La notícia que vaig llegir fa unes setmanes em va impulsar a abordar aquest tema: la decisió d'ETB3 de no allargar el programa infantil d'Ena Kantak en ETB3 em va sorprendre i segueixo sense entendre-ho, sent un programa ordenat i adequat.
Veig molt poc la televisió en els últims anys, i no soc un expert en cap cas. Però això no vol dir que no em preocupi ni m'enfadi l'evolució de la televisió pública en basca, i especialment de la cadena ETB1, i de la situació actual.
I és que vam conèixer uns altres ETB1, no tant en les dècades de 1980 i 1990, en aquells primers anys de la televisió basca. La televisió apostava pel basc, invertint en continguts en basc, oferint nombroses produccions pròpies o traduint pel·lícules estrangeres al basc.
Per exemple, les sèries en basca produïdes a Lazkao (Bi eta Bat, Jaun ta Jab, 64, La meva família i altres bèsties, Goenkale, Bentaberri...), els programes d'humor (Txiskola, Txoko Latex, Zerbitzua, Hau dona A.O., Wazemank…), les sessions de cinema en basc,
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari
On va quedar tot això? Què va passar en el camí? Com és possible que després d'haver superat satisfactòriament els primers anys més difícils, es produeixi un declivi posterior? No crec que això sigui una qüestió d'opinió, perquè les dades són molt clars (i greus). L'exemple més il·lustratiu és el de les pel·lícules en basca: entre 1983 i 1986, ETB emetia totes les pel·lícules en basca. Des de llavors la situació ha canviat moltíssim. De fet, si s'observen les dades de desembre de 2023 i gener de 2024, només es va emetre una pel·lícula en basca i 86 en castellà. I les dades de maig a setembre de 2022 són encara pitjors: es van emetre 130 pel·lícules en castellà i cap en basc. El programa “La Nit de…” porta 29 anys en la televisió, on s'han emès centenars de pel·lícules. Tots en castellà. Una dada tan significativa com trista. I no és una tendència generalitzada: a Galícia, TVG emet totes les pel·lícules en gallec (100%) (estant el PP en el comandament) i a Catalunya, TV3 també ofereix totes les pel·lícules en català.
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari:
Per a justificar la baixada de l'oferta de continguts bascos, s'han utilitzat les quotes d'audiència com a excusa. Argumentant que la quota d'ETB1 és baixa. Però no sé què és abans l'ou o la gallina… Perquè, potser (segurament), la reducció de la qualitat dels continguts d'ETB1 ha portat una baixa quota d'audiència i no a l'inrevés.
I no és només qüestió de llengua, sinó també de referències nacionals o culturals. Avui dia, en els continguts d'ETB està molt més present el lloc més allunyat de l'Estat espanyol que el més pròxim del País Basc Nord.
Tal vegada la decadència d'ETB1 és un simple reflex de l'evolució de la societat basca? Una simple conseqüència de la deixadesa, passivitat que tenim últimament amb el basc? I se m'ocorren més preguntes: les audiències han de guiar l'aposta d'una televisió pública? Hauria de ser l'aposta real d'ETB competir amb ETB2 amb T5 o A3? Fins a quin punt és adequat (i ètic) la subordinació d'un servei públic a una part (interessos)?
I quant als responsables, no podem “tirar pilotes fora”, perquè les decisions i la direcció d'ETB han estat en mans dels partits polítics que han governat la CAB en les últimes quatre dècades.
Ja és hora de posar fi a aquesta trista ETB i de començar a donar la volta a la situació d'ETB, perquè la veritable aposta d'ETB sigui crear una televisió digna i sòlida per a tots els bascos i basques. Perquè en castellà ja hi ha centenars de cadenes més.
Aitor Irigoien Odriozola
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]