Si els llocs comuns que comprimeixen una societat solen ser l'herència de les generacions passades, les idees tradicionalment acceptades són, en general, el punt de trobada de les gents i, en conseqüència, les dues, llocs comuns i idées reçues, són inseparables en qualsevol grup humà. Tots dos ens ajuden a fer el camí més fàcil i més fàcil, ja que el no haver de pensar en ells ens permet centrar-nos en altres preocupacions, així com els peixos poden moure's en la mar però no pensar en la mar. Admetent el que fins ara s'ha dit, semblaria que, per a canviar una societat, el primer pas hauria de ser analitzar i qüestionar els seus llocs comuns, les idees rebudes.

En la seva curta història, la ideologia que avui dia reina a Navarra, el navarrismo, ha tingut tres grans victòries. La primera d'elles ha estat visibilitzar el nacionalisme basc com una força exterior: llegint la premsa, aquesta és la imatge principal d'Espanya, però aquesta és la perspectiva que en la mateixa Navarra ha estat bastant estesa i continua existint. En la dècada de 1920 arribaven ordres als abertzales navarresos (segons el polític navarrista Víctor Pradera) des de diferents oficines de Bilbao, i des de la Transició han vingut de Guipúscoa autobusos replets de manifestants (segons el Diari de Navarra).La segona

victòria del navarrismo ha estat la del malbaratament del nacionalisme basc, la de la definició de l'espanyolisme. És a dir, un pot imaginar –o almenys jo puc imaginar-ho en la meva ingenuïtat– un espanyolisme tolerant capaç de respectar a l'enemic. No obstant això, al nostre país, a més d'impulsar l'espanyolisme més intolerant, el navarrismo ha aconseguit que aquest sigui l'únic tipus d'espanyolisme legítim. Al qual es mogui per aquí se l'acusarà immediatament de voler unir-se a les forces “externes”.El

tercer triomf ha estat el fet que aquests dos punts s'hagin convertit en el lloc comú de molts navarresos, ja que el Diari de Navarra no ha complert cent anys en va. Així, doncs, el parany està fet. D'una banda, el nacionalisme basc és un mal que ens arriba per l'oest i, per un altre, la ideologia que defensa UPN és l'única resposta legítima. És més, aquesta ideologia no és ideologia, és l'expressió de la personalitat dels bons navarresos. Com va dir una vegada l'ex director de Diari de Navarra Ollarra: “Jo no soc navarrista, soc navarrès”. El navarrismo, per tant, s'ha convertit en el nostre idée reçue, la nostra mar particular, l'aigua no contaminada que permet els nostres moviments sense pensar, perquè no existeix.Les

últimes eleccions han deixat bastant clar que ara cal inventar a Navarra un altre espanyolisme, d'un altre tipus, que sàpiga respectar la pluralitat de Navarra i que, si és possible la paradoxa, no està tan lligat a Espanya. El que no és tan clar és si els que han de fer estan disposats a fer aquest treball de reinvenció. Caldrà veure-la.