Utilització massiva del plural a tot arreu, en qualsevol moment i per a qualsevol fi. Perquè sigui plural, cal declinar tot en plural: llengua, cultura, identitat... Això és el que alguns de nosaltres ens demanen els que ens governen –i els que governen als que ens governen– perquè ens donin la targeta de demòcrata.

Per descomptat, els nostres governants parlen de les nostres necessitats quan ens prohibeixen el singular. Honrat i demòcrata –bon demòcrata–, perquè ens volen plural.

Fins a un nen de quatre anys podria comprendre-ho. Però hi ha un petit i estúpid detall. I és que ara amb els nostres governants ocorre el que en un altre temps deien que succeïa amb els metges i els sacerdots: que no compleixen l'ordre per ells mateixos. Si per a nosaltres és bo que ells s'instal·lin en nosaltres, per què no és bo per a ells el que ens deixem tranquils i còmodes? Per què ha de cabre la ikurriña en la bandera, però no la bandera en la ikurriña? Per què Naranjito i mai Sagartxo? Per què el flamenc sí i el bertsolarismo no?

Que vingui aquest nen de quatre anys, perquè jo no ho entenc.