Al carrer, les dones*, sofrim agressions masclistes que els homes no suporten. Perquè això també ocorre en els propis centres. A més, a les escoles, amb l'excusa que els homes també sofreixen agressions, la violència amb les professores* es fa invisible. Totes les dones tenen risc de sofrir violència sexista. El professor de la universitat Terry Threadgold (1995) considera que la joventut i la condició de dona són factors de risc per al maltractament dels estudiants. Així les coses, les dones* joves professores que vivim en situació de risc han de sofrir els atacs violents i intolerables dels estudiants.
Pel que fa als alumnes, és correcte fer costat als menors, però cal anar amb compte; si estem protegint a uns, a uns altres ens estem apartant, així no anem a cap part.
El que aquí realment no va bé és el mateix sistema, perquè la violència d'alguns la té assumida sense reconèixer que és originada pel masclisme. Si això no canvia, difícilment tindrem millores. Tanmateix, es poden establir recursos fins al mínim de protecció dels professors i deixar de ser tabú la violència contra les dones*.
"El que aquí realment no va bé és el mateix sistema, perquè té assumida la violència d'alguns, sense reconèixer que és originada pel masclisme. Si això no canvia, difícilment tindrem millores"
Els cursos que estan preparats per a nosaltres són, per exemple, sobre les postures d'asseure's o “Prevenció de riscos en el Camí”. No tenim cap curs per a saber què fer si els alumnes i alumnes punxen les rodes del cotxe o com enfrontar-se a comportaments sexistes.
A Andalusia, a diferència de la Comunitat, és imprescindible esmentar l'estudi que ja ha realitzat l'empresa B2 Consultors Màrqueting Estratègic per a l'Associació de Professors de l'Institut d'Andalusia (APIA). Un de les dades més significatives recollits en el mateix és que el 84% de les dones* que ensenyen a Andalusia han sofert algun tipus d'agressió verbal o física.Més enllà d'això, la violència amb les professores i professors* ens porta la por, la inseguretat, el sentiment de culpa, l'estrès …
A Euskal Herria hem viscut situacions conflictives en el dia a dia i les hem viscut. Tant els plans de convivència que es venen teòricament com altres projectes, en la majoria dels casos, només serveixen per a aparentar.
Finalment, volem deixar clar que les dones* són aquí i que es deixi de parlar de les agressions sexistes que sofrim amb els adolescents en l'ensenyament, “els homes també sofreixen exactament igual”, “són adolescents”… i de fer moltes altres referències a la situació tapada i a la normalitat. No es pot desfer aquesta situació insostenible que es considera normal i construir una altra realitat? No tenim cap suport i la situació va a pitjor. Fins quan?
Professorat d'Educació Secundària:
Amagoia Eskudero Larrañaga, Karmele Aldabaldetreku Iturbe, Mikel Garayar Garmendia, Ainhoa Calvo Maneiro, Aitziber Santa Cruz Ugalde, Eli Laburu Labaka, Mikel Mendizabal Iztueta, Edurne Elizalde Lujanbio, Nora Alejos Azkona, Maite Tolosa Larraz.
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
En el sistema educatiu actual hem de replantejar el paradigma escolar. Rebutjar l'enfocament tradicional basat en mesures penals i qüestionar l'eficàcia i l'ètica d'algunes pràctiques utilitzades durant molt de temps com a instrument per a mantenir l'ordre i la disciplina de... [+]