M'alegro que transportem a Ángel a través de les transferències i que en la barra del bar de Zaldi s'hagi entusiasmat amb el nou company d'Euskaltzaindia, Sagrari Alemany, que des de Lapurdum s'ha distingit: Pamplona s'ha convertit en un desert fred amb olor a javel o lleixiu sota les aletes dels àngels. Molt tranquil·la, m'ho he imaginat de retorn a casa abans de l'antic cafè Bilbao, no sempre hi ha bona sort, però és una cosa tan pobra com el nostre. També m'ha succeït moltes vegades el desig, el desig, el cobejar a un mag de cabells llargs, l'apetit, segons la meva naturalesa, i el devaluar de la meva continuació en veure que les primeres estrelles s'extingien en el cel, el plor a la cantonada del carrer de la terra i un gintònic en el mannà, lamentant l'enveja de la bravesa.Perquè

ningú té una sendera fàcil: ens agradaria ser adorats en absolut i, al mateix temps, quan una bruixa troba el nostre somriure o el nostre passeig favorit, no romandre amantados necessàriament per l'amor, que és una cosa seriosa i semblant a la rebel·lia, creient que torbaria la fugida dels nostres propis deserts. Estimats, però no en la mesura en què nosaltres ho fixem, massa, massa, massa per a sentir que som estimats. Imaginar que no hi ha ningú en el món que ens pugui acariciar és grandiós, és honrós perquè ens ajuda a insistir en la solitud dels poetes. Però els poetes no pertanyen als vells grecs, a pesar que la meva estimada(s) estigui(n) excitada(s) per la passió que sento a boca de nit sobre les faldilles de la terra. Observo el disc Theology del genial

Sinead O'Connor: tinc el costum d'escoltar aquesta mare de quatre nens quan sento la vida que em corre en els rierols de Baionbilonia a cops. M'ha vençut tant com Madonna o Hertzainak. Grava delicioses cançons d'amor a Dublín i a Londres, i podria dedicar-li-ho a la senyora que amo, si és que entén l'anglès: I wanna make something beautiful for O and from O to xou O I adori O Oh O. M'adono del poc que entenc el llenguatge maternal que jo tinc en els meus llavis, no m'he arrogat enguany a Pamplona!

Passaré l'estiu aquí, del treball a la mar, de la terra de paper a la costa mineral basca. Sense un cristall envolupant salvador que m'atengui com un nen hiperbòlic. Buscaré el vent en els verbs, l'aire i l'amistat entre els dits d'enamorats i enamorats en les roques. Al país que és –també–, reprenent el vell folklore, les bombes es rebentaran i per a denunciar-lo, arrossegaran als joves orfes i m'humiliaré quan justifiquin la violència: les passions brutals ens sacrificaran en l'altar dels models arquetípics amb crits i crits de sinceritat.

Vaig somiar amb babilònia per a beure aigua de la femella i contemplar el cel, creuar alguna vegada els debanaments dels màrtirs de José i d'Ángel. Però ja se m'ha acabat el viatge.

...When I remenber Gaztelugatxe.