El projecte de Llei d'Educació que es debatrà aquesta tardor en el Parlament no necessita esmenes, ha de ser jubilat. El projecte és privatitzador i no vol resoldre el principal problema del sistema (que per ser dual sigui una contínua segregació generadora). Això és així perquè la línia ideològica del projecte de llei es basa en dues equacions falses.

La primera equació falsa: tot aquell que ofereix servei públic ha de ser considerat públic i té dret a finançament si es compleixen unes condicions.

El present projecte de Llei d'Educació pretén impulsar un nou Servei Públic Educatiu Basc, “materialitzat a través de centres públics i privats concertats, amb els requisits establerts en aquesta llei i en el seu desenvolupament reglamentari”. I afegeix: “Els centres concertats que imparteixin ensenyaments dins del Servei Públic Educatiu Basc es finançaran íntegrament”. I quins són aquests requisits per a ser part d'aquest servei i ser finançats al 100%? En el projecte no s'especifica cap. No hi ha condicions, els principis de pertinença al PEE són tan difusos que en la pràctica es perpetua la concertació universal, inclosos els centres que no euskaldunizan i adoctrinen.

La xarxa concertada mai ha complert les condicions que la normativa sobre Concerts Educatius estableix quant a quotes, accés d'alumnes i alumnes i laïcisme. Des de 1987 sense complir els principis de gratuïtat i laïcisme. Ho compliran ara?

El projecte de Llei d'Educació es basa en la tesi que totes dues xarxes són complementàries, perquè ambdues ofereixen un servei públic. Així, equipés el públic amb el privat ("Cal anar més enllà del que pot ser públic i privat", Jokin Bildarratz, febrer de 2022, Onda Cero). Aquest projecte de llei recull la reivindicació històrica de la xarxa privada i es converteix en una llei privatitzadora. És decebedor veure que els partits d'esquerra assumeixen la tesi d'aquest “servei públic”.

Nosaltres tenim clar que el centre que vol un finançament del 100% té que publificarlo.

Segona equació falsa: sent els centres concertats gratuïts, acaba la segregació escolar.

La segona equació assenyala que la gratuïtat dels centres concertats implicaria automàticament una inclusió, ja que tots els alumnes podrien matricular-se en qualsevol centre públic o privat, reduint així l'índex de segregació escolar que genera el nostre sistema educatiu dual. Així, les parts que defensen aquest projecte de llei compren la demanda històrica de l'ensenyament concertat, és a dir, que la xarxa privada no pot ser gratuïta per mancar de finançament suficient, i consideren que es produeix la segregació perquè les famílies més desfavorides no acudeixen a aquests centres perquè no poden fer front a les seves quotes. Una vegada gratuïts, anirien i s'acabaria el problema. Fàcil, veritat?

Però els centres concertats mai seran gratuïts, perquè això va en contra de la seva identitat i de la necessitat de diferenciar-se de la xarxa pública. Depèn i mana el mercat. Les declaracions de les patronals d'ensenyament privat han estat clares: "Els centres concertats d'Euskadi demanen 1.500 euros més a l'Educació per alumne per a eliminar les quotes", "les ikastoles hauran de mantenir les quotes necessàries per a assegurar el finançament". I així ho va dir el conseller Bildarratz: “Els centres concertats no podran cobrar cap quota que nosaltres financem, però podran cobrar els comptes que nosaltres no entrem, que regularem”. És a dir, es continuarà cobrant per altres "serveis" educatius. Aquestes declaracions posen de manifest que els centres concertats no continuaran sent gratuïts per a continuar autofinançant i cobrant de forma encoberta i excloent a les famílies que no poden pagar. Pensar el contrari és innocència o complicitat per part dels qui defensen el projecte de llei.

No, encara que existeixi aquesta gratuïtat que mai veurem, no se solucionaria el problema de la segregació escolar, perquè existeixen altres factors que impedeixen que moltes famílies puguin acudir a aquests centres (socials, pagaments continuats per activitats, confessionalitat del centre...). Plantejar la gratuïtat dels centres concertats per a acabar amb la segregació és una mesura simplista i falsa, no ha funcionat a Catalunya (d'aquí s'ha importat la idea), i no funcionarà en la CAPV, perquè s'aborda el símptoma i no la causa de la segregació, que és la ingent proporció de la xarxa privada.

Sobre aquestes dues falses equacions es pretén construir la futura Llei d'Educació per als pròxims 30 anys. Introduir el frau a les escoles per a altres 30 anys. Com fins ara, ens volen imposar una llei per a mantenir un sistema dual basat en el desequilibri, deixar a un costat la xarxa pública i omplir la xarxa privada de diners públics. Per això diem que aquest projecte no necessita esmena i ha de ser jubilat.

Per Estibaliz Magrach Pardo, Eneko Sierra Ortiz d'Urbina