitzar-lo. Tots els dies cadascun treballava i apareixien a la zona d'obres en la mesura del possible, una, dues o tres vegades en tot aquest temps. En el judici, a més, s'ha estat ballant contínuament la terrible organització, com un servei d'informació, d'un possible grup organitzat criminal: “Tots els camins estaven controlats, quan la Policia apareixia per un lloc els activistes anaven per l'altre, amb els prismàtics en la mala herba...”. Doncs bé, en les declaracions dels acusats, si és el cas era molt més simple: “Lekaroz és un poble petit, està en el camp, i si aquí hi ha una gran màquina que es posa a treballar, o una motoserra, ens adonem de seguida. Així ens adonàvem que les obres començaven pel soroll de les màquines”.

Qui és l'agressor?

Ariztegi i Itziar Torres han estat presentades en aquest judici com la mà dreta de Garbiñe Elizegi, i tots dos han coincidit a afirmar amb rotunditat que això no té ni peus ni cap, que mai han rebut el seu mandat. “Jo soc una persona viva en el diàleg i com em sento bé, sempre estic disposat a parlar”, ha explicat Torres. I similar Ariztegi: “Parlo perquè soc del poble, perquè tinc facilitat per a això i perquè és el meu camp”.

Durant tot el judici ha estat present el veí de Lekaroz José Mari Martín i el treballador de Palacio d'Arozteguía, que segons les acusacions va sofrir escarni i ha estat insultat sense parar. Doncs bé, Itziar Torres, a la qual se l'acusa de participar en una d'elles, ha portat un passatge de 2017 per a recordar que ella mai ha agredit a Martin, però ella a ella sí. “Estava fent uns vídeos artístics en Lekaroz, i vaig anar amb tres amics a les obres. Allí es coneixia que José Mari estava espantant a la gent. Estàvem gravant el vídeo, va venir a fer-li por i després d'un intercanvi de paraules jo li vaig fer una “pinta” –amb el dit llarg cap amunt, amb els altres–. Ell em va agafar i amb força em va pegar contra la paret, fent “el deute de puta” i insults per ser dona, dient que jo creia que era maca però que no era veritat i coses així. No obstant això, des de llavors no he tingut cap problema amb ell. Em sorprèn sentir que ara soc l'agressor, quan vaig sofrir l'agressió”. Sobre les amenaces i els insults, Torres ha estat clar: “No soc partidari de les amenaces, crec que som més eficaces a plena llum i fent les coses públicament”.

Diuen que va haver-hi encausats en la zona d'obres o en l'acampada, alguns, una o una vegada, sempre pacíficament, sense insultar ni amenaçar a ningú... No obstant això, van tenir la mala sort d'haver estat identificats tres vegades en la zona –o per la Policia, o pels vídeos, o pels testimonis– i per això s'han assegut en el banc dels acusats. Podrien haver estat uns altres, però els ha tocat. No és una broma, així ho va reconèixer el guàrdia civil que dilluns passat ha elaborat l'informe general de la causa.

El divendres cadascuna de les parts exposarà les seves conclusions finals, els imputats tindran un últim torn per a parlar si així ho desitgen, i el judici quedarà vist per a sentència en l'Audiència Nacional.