En la cadena curta i en el pasturatge curt volen basc i ens volen euskaldunes, sobretot en l'Administració Pública. Són més de quinze les sentències dels tribunals espanyols contra la difusió del basc en l'Administració Pública en els últims tres anys. La majoria d'ells han estat contraris a l'administració municipal, a la institució pública més pròxima a la ciutadania, fins al punt de negar que el basc sigui la primera llengua en l'atenció a la ciutadania. Quin perjudici provoca un bon dia ?

L'ésser humà té dos nivells de necessitats naturals del seu ésser humà: d'una banda, té unes necessitats bàsiques pròpies de l'individu, unes necessitats fisiològiques, unes necessitats vitals per a la supervivència (alimentar, vestir-se, dormir, lliurar-se, rentar-se, cuidar la salut...). I, d'altra banda, té necessitats socials derivades de les relacions o interaccions socials amb els altres éssers humans (seguretat, família, amistats, reconeixement social i estatus, prestigi, èxit, autorealització...). De fet, una llengua —en la nostra llengua el basc— es convertirà en la mateixa mesura en què estigui relacionada amb les necessitats naturals dels seus parlants, en la següent o nul·la necessitat de comunicació. I aquí l'actuació de l'Administració Pública és decisiva, perquè l'Administració Pública és la principal gestora de totes aquestes necessitats naturals bàsiques de l'ésser humà.

L'Administració Pública gestiona les necessitats bàsiques per a la supervivència de l'ésser humà a través, entre altres coses, de la renda de garantia d'ingressos bàsics i dels programes i prestacions d'accés a l'habitatge on l'ésser humà disposa de menjadores, loleos, safaretjos, urinaris, penja-robes, vestuaris, reposadors, refugi, residència i lloc de residència per a satisfer les seves necessitats fisiològiques. I, per descomptat, també a través de la gestió de la notaria, registres de la propietat, imposats d'hisenda, agències d'aigües, clavegueram, recollida d'escombraries, etc. En aquest sentit, l'Administració Pública, a través de la Sanitat i la Policia, és la gestora de la seguretat humana bàsica i de l'atenció sanitària universal. I al mateix temps, a través del sistema educatiu i de la promoció professional, permet a l'ésser humà obtenir un ofici, un mitjà de vida, un estatus social i una autorealització. Per tot això, l'actuació de l'Administració Pública és decisiva per a la gestió de les necessitats fonamentals de l'ésser humà i la normalització del basc.

L'impacte de l'Administració en tots els nivells de l'organització social és enorme. El 18% de la població treballa en l'Administració Pública de la Unió Europea (a Euskal Herria estem en xifres similars) i la força econòmica de l'Administració (el 20% del Producte Interior Brut correspon a la contractació de l'Administració en la CAPV) pot actuar com a tractor perquè l'àmbit socioeconòmic converteixi el basc en llengua de comunicació de la seva activitat habitual. De fet, el treball és l'activitat més important de l'organització social i que ens porta a la major part del temps de vida de les persones en la seva joventut i edat adulta.

Si transforméssim l'Administració Pública en un centre respiratori del basc, estaríem fent un gran marge per a viure en basc. Però no oblidem que les administracions espanyoles i franceses que gestionen la major part dels set territoris del País Basc no poden fer-ho en basc de manera oficial. El basc no és oficial en els territoris de Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa del País Basc continental, ni en la major part del territori navarrès del País Basc peninsular, ni en el territori del Comtat de Treviño, gestionat per l'administració de la província de Burgos de Castella i Lleó d'Espanya, situat dins del territori alabès. Per tant, en les albors del segle XXI, França i Espanya continuen volent el basc en la cadena curta i el pasturatge curt, sobretot en l'Administració Pública.

Patxi Saez Beloki, sociolingüista i membre de la Comissió de Foment d'Euskaltzaindia