Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Pensar per a l'agroindústria són reglaments i ens maten a poc a poc"

  • La grip aviària és una malaltia que es repeteix en els últims anys. El sindicat ELB condemna amb duresa les solucions portades per l'Estat francès, els assassinats preventius de tots els ocells i la retenció de totals. El dissabte, en Donapale, ha organitzat una manifestació per a cridar l'atenció sobre la gravetat de la situació i preguntar altres solucions. Parlem amb el jove pagès Pettan Prebende. Ho té clar: el creixement extern no és responsable de l'epidèmia i el problema fonamental és el model agroindustrial de cultiu.
ELBko hegazti hazleek egindako prentsaurrekoa, uztailaren 7an. Pettan Prebende, ezkerretik hasita lehena. Argazkia: J. Berhokoirigoin

07 de juliol de 2023 - 08:00
Última actualització: 09:45

L'epidèmia de grip aviària s'ha convertit en anual.

El virus va continuar desenvolupant-se durant l'estiu passat, sobretot en zones on la cria d'ocells és molt intensa i intensa, com els departaments de Vendee i Deux-Sevres. El que fins ara era una malaltia hivernal també ha aparegut a l'estiu.

Una vegada més l'Estat segueix amb la mateixa lògica i a més endurint les mesures.

Ens van obligar a retenir les totals dins, deien que era per a un curt termini. Si abans l'ingrés era de tres mesos, és per a gairebé tots els anys. En cas de defunció preventiva. Es tracta d'un tema molt tècnic en el qual, depenent de les zones o dels ocells, les condicions no són les mateixes per a tots, però pot afirmar-se que la zona de sacrificis preventius s'estén des dels deu quilòmetres fins als trenta quilòmetres, on en cas d'aparèixer un cas de contagi es maten tots els ocells de la zona. Nosaltres condemnem per si mateixos la mort preventiva, però a més s'ha demostrat que no té efecte positiu, ja que l'epidèmia es repeteix constantment. Condemnem la gestió integral de l'Estat en matèria de grip aviària.

Alguns han optat per la desobediència: han deixat fos els totals. Rebeu una carta de l'Administració.

Rebem una carta en la qual s'indicava que teníem un termini de tres dies per a accedir a les normes, això és, als totals. A la fi de l'any passat van passar per les cases per a controlar. Nosaltres no els vam veure, però van passar i veient les gallines fora ens van enviar una carta. Tres del nostre grup no els hem contestat i hem rebut una segona carta amenaçant amb la multa o amb la prohibició de treballar. Vam tornar a entrar en contacte amb el prefet i ens va preguntar que enviéssim els nostres arguments. Els enviem i des de llavors no tenim notícies. Estem sota la boira. També és difícil perquè el prefet és nou; l'hivern passat vam estar negociant, suposadament es van avançar algunes coses, però quan va, arriba un altre i cal començar tot de nou. És difícil.

Us preocupeu.

Sí. És estiu, no és cas de moment, però si amb la tardor el virus ha tornat a arribar, llavors tornarem a estar en estat negre.

Sofreixen el xoc de dos models de cultiu.

És de sempre. Existeixen normes per a l'agroindústria. Seguint amb la bioseguretat, hem de canviar les peces entre diferents espais, desinfectar el cotxe… El pensat per a l'agroindústria no es pot aplicar en les nostres finques. Surto dues o tres vegades al dia per a repartir els ous, tinc gallines de diferents edats… no puc canviar-me de roba cada vegada o desinfectar el cotxe. Són reglaments favorables a l'agroindústria que ens maten a poc a poc. Nosaltres volem treballar, volem viure.

Les finques estan desapareixent...

En primer lloc, sabem que en el cultiu no sempre hi ha una continuïtat garantida, però en la cria d'ocells la situació és encara més greu. Apareix en el nostre entorn: els que s'acosten a la regata abandonen l'avicultura i els joves no parteixen perquè temen en gran manera de les normatives. Si bé al País Basc l'alimentació és deficient, el context ens porta a associar-nos al cultiu. Es buiden les granges i això de sempre és ocupat per l'agroindústria.

En què consisteix l'opció de la vacuna?

No és massa clar. La vacuna està llesta en sec. Cal saber que fins ara la indústria estava en contra perquè la introducció de l'ocell prohibeix l'exportació a alguns països. Iduriz ara estaria disposat. Però com ho aplicarien? Aquesta és la nostra angoixa. De moment, diuen que amb la vacuna tampoc es podran treure els totals i que si no respecta la bioseguretat no podrà tenir vacuna. La vacuna pot ser una eina d'ajuda, però cal fixar-se en les condicions d'ús i en les normes per a veure si és realment útil. I qui pagaria? Serà carario i si no ho paga l'Estat, l'agricultor no podrà pagar-lo. De moment res és clar. L'última premissa per a l'administració és la vacuna. Assagen tot i no ho aconsegueixen, així que posen l'esperança en la vacuna. Nosaltres diem que si no tipifica la densitat no se solucionarà el problema.

Han organitzat una manifestació per al dissabte.

Esperem acostar a molta gent. Interpel·lem també als càrrecs electes perquè tenen una responsabilitat, i evidentment als consumidors. No cal pensar que estem parlant de bromes o mentides: en realitat, si la llei no canvia, serà el final del creixement extern.

Els lobbies agroindustrials continuen sent escoltats: les condicions d'accés a la denominació de “creixement extern” són cada vegada més àgils.

Aquí hi ha una gran paradoxa. A causa dels problemes mediambientals, la gent està prenent consciència, es vol consumir d'una altra manera, cal tenir en compte que un altre model de cultiu és molt apetible –ecològic, popular, creixement extern,…– i al mateix temps la llei va a l'inrevés. Cada vegada som menys i són més grans.

 


T'interessa pel canal: Laborantza
Les xarxes ELB, Lurzaindia i Òstia bolquen les terres de Mariene en Kanbo
El 17 de maig s'han reunit els veïns i veïnes de la localitat biscaïna per a plantar verdures i hortalisses. A aquesta molla s'ha elaborat un programa de tot el dia en què es vol que els terrenys de Marienea siguin retinguts per al cultiu.

2025-04-30 | Nicolas Goñi
Col·laboració d'agricultors i investigadors per a combatre el desglaç global en el centre de l'Índia
El canvi climàtic està dessecant cada vegada més regions del món, posant en perill l'activitat i les formes de vida de milions de persones. En el front d'aquest fenomen es troba l'estat de Maharashtra en el centre de l'Índia, on les conseqüències de la desforestació... [+]

2025-04-28 | Amanda Verrone
El dret humà a la terra: per tots els que estem i pels quals ens han portat
El passat 17 d'abril es va celebrar en Eldorado do Carajás (el Brasil) el 29 aniversari de la matança de 21 obrers sense terra. Des de llavors, La Via Pagesa recorda la data com a Dia Internacional de la Lluita Pagesa en homenatge a les persones assassinades covardament per... [+]

L'Ajuntament de Marienea organitza una plantació popular de verdures per a protegir les terres de cultiu
L'ELB, Lurzaindia i Òstia han llançat una crida per a protegir les terres de Kanbo (Lapurdi), en Iparralde. El 17 de maig s'ha organitzat una marxa, un acte i una plantació popular."El present i el futur del territori també depèn de la nostra implicació", han afirmat.

2025-04-07 | Jakoba Errekondo
Cultiu de la suposada agricultura i terra
Per a l'agricultor, l'hort no és més que un obstacle. Avui dia, molts pagesos “avançats” pensen així. En el seu treball no necessiten horta, ni galliners, ni pomeres, ni ruscos.

2025-04-07 | Garazi Zabaleta
Només
Projectes agroecològics que es poden desenvolupar en terreny petit i sense grans inversions
Es tracta d'un projecte d'agricultura regenerativa en solitari, situat en la finca Basaldea de Vitòria-Gasteiz, en el barri d'Abetxuko, impulsat per Jaime García, Joseba Vigalondo i Javier Chaves. “En el sector primari, el nostre objectiu és impulsar noves incorporacions en el... [+]

2025-04-04 | Euskal Irratiak
Beñat Molimos: “Herritarren babesari esker du Laborantza Ganbarak iraun hogei urte hauetan”

Euskal Herriko Laborantza Ganberak hogei urte bete ditu. 2005ean sorturik, bataila anitzetatik pasa da Ainiza-Monjoloseko erakundea. Epaiketak, sustengu kanpainak edota Lurramaren sortzea, gorabehera ainitz izan ditu hogei urtez.


Es reobre el debat sobre una parcel·la de cultiu en Arbona
La polèmica ha sorgit arran d'un vídeo difós en les xarxes socials per l'ex electe Kriztian Borda i membre de l'associació Lurzaindia. Borda ha denunciat que les terres agrícoles estan "en risc" en Arbona i ha informat que l'Ajuntament d'Arbona ha decidit vendre el seu camp... [+]

2025-03-27 | ARGIA
Euskal sagardo ekologikoaren bereizgarria, kupeletan jartzeko gertu

Txotx denboraldian eredu ekologikoan ekoiztutako Euskal Sagardoaren eskaintza izango da hainbat sagardotegitan, eta hura bistaratzeko, Jatorri Deiturak eta ENEEK-Ekolurrak kupeletan paratzeko euskarria aurkeztu dute.


ANALISIA
EH ez da salgai, legedia ere ez

Lurraren alde borrokan dabilen orok begi onez hartu du Frantziako Legebiltzarrak laborantza lurren babesteko lege-proposamenaren alde bozkatu izana. Peio Dufau diputatu abertzaleak aurkezturiko testua da, eta politikoa eta sentimentala juntaturik, hemizikloan Arbonako okupazioa,... [+]


Laborantza lurren zaintzeko Peio Dufau abertzaleak aurkeztu legearen alde egin du Frantziako Legebiltzarrak

203 diputatu alde eta hiru aurka agertu dira martxoaren 11 gauean egin bozketan. Higiezinen agentziak haserre agertu dira, eta bi salaketa aurkeztu ditu FAIN Frantziako Higiezinen Federazio Nazionalak Europako Batzordean. Bata, lege-proposamenari esker botere gehiago jasoko... [+]


2025-02-25 | Euskal Irratiak
Laborantzaren orientazio legea: garaipena eskuinarentzat, porrota ingurumenarentzat

Laborantzaren Orientazio Legea pasa den astean ofizialki onartu du Frantziako Parlamentuak. Ostegunean Senatutik pasa da azken aldikoz. Iazko laborarien mobilizazioen ondotik, aldarrikapenei erantzuteko xedea du lege horrek. Aldiz, ingurumenaren aldeko elkarteek azkarki salatzen... [+]


2025-02-21 | Euskal Irratiak
Boliviako laborari talde bat sustengatuko dute Xiberoatik

Zubiak eraiki Xiberoa eta Boliviaren artean. Badu jadanik 16 urte Boliviaren aldeko elkartea sortu zela Xiberoan. Azken urteetan, La Paz hiriko El Alto auzoko eskola bat, emazteen etxe baten sortzea, dendarien dinamikak edota tokiko irrati bat sustengatu dituzte.


2025-02-17 | Garazi Zabaleta
Xüxenka
Comerç col·lectiu gestionat per petits agricultors de proximitat en Maule
L'hostal Euskalduna de Maule porta anys treballant amb els petits productors de cases de Zuberoa i quan van comprar un edifici enfront de l'hostal de la capital els va fer una proposta a aquests mateixos agricultors: per què no obrir la botiga dels productors de proximitat? “En... [+]

2025-02-10 | ARGIA
Tractors als carrers de Vitòria, Baiona i Tafalla durant l'aniversari de les últimes protestes
Les protestes de Vitòria-Gasteiz han estat convocades per les associacions Treviño i Àlaba, les de Tafalla per Llavor i Belarra i les de Baiona per 'agricultors de la Serralada dels Pirineus'. Tots han denunciat la competència derivada de l'acord de comerç Mercosur i l'excés... [+]

Eguneraketa berriak daude