Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Qui és el terrorista?


15 de novembre de 2023 - 00:05
Banksyren artelana Belenen, Lotsaren harresitik gertu. (Argazkia: Wikimedia Commons / Pawel Ryszawa)

Genocidi, terrorisme, totalitarisme. Tres paraules dures i esborronadores que ens recorden la guerra a Gaza. Són paraules grosses que s'utilitzen sovint amb lleugeresa. Les tristes notícies palestines ens permeten parlar de debats terminològics. I és que no han estat pocs els periodistes i polítics que han actuat amb cinisme. En primer lloc, han dit que Hamas és una banda terrorista i han condemnat durament els seus atacs, però després, sense cap mena de vergonya, han dit que Israel té dret a defensar-se, a exercir la violència i a exterminar als àrabs.

Aquest mateix debat es produeix sovint en l'acadèmia. Historiadors, politòlegs i sociòlegs, entre altres, necessitem termes el més precisos, analítics, per a dur a terme les nostres recerques, amb la finalitat de definir el que volem investigar o explicar amb el major rigor possible. Però algunes de les paraules que s'utilitzen tenen connotacions que es tornen més valoratives que les analítiques. Alguns historiadors que han investigat sobre l'últim cicle de violència a Euskal Herria, per exemple, han considerat a l'esquerra abertzale no sols com a terrorista, sinó també com a totalitària.

El concepte de terrorisme va ser utilitzat per primera vegada pels monàrquics de la revolució francesa per a denunciar el govern revolucionari de Robespier. Per definició, el terrorisme és un acte que utilitza el terror o el terror per a aconseguir objectius polítics. Si s'utilitzés aquesta accepció de manera rigorosa, podem escoltar afirmacions absurdes: «La banda terrorista ETA utilitzava el terror per a combatre una dictadura terrorista»; «La banda terrorista Hamas ataca a l'Estat terrorista israelià». En la meva humil opinió, aquesta paraula que s'utilitza a dolls no té capacitat per a explicar absolutament res, almenys en l'acadèmia. No ha provocat l'exèrcit israelià més terrors que Setze? Aquesta asimetria terminològica està probablement relacionada amb la diferent naturalesa dels dos bàndols. Israel té un exèrcit regular i estatal i Palestina no. Israel és aliat de l'Oest i Hamas no.

Després de l'ús de la paraula terrorisme, més que rigor analític, hi ha voluntat de marcar un judici moral. Periodistes, investigadors i polítics que utilitzen aquesta paraula estan dient a l'oïdor o al lector quin és sincer i quin és dolent en aquest conflicte. Se li està dient bàsicament el que ha de pensar.

Si haguéssim de posar una paraula al que està passant, és el genocidi. El concepte va ser inventat en 1944 per l'advocat polonès Raphael Lemkin. L'ONU la va definir com: Els actes realitzats amb la finalitat de «destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós», així com els que el Govern d'Israel pretén realitzar amb els àrabs, reconeguts per ells. Quin terror!


T'interessa pel canal: Historia
2024-05-22 | Euskal Irratiak
Ezkabako presondegi frankistako ihesaldia oroitu dute Urepelen, 'La Fuga' lasterketarekin

86 urte bete dira asteazkenean Iruñean 795 preso errepublikarrek Europako ihesaldi handiena egin zutela. Aldiz, abantzu 800 iheslari horietarik bakarrik hiruk erdietsi zuten muga trabeskatzea.


Rafah: la divisió de 4.000 anys

Egipte, a. C. 1303. El faraó Seti I va rebre en un rètol les campanyes militars realitzades en la zona de Gaza i Síria. En aquesta inscripció es va esmentar per primera vegada el poble de Robihwa. Així ho deien els egipcis, mentre que els assiris van cridar Rafihu, els... [+]


Eguneraketa berriak daude