Enguany se celebra el 20 aniversari del Simposi de la Història de Bilbao. Sent la data tan assenyalada d'aquesta celebració, Eusko Ikaskuntza i responsables de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Bilbao han considerat oportú donar-los espai i espai, "van constituir una part important de la població, recordant i homenatjant les dones que van fer història. La seva participació en la història de la ciutat s'ha oblidat moltes vegades de forma compromesa i destacada".
Al llarg dels més de 700 anys d'història de Bilbao, el paper de la dona ha estat "injustament marginat". Per això, l'objectiu dels organitzadors del simposi és "recuperar la història d'aquestes dones, de manera personal o col·lectiva, per a visibilitzar el seu paper en l'àmbit polític, econòmic, cultural i social de la nostra ciutat".
Per tant, aquest Simposi pretén repensar la Història de la ciutat de Bilbao des d'una perspectiva de gènere, i per a això, historiadors i persones interessades en el tema tindran l'oportunitat de presentar, debatre i difondre les seves aportacions originals.
Així, al voltant d'una vintena d'investigadors i experts recuperaran, individual o col·lectivament, la història de les dones que van tenir un cert protagonisme en la política, la societat, l'economia i la cultura de la nostra ciutat.
El Symposium començarà el dilluns, a les 17.00 hores, en la sala d'actes de la Biblioteca. La conferència inaugural, titulada Dona i repressió en la dictadura franquista, serà impartida per Mirta Núñez, professora titular del departament d'Història de la Comunicació Social de la Universitat Complutense de Madrid i directora de la Càtedra de Memòria Històrica. Una de les principals línies de recerca dels treballs del professor, centrada en gran part del seu treball, són les víctimes del franquisme durant la Dictadura, destacant les més vulnerables: nens i dones.
Mirta Núñez es va llicenciar en la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid en 1983 amb la seva tesina La Premsa de les Brigades Internacionals i en 1988 va llegir una tesi doctoral titulada La premsa de guerra en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). D'origen cubà, és filla de Mirta Díaz -Balarten, primera esposa de Fidel Castro.
La resta de conferències programades per a la jornada inaugural del Symposium se centraran, entre altres aspectes, en el lloc que la dona va ocupar en els segles XVI i XVIII en la vida religiosa de Bilbao, en la seva participació en Zamakolada o en la militància i exili de la socialista bilbaïna Teresa Nadal.
El dimarts, 29 de novembre, les sessions començaran a les 17.00 de la tarda i comptaran amb vuit conferències. Per a començar, Eduardo J. d'Eusko Ikaskuntza. L'historiador Alonso oferirà una xerrada centrada en les dones empresàries dels segles XIX i XX. Altres treballs que es presentaran se centraran en la figura de l'escriptora Bizenta Mogel, que va traduir al basca Carta Pastoral del Primat de les Espanyes, publicada a Bilbao en 1820. La jornada finalitzarà amb la conferència 'Una altra història de la dona basca' que oferirà l'escriptora alabesa Toti Martínez de Lezea.
Aquesta notícia ha estat publicada per uriola.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC by-sa.
Donibane Garazi inguruko herri ttipi batean sortua da Bea, eta 1970eko hamarkadan ondoko eskola publiko batean ikusi zituen bortizkeria, sexu eraso eta bortxaketak salatu dizkigu. Irakasleak eragiten zizkiela tratu horiek ama eskolako eta lehen mailako haurrei, mutikoak bortizki... [+]
Prentsaurrekoa eskaini dute ostegun honetan Marc Aillet Baionako apezpikuak, elizbarrutiko hezkuntza katolikoko zuzendari Vincent Destaisek eta Betharramgo biktimen entzuteko egiturako partaideetarikoa den Laurent Bacho apaizak. Hitza hartzera zihoazela, momentua moztu die... [+]
Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.
Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]
11 adin txikikori sexu erasoak egiteagatik 85 urteko kartzela zigorra galdegin du Gipuzkoako fiskaltzak. Astelehenean hasi da epaiketa eta gutxienez martxoaren 21era arte luzatuko da.