Ballar la fusta de foc i encendre el foc. El foc ens dona alegria en els solsticis: com quan el dia passa de curt a llarg a principis d'hivern, quan a l'estiu el dia passa de llarg a curt, quan fem foc al carrer i les vivim. El foc ens pessigolleja, ens escalfa.

Si volem calor al costat del foc, cal donar-li fusta, però se li dona fusta, se li dona amb carbó. Bufaràs i et cremaran els freds. Així treballa també el carboner. Es diu que el carbó, com la llenya de foc, escalfa dues vegades: en fer i en cremar. El carboner o carbonera realitzarà carbó, vivint en la carbonera o en el carboner o en el carboner o en el carboner o en el carboner, on no s'ha fet carbó. Potser hi havia algú a les Carboneras!

Quants carbons hi ha? El carbó es genera a partir de la carbonera elaborada amb el brancatge. Però també hi ha un parany. És la poca sorra de carbó que quedava al voltant de la carbonera. També podrien aprofitar-ho, però no es ficaria en els sacs del carbó. També tenim Iduria. El carbó d'adaki o d'abella era un petit carbó de branques petites, sobretot per a braseros i per a fondre metalls preciosos en les cuines. La imatge s'ha realitzat en els orificis d'Iduri, sobretot amb el bestiar (Quercus coccinea).

Bringuillas, carboneres d'encenalls, ilinta i carboneres. Els chicharros es deien segons la grandària de la fusta utilitzada. El carbó més benvolgut és el de l'art (Quercus ilex). Però el roure (Quercus robur i Quercus petraea), l'hi hagi (Fagus sylvatica), la castanya (Castanea sativa), l'arç blanc (Crataegus spp. ), auró (Acer campestre), freixe (Fraxinus excelsior) i qualsevol fusta que es trobés a mà , també s'ha cuit en les carboneres.

Els carbons no són només per a fumar en les graelles o en els fogons. La quantitat de mineral s'ha fos en nombrosos fogons i forns. Les pólvores es fan amb carbó, entre un 10 i un 30%, i l'explosió tindrà una durada i força similars a les de la fusta, i en el dibuix del cel donarà algun color. Igual que arrenquen les bales i les bombes assassines, també encén els espectacles pirotècnics més elegants. En la pirotècnia s'utilitzen pólvores especials, de color, durabilitat, etc., que produeixen l'efecte desitjat: salze de cabra (Salix caprea), pollancre (Populus nigra), blanquinós (Populus alba) i agró (Populus tremula) es cremen ràpidament, pins (Pinus spp.) afegeix l'or, la vinya (Vitis vinifera) l'or i la força, el miter (Juniperus sabina) i el ginebre (Juniperus communis) desprenen fum vermell i es cremen ràpidament, i l'art (Quercus ilex) dona a la daurat fum vermellós i té una llarga durada.

Per a fer les conegudes encunyes de carbó de dibuix, el pal de fusta també ha de fer un camí semblant al carbó: coure. Salzes i vímets (Salix spp.) Són els millors i el més benvolgut dels vímets plorons (Salix babylonica). També s'utilitzen boix (Buxus sempervirens), llorer silvestre (Euonymus europaeus), noguera (Juglans règia), avet (Picea sp. ), Tilia sp. ), prunera (Prunus domestica) i figuera (Ficus carica).

I quan es volia fer dibuixos en el cos i no es trobaven tintes o era massa car, els mariners feien els tatuatges amb una mescla de carbó: carbó a la superfície.