"En la presa de consciència de la mort dels altres (al voltant dels 5 anys), és normal que apareguin pors en els nens a la nit, a la foscor, als fantasmes… Continuaran la mare i el pare al matí següent? Als 9 anys, per contra, es pren consciència de la pròpia mort i aquestes pors poden estar de gom a gom en els dies posteriors a la Nit Negra i al Dia de Tots els Sants, que està molt present", explica Martínez. El nen que ha mostrat por a la mort pot haver sofert recentment la mort d'algú pròxim, les guerres també han pogut influir en ell ("les guerres es personalitzen molt, semblen guerres pròximes, els morts pròxims, la cultura de la por i el tremendisme són habituals en els mitjans de comunicació"), i el mateix Halloween no és de gran ajuda: les morts violentes (la sang a tot arreu i l'armament és comú).

Malgrat tot, compartir aquestes pors amb nosaltres no és dolent, és senyal de confiança, "i les pors compartides s'alleugen i s'afebleixen d'alguna manera, nosaltres ens enfortim i les pors compartides es poden portar més tendres". Perquè parlar de la mort és el primer pas, i per a això la Nit Negra és una bona excusa per a compartir la mort amb emocions i sentiments. A més, a Euskal Herria hi ha moltíssims materials i possibilitats, recorda Martínez (com la pel·lícula Coco o el llibre Nit Negra d'Edurne Mitxeo).

"Et moriràs?"

"M'ha preguntat el nen si moriré? Perquè no li mentiré, sí, li diria que alguna vegada moriré, però espero que sigui a més tardar possible i que el millor que puguem fer és aprofitar el moment. L'ideal és respondre de manera breu i transparent a les preguntes que fan, perquè a vegades els adults ens compliquem nosaltres mateixos en les respostes, per les nostres pors i tabús. A més, no tindrem resposta a totes les preguntes, perquè sovint cadascun ha de construir la seva pròpia resposta, per exemple, quan ens pregunten què hi ha després de morir; uns pensen una cosa i altres pensen una altra. El que cal evitar són els eufemismes. Dir ‘s'ha anat a dormir de sempre’ pot portar al nen a no voler dormir, tement que no torni, mentre que dir ‘ha anat a un llarg viatge’ pot portar una enorme sensació d'abandó…”. Així ens ho va explicar Naroa Martínez en una entrevista sobre la mort.

La por és una cosa universal, també està lligat a l'instint de supervivència, i als adults ens correspon ensenyar als nens com han de gestionar-los. Diuen els experts: parlar del que té por és fonamental, és pitjor portar-ho en silenci, ridículizar les pors i llevar importància a l'actitud del nen davant aquesta por no és el camí, escoltar, comprendre, empatitzar i no jutjar, compartir emocions i sentiments, i acompanyar per a superar unes pors i aprendre a conviure amb uns altres.

També en aquest cas, la clau està a fer front al tabú de la mort, plantejar emocions i acompanyar. Si parlem amb naturalitat de la mort, "quan es produeix una mort pròxima, tant el nen com nosaltres estarem més preparats per a afrontar-la, l'existència d'alfabetitzats en la mort ens proporcionarà eines per a predir els duels que vindran i mitigar el procés, almenys en teoria, perquè el desconegut genera més por". Si hem treballat el tema prèviament, per exemple, el nen sabrà que "a més d'estar trist, també pot sentir-se enfadat". "Que el jove no pugui sortir res en cap espai, això hauria de preocupar-nos", ens va advertir Naroa Martínez.