Poc després que el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan anunciés una operació militar "antiterrorista" en les xarxes socials, comencen els llançaments de míssils i bombes en la capital Stepanakert d'Alt Karabakh i altres localitats. Segons la Defensora del Poble d'Armènia, els bombardejos han causat almenys 25 morts.
En el seu comunicat, el Govern de l'Azerbaidjan afirma que l'operació de restabliment de l'ordre " constitucional" és una resposta als atacs de les forces armades armènies.
Unes hores abans, després d'haver explotat algunes mines antipersones, quatre militars acerbaijanos moren en Jojavand i Bakú acusa l'exèrcit armeni d'aquest atac. Per contra, el Govern d'Armènia ha negat responsabilitats en aquest fet i ha demanat ajuda al Consell de Seguretat de Nacions Unides i a Rússia.
Diverses fonts apunten al fet que les dues parts negocien un alto-el-foc durant les últimes hores amb Rússia com a intermediària, i que pròximament se celebrarà una reunió en Yevlakh, capital de l'Azerbaidjan.
Eliminació d'armenis
Segons Beglaryan, l'ex ministre d'Estat d'Alt Karabakh, Artak, està utilitzant a l'Azerbaidjan una artilleria pesant en "atac massiu" contra els ciutadans. Segons ha explicat el Govern de l'Azerbaidjan a través d'una nota, al país muntanyenc d'Alt Karabakh "Després d'un bloqueig de vuit mesos als 120.000 armenis, amb fam i persecució a l'escassetat moral i psicològica, ara pretén eliminar-los de manera intencionada".
L'única passarel·la del país amb Armènia, la de Latxin, està tancada des de fa temps pel Govern de l'Azerbaidjan. Gegham Stepanyan, defensor dels drets humans de Nagorno Karabahk, adverteix de la proximitat d'un "genocidi", i el mateix fa el ministre d'Exterior del país, Sergey Ghazaryan.
La segona guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan va concloure en 2020 mitjançant un acord de pau –la primera va esclatar en 1990 després de la dissolució de la Unió Soviètica–, però des de llavors la tensió entre tots dos països, amb Alt Karabakh en el centre.
Protestes en la capital armènia
El dimarts a la nit s'han obert protestes en la capital d'Armènia, Erevan, i nombrosos manifestants han intentat entrar en la seu del govern. Molts armenis s'han enfadat amb l'actitud del Govern d'Armènia i l'acusen d'abandonar en mans de l'Azerbaidjan els ortodoxos cristians d'Alt Karabakh.
En els últims temps, Erevan ha realitzat exercicis militars amb l'exèrcit dels Estats Units i ha mostrat la seva proximitat a Washington, mentre que les relacions històricament amables amb Rússia no estan en el seu millor estat. "Armènia reconeix que Alt Karabakh forma part de l'Azerbaidjan, què hem de fer? ", va dir recentment el president rus Vladimir Putin.
Trobaràs més informació sobre el tema en el nostre canal dedicat a Nagorno Karabakhi.
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Israelek eraso masiboak abiarazi ditu berriro ere Gaza osoan: Khan Younis eta Rafan Gaza hegoaldean, Gaza Hirian iparraldean eta eta Deir el-Balah-n erdialdean. "Familiak seme-alaben gorpuzkiak eskuetan zituztela iristen ziren ospitalera", adierazi du lekuko batek.